Sens dubte, el Perito Moreno és una de les joies més visitades i conegudes, no només d’Argentina, sinó de tot el continent. Aquest enorme glaciar, situat a prop de El Calafate, mesura 70 metres d’alçada i encara en té 120 més sota l’aigua. Està format bàsicament per neu que s’ha anat acumulant any rere any formant capes compactes fins endurir-se com el gel.
És considerat la “vuitena” meravella del món per les vistes que ofereix, però cal tenir en compte que no és el glaciar més gran ni el més alt de la Patagònia, és el més conegut perquè és el que queda més a prop de la península Magallanes i té molt bones comunicacions per visitar-lo.
Diuen que és l’únic que avança a diari però la veritat es que és un glaciar estable, creix a l’hivern el mateix que es desfà a l’estiu. La seva velocitat és de 2 metres al dia i arriba a tocar terra a la mateixa península Magallanes, per això agafa aquests colors marronosos a la zona central. Quan aquest fenomen es produeix l’aigua forma un túnel que travessa el gel i crea la famosa forma del pont. És aleshores, cada 4 o 5 anys, que l’erosió de l’aigua provoca que aquest pont s’enfonsi i ens regala unes imatges impressionants.
La nostra visita a El Calafate era bàsicament per visitar el Perito Moreno, encara que vam trobar aquesta ciutat força maca per passejar-hi durant una tarda. El centre està molt preparat per rebre els milers de turistes que venen a veure el gegant de gel. Un mercat d’artesania, un carrer principal amb tots de comerços i ple de restaurants on s’ofereix sobretot asado argentí i cordero al palo. Per allotjar-nos vam optar per Hosteria Lupama, un bonic hotel amb encant i a pocs minuts del centre. La nostra experiència AQUÍ.
El Perito Moreno està una mica allunyat de El Calafate, a uns 80km. Per visitar-lo vam optar per anar amb Patagonia Dreams, una companyia que ofereix excursions amb el desplaçament, un guia que explica els detalls més interessants del glaciar i també hi ha l’opció de veure aquest monstre amb vaixell a 300 metres del mur. Això és el que vam fer amb ells i ens va encantar!
A primera hora del matí ens van passar a buscar per l’hosteria i vam fer camí cap a la punta de la península Magallanes. Pel camí vam parar per veure les magnifiques vistes a la badia i per menjar el Calafate, un fruit semblant als aranyons (arándanos) que donen nom a aquesta ciutat i que segons el dit popular, qui menja Calafate torna a la Patagònia.
L’entrada al parc són 500 pesos argentins per persona (21€) i dona dret a caminar per les passarel·les amb les vistes al glaciar. Les sensacions un cop dins són increïbles, de cop i volta semblava que fóssim diminuts en comparació a la paret que teníem davant. Vam recorre els circuits de les passarel·les en unes 2-3 hores i el millor moment va arribar just abans de marxar. Parats davant la zona més propera al glaciar, en un dels miradors principals vam veure com es desprenia un enorme tros de gel i queia sobre l’aigua gelada fent un tro esgarrifant. Una experiència memorable.
Després ens vam dirigir a la zona d’embarcacions per navegant durant una hora davant del Perito Moreno. Ens va agradar perquè des de baix es té la perspectiva real de l’alçada que té el glaciar. També hi ha l’opció de fer mini trekking per damunt del gel i de la neu. Nosaltres ja ho havíem fet a Xile i vam optar aquest cop pel vaixell.
És una visita obligada a l’alçada de les cataractes d’Iguazú o de les millors meravelles naturals del món. S’ha de veure al menys un cop a la vida.
