La segona jornada de la Ruta 66 va començar d’hora pel matí. Ens esperava un llarg dia per arribar fins a Springfield, Missouri i és que a Estats Units hi ha un total de 7 ciutats amb aquest nom. Així que no sabem pas quina d’aquestes és la que hi viu la família més famosa del món, els Simpson.
Després d’un bon esmorzar en el State House Inn vam dedicar unes hores del matí per visitar la capital de l’estat de Illinois. Esperàvem trobar en Homer pel carrer i el que vam trobar van ser milers de referències a Abraham Lincoln.
El 16è president del país és recordat per iniciar la guerra civil més violenta de la història i per preservar la unitat nacional al guanyar-la contra els del Sud. El president republicà va abolir l’esclavitud en alguns estats confederats i va representar la potencia econòmica i industrials del estats del Nord. Tot i això, va ser assassinat el 1865 i hi ha un mausoleu amb un monument on hi ha la seva tomba en un dels parcs de la ciutat. També vam anar a veure la seva antiga casa, en un barri residencial del centre.
Durant el matí també vam visitar el capitol de la ciutat, un edifici molt ben conservat i molt bonic que serveix com a centre legislatiu i executiu del govern de l’estat. Vam estar molt de sort perquè passejant pel centre vam descobrir una fira de cotxes clàssics que estaven exposat al mateix centre de la ciutat. Un concurs on particulars aparcaven el cotxe de l’època i un jurat s’encarregava de valorar segons diferents criteris. Vam veure cotxes antics realment espectaculars, i els propietaris te’ls ensenyaven amb molt de gust. Una exposició magnífica i molt fortuïta.
La primera parada de la segona jornada va ser a Mt Olive, un poble al sud de la capital on vam parar per veure la SOULSBY’S SERVICE STATION, una gasolinera vintage del 1926 i una mica més endavant el HENRY RABBIT RANCH que el vam trobar tancat però el vam visitar per fora, on hi ha una gasolinera antiga i diferents cotxes escarabats clavats a terra.
Allà mateix es torba el Country Classic Car, una exposició de més de 600 cotxes clàssic que es troben a la venta i es pot entrar, previ pagament, per veure’ls. Nosaltres no vam entrar perquè acabàvem de veure els cotxes clàssics del concurs al centre de Springfield i vam anar direcció St Louis.
Abans d’arribar a la ciutat s’ha de creuar el riu Mississipí per entrar a l’estat de Missouri i hi ha el famós Old Chain of Rocks Bridge. Un pont de metàl·lic del 1929 que s’ha de veure caminant. Nosaltres el vam veure de lluny ja que ens van advertir que hi ha molt robatoris quan la gent aparca el cotxe, et trenquen els vidres i s’ho emporten tot. Millor no jugar-se-la.
St Louis és una ciutat gran on els punts més interessants es troben al centre. Nosaltres li vam fer una visita ràpida a la zona de Gate Way Arch, el símbol de la ciutat que s’hi pot pujar com a mirador. Ens va agradar aquella zona al costat del riu Mississipí, que travessa de nord a sud el país amb més de 3.700 km. Es veuen els típic vaixells de vapor igual que a la seva desembocadura a New Orleans.
L’última para del dia, i després d’unes quantes hores conduint, va ser el poble de Cuba. Només arribar ens vam tornar a trobar l’Alex i l’Inma i vam fer junts un passeig pel poble per visitar la gran quantitat de murals que estan repartits per les parets dels edificis. Murals representatius de l’època amb pintures del Far West o de la pròpia Ruta 66.
Ja de nit vam arribar a la ciutat de Springfield per allotjar-nos en el Oasis Hotel & Convention Center, que ens estaven esperant per donar-nos una habitació de dues plantes amb un menjador gegant, una cuina i una suite molt maca. Quina llàstima que només ens quedéssim una nit i no tinguéssim molt de temps per gaudir aquest allotjament.
L’Oasis Hotel està ubicat a l’entrada del poble, a prop de la carretera principal en una zona ple de cadenes conegudes d’hotels. Nosaltres ens vam comprar unes pizzes i ens les vam menjar a l’habitació desprès d’una jornada molt intensa.
Aquest hotel té una zona de tranquil·la amb una piscina exterior força gran, cada matí serveixen un esmorzar complet en el seu menjador amb torrades, dolços com els típics dònuts, iogurts, fruita, suc i cafè americà. És un hotel acollidor, amb bastantes habitacions i molt ben decorades. Es veu un allotjament nou, molt net i amb un personal molt agradable. També hi ha un restaurant on es pot dinar o sopar de forma més còmode. Repetiríem sens dubte, una genial opció per per la segona etapa de la ruta!
Dia 2: Conducció 543 Km i 7:33 hores.
