El primer dia de la Ruta 66 començava a Chicago, on vam passar quatre dies magnífics coneixent la ciutat. Ens vam llevar d’hora en el Trump International Hotel i ens vam dirigir direcció a l’aeroport on teníem la reserva per llogar un cotxe durant 9 dies.
Probablement el lloguer del vehicle és el més car d’un recorregut per la Ruta 66. Hi ha l’opció del Relocation, on diferents agències de lloguer de cotxes i de caravanes ofereixen transportar el vehicle d’una ciutat a una altre gratuïtament o molt barat. És una forma d’estalviar molt però s’ha de tenir en compte que primer ha de sortir l’opció i després han de quadrar les dates del viatge. Nosaltres no vam trobar-ne cap i per això vam llogar un turisme.
De totes les opcions, la del aeroport va ser la més econòmica i els 9 dies de lloguer ens va sortir per 350€ amb assegurança inclosa. És un preu més que correcte però s’ha de tenir en compte que les agències cobren un elevat suplement per retornar el cotxe en una altre ciutat i per tant, se li ha d’afegir un sobre cost de 633€ per retornar-lo a Los Angeles.
Els dos teníem el carnet internacional de conduir al dia però a més, et demanen físicament el permís nacional del país d’origen. Com jo me’l vaig renovar poc abans de marxar, encara no m’havia arribat i només en tenia una foto. Això va ser un problema perquè no ens volien acceptar la reserva, que estava al meu nom, i ens demanaven tornar-ne a fer una, aquest cop molt més cara i perdre els diners que ja havíem pagat de l’antiga.
Després de molt insistir, amb el carnet caducat que portàvem a sobre i amb l’internacional al dia, ens van tirar endavant la reserva.
Com sempre, nosaltres recomanem viatjar amb assegurança ja que un petit accident ens països com els Estats Units pot sortir molt car. Nosaltres vam anar amb IATI Seguros que ens ha acompanyat tota la volta al món i estem contents de les gestions i cobertures.
Ja dins del cotxe i amb tot apunt ens vam dirigir cap a la nostra primera parada: Springfield, Illinois. Ens havíem preparat bé cada una de les 9 etapes per no perdre’ns cap de les atraccions en els 8 estats en els que passàvem. Ens anàvem marcant en el google maps tots els punts interessant on parar, ja fossin pobles, museus, gasolineres mítiques o paisatges emblemàtics.
Teníem clar on volíem passar la nit però anàvem sense presses, gaudint de cada una de les parades i de la ruta en sí.
La Ruta 66 és segur la carretera històrica més coneguda del món. The Mother Road o The Main Street of America travessa el país des de Chicago fins Los Angeles amb 3.940 km.
Conduint la Ruta 66 és una gran oportunitat per conèixer els Estat Units més profunds i més rurals, res a veure amb Nova York. De transportar-te en el temps amb autèntics diners trets de la pel·lícula de Grease, de gasolineres de Cars o de pobles del Far West.
Avui en dia, aquesta mítica carretera està descatalogada i hi ha trams que han estat substituïts per autovies o autopistes. La nostra manera de recorre-la ha estat sempre que fos possible agafar l’autèntica Ruta 66, d’un sol carril i que passa entre els pobles. D’aquesta manera ens asseguràvem no perdre’ns cap de les atraccions que acostumen a estar a peu de carretera. Quan se’ns feia de nit o ens trobàvem en algun tram sense cap interès, llavors agafàvem l’autopista per avançar més ràpid.
La primera etapa, òbviament amb la foto a la mítica senyal de ROUTE 66 BEGIN feta durant la nostra estada a Chicago, va començar al poble de JOLIET.
Aquí hi ha el Joliet Històric Museum que no vam entrar perquè vam veure que ja hi havia altres museus durant la ruta molt més interessants. Vam fer una petita volta pel poble i vam veure el Rialto Teathre. Si es vol un restaurant històric es pot anar al White Fence Farm però nosaltres vam desfilar ràpid ja que anàvem tard amb tant temps perdut amb el lloguer del cotxe.
La següent parada va ser una de les figures més conegudes, el GEMINI GIANT, i just al costat el LAUCHING PAD, una petita botiga que havia estat tancada però ara l’han reobert i si pot menjar hamburgueses locals o comprar algun record de la ruta.
A pocs kilòmetres es troba el POLK A DOT DRIVE IN, amb figures de la Marilyn i l’Elvis a l’exterior i una decoració molt autèntica a l’interior, amb fotos i dipòsits de gasolina mítics. Molt recomanat per parar i menjar alguna cosa.
Seguint cap al sud vam arribar a Dwight per visitar la AMBLER BECKER TEXACO, la primera estació de servei de tota la ruta. A dins hi ha una botiga que estava tancat així que només la vam veure per fora.
Cal recordar que totes aquestes atraccions de la ruta estan marcades amb cartells on posa Roadside Atraccion i el símbol de la Ruta 66. Durant la conducció per la carretera també es veuen molts cartells indicant quina és la ruta original per anar seguint.
Després de passar el poble hi ha un tram on es va seguint paral·lelament la Old Route 66 que ara mateix està abandonada. Hi ha algun moment que si pot accedir per caminar-hi i per algunes fotos.
De seguida vam arribar a Odell on hi ha la STANDAR OIL CO, una gasolinera més de la ruta i al cap de poc a Pontiac per veure l’impressionant mural de la ROUTE 66 HALL OF FAME & HISTORIC MUSEUM.
Com ja era tard, el museu estava tancat però a fora hi ha aquest mural de la ruta i el bus escolar convertit en casa de Bob Waldmire.
Al fer-se fosc i com gairebé tot estava ja vam posar direcció a Springfield per passar la nit i ens vam saltar el Tall Paul que es troba a Atlanta.
En aquest últim punt vam conèixer a l’Inma i l’Alex, de @viajamos2, una parella de Madrid que es trobava de lluna de mel fent la Ruta 66. Va ser molt divertit perquè vam compartir varis dies de viatge junts, ja que ens anàvem trobant sempre en els mateixos punts de la ruta.
Tot i que sembli mentida, Springfield és la capital de Illinois i no Chicago com molta gent es pensa. A més, és al ciutat de Abraham Lincoln i tota la ciutat gira entorn aquest emblemàtic president dels Estats Units.
Nosaltres vam passar la nit al State House Inn, un gran hotel molt cèntric i ben a prop del capítol. Vam anar directes a l’hotel per menjar alguna cosa i descansar després d’un dia molt intens i llarg.
Vam tenir una habitació molt gran, al més pur estil suite amb menjador i cuina pròpia. Ho vam trobar tot molt net i amb un estil modern i nou. A la planta principal hi ha una zona comuna amb sala d’estar i un piano i això si, tot decorat amb fotografies i dedicacions a Abraham Lincoln.
Pel matí següent ens van servir un esmorzar americà en el menjador que hi ha on servien ous, bacon, cereals, gofres, fruita, suc i cafès. Com a la majoria dels hotels en el país.
La veritat és que el vam gaudir poc perquè, igual que la resta d’allotjaments de la ruta, només hi hem passat una nit. Al fer tants kilòmetres seguits al dia, creiem que és important trobar un bon lloc per passar la nit, descansar i agafar forces pel dia següent.
Dia 1: Conducció 335 Km i 4:45 hores.
