Tot just quan estàvem a punt de reprendre el camí, des de la Fundació Kalilu Jammeh, vam tenir un petit contratemps: una roda punxada. Després de solucionar el problema amb la roda i, portar-la a reparar en un taller local, vam posar rumb cap al River Gambia National Park.
El trajecte va ser tot menys tranquil. Cada pocs quilòmetres ens trobàvem amb controls policials. Els agents ens aturaven constantment i ens demanaven tota la documentació del cotxe, així com els nostres passaports i permisos. La situació es repetia una i altra vegada, convertint-se en una mena de rutina cansada. En algunes ocasions, els policies deixaven caure subtilment la possibilitat de donar una propina i de tant en tant em feien baixar del cotxe i anar fins a la caseta per augmentar aquesta pressió de suborn.
En les gairebé 30 vegades que ens van parar en aquests dos dies de ruta per l’interior de Gàmbia, només vam pagar un document que ens demanaven i 4€ a un policia que no ens deixava marxar. Va ser l’únic punt negatiu en tot el viatge, els controls policials cada pocs minuts i l’intent de suborn per part d’aquests policies.
En arribar a Kuntaur, un petit poble a la vora del riu Gàmbia, ens vam embarcar en una petita barca pels quatre per començar l’exploració del River Gambia National Park. Aquest parc és conegut per la seva biodiversitat, i el riu és l’eix vital que el travessa, donant vida a una flora i fauna impressionants. La travessia pel riu va ser tranquil·la, només interrompuda pel so dels ocells i el moviment d’algun animal a la riba. A Baboon Island, una de les illes més conegudes del parc, vam tenir la sort de veure ximpanzés en el seu hàbitat natural. Va ser un espectacle fascinant veure com una mare i la seva cria ens miravent fixament. A més dels ximpanzés, vam veure moltes altres espècies de micos, com el vervet i el colobus vermell, així com una gran varietat d’aus exòtiques que feien del parc un paradís per als amants de la natura. No vam tenir la mateixa sort amb els hipopòtams, que són coneguts per amagar-se en les aigües profundes del riu. Tot i les expectatives, aquell dia no es van deixar veure.
Quan vam tornar a Kuntaur, on ens esperava Kalifa, un guia local que ens acompanyaria tot el dia següent. Només coneixe’l, com ens l’havien recomanat i no teníem referencies, ens va sorprendre molt que parlés un català perfecte, un català que no era aprés a Gàmbia. Durant les hores de cotxe li vam demanar que ens expliqués la seva història:
El Kalifa era català, havia nascut a Lleida i havia viscut allà fins als 13 anys. Quan el seu pare va morir, la seva mare va decidir tornar amb la família a Gàmbia, d’on eren originaris. Des d’aquell moment, el Kalifa havia viscut a Àfrica durant més de 20 anys amb la il·lusió, d’algun moment, de poder tornar a casa…
L’endemà vam començar el dia amb una visita a Janjanbureh, també coneguda com Georgetown, una illa situada al riu Gàmbia que és coneguda pel seu passat històric, especialment durant l’època colonial. Aquesta illa va ser un dels principals punts d’entrada d’esclaus a Gàmbia, i encara avui es poden trobar vestigis d’aquella època. A més de la seva història, també és un centre cultural i econòmic important per a la regió. Vam tenir l’oportunitat de visitar una escola local, ara ja sense alumnes que estaven de vacances, i conèixer la història del Freddom Tree Monument, on els anglesos feien creure als esclaus podien ser alliberats si aconseguien tocar l’arbre al dirigir-se al embarcador.
Després d’aquesta visita enriquidora, vam tornar a Farafenni per dinar. Aquest poble és un important centre de connexió al llarg del riu, amb un mercat vibrant i molta activitat comercial. Vam menjar en un petit restaurant local, on vam poder gaudir de la cuina típica de Gàmbia, amb plats com el benachin (arròs amb carn i verdures) i el domoda (una espècie de guisat amb mantega de cacauet).
A la tarda, vam anar cap a Kunta Kinteh Island, un dels llocs més significatius de Gàmbia pel que fa a la història de la tracta d’esclaus. L’illa, que antigament es deia James Island, porta el nom del famós personatge de la novel·la Roots de l’escriptor Alex Haley, que narra la història de Kunta Kinteh, un home esclavitzat que va ser capturat en aquesta regió.
Ens va fer un recorregut per l’illa, explicant-nos amb detall les terribles condicions a les quals eren sotmesos els esclaus abans de ser enviats cap a Amèrica. Va ser una visita que va provocar molta reflexió, igual que a Gorée Island uns dies abans a Dakar.
Per acabar el dia, vam posar rumb cap a Sengambia, una de les zones més turístiques del país, on teníem el nostre últim hotel de la ruta, el Kombo Beach Resort.
L’odissea per arribar va ser monumental amb el ferri que creua des de Barra fins a Banjul. Desenes i desenes de vehicles esperant per creuar, només un ferri que tardava hora i mitja en fer el trajecte i tornar i, amb la pressió de que a mitja nit deixava d’operar. Ens van explicar que es podiem tardar 6 o 7 hores tranquil·lament esperant el torn. Eren les deu de la nit passades quan, després d’esperar més d’una hora el Kalifa li va pagar una propina al vigilant perquè ens deixes entrar. L’alternativa hagués estat fer tota la volta per creuar pel pont de Farafenni en un trajecte de gairebé 6 hores de viatge.
