La vuitena etapa de la ruta va començar amb un esmorzar a base de cafè i dònuts mentre posàvem benzina abans de marxar de Holbrook, on vam passar la nit en un motel de carretera.
Vam posar direcció Winslow, la ciutat més poblada del territori Navajo, i que es troba a peu de la Ruta 66. De fet, s’hi poden trobar murals pintats i botigues relacionades amb la pròpia ruta però aquell dia vam estar de sort i vam tornar a trobar un concurs d’exhibicions de cotxes clàssic al centre de la ciutat.
Deu ser costum que els dissabtes, en aquests pobles de la ruta en el centre del país es celebrin aquestes exhibicions de cotxes. Una setmana abans ja ens ho havíem trobat a Springfield en la primera parada del viatge.
Vam trobar els carrers principals de Winslow a arrebossar de cotxes clàssic preparats on es veia que els col·leccionistes s’havien deixat molt diners en posar-los a punt. Hi havia un ambient festiu, amb food truck pel carrer, música i els propietaris es prenien la molèstia en mostrar-nos el cotxe per dins i en explicar la seva història. Aquí es pot veure l’estàtua en referencia a la cançó dels Eagles i la gran senyal de la Ruta 66 que hi ha al terra.
A prop queda una de les parades que nosaltres ens vam saltar, el Meteor Crater, que com el nom indica és un crater de meteorit de 2 km de diàmetre que va impactar fa 50 mil anys. Vam anar directes a veure un dels símbols més conegut de la ruta a Arizona com són les TWIN ARROWS. Una antiga gasolinera que ara es troba abandonada on hi ha clavades al terra dues fletxes gegants de fusta i que pertanyen a la tribu de natius Hopi.
Vam parar a dinar a Flagstaff, la ciutat més gran de la zona i vam aprofitar per fer una volta pels carrers del centre. Des d’aquí vam continuar cap a Williams, un poble conegut com a la porta d’entrada al Gran Canyó del Colorado. Aquí hi ha la desviació que en una hora cap al nord de la Ruta 66 et deixa a l’entrada del parc nacional del Grand Canyon. És una molt bona opció per fer durant el trajecte de la Ruta 66 i visitar durant tot un dia però nosaltres vam decidir fer la ruta integra sense desviacions ja que després de visitar Los Angeles llogaríem una camper per recórrer els principals parcs nacionals de la zona, entre ells el Grand Canyon.
Williams és un poble molt turístic on hi paren tots els grups que visiten el Grand Canyon que venen de Las Vegas o Los Angeles a més dels que fan la Ruta 66. Hi ha moltíssimes botigues de records i souvenirs de les atraccions principals no només de la ruta sinó també d’Arizona. Gasolineres antigues, autèntics diners americans i un centre històric amb edificis centenaris. Nosaltres vam acabar de comprar quatre coses que volíem i vam visitar el PETE’S ROUTE 66 GAS STATION. És un bon lloc per passar la nit i llevar-se d’hora el dia següent per visitar el Grand Canyon, a més s’hi pot accedir amb tren amb la línia que comença en aquest poble.
Nosaltres vam seguir direcció oest en el tram de la Ruta 66 que acostuma a fer tothom que visita a costa oest dels Estats Units i el seus pacs nacionals. Després de 40 milles i d’haver passat per Ash Fork i vam parar a Seligman. Un altre poble turístic de la mític ruta motera on hi ha força punts interessant per veure com banderes, rètols de la ruta, senyals, cotxes antics i nosaltres ens vam trobar una associació de motoristes que estaven fent la ruta cada un amb una Hurley Davinson. Està ple de les típiques cases de fusta pintades i nosaltres vam parar DELGADILLO’S SNOW CUP on serveixen autèntiques hamburgueses i hotdogs en un local molt peculiar.
A més, just al costat està la botiga de souvenirs de la mateixa família i la barberia on Angel Delgadillo va començar a treballar. Ell va ser l’impulsor per crear una associació per fer de la Ruta 66 una carretera històrica quan en el 1978 es va construir la I-40 i va deixar Seligman sense visites. Avui en dia segueix a dins de la botiga i se’l pot anar veure i parlar amb ell per saber una mica més dels inicis de la històrica ruta.
Vam acabar la jornada recorrent la Ruta 66 fins a Kingman que fa una mica més de volta que la I-40. En aquest últim tram és molt maco de conduir, amb rectes infinites en mig del desert i passant pel voltant de roques esculpides. Un dels lloc per parar aquí és a la HANKBERRY GENERAL STORE que nosaltres vam trobar tancada perquè era tard però vam visitar per fora. Un taller antic amb cotxes clàssic, rètols de la ruta, sortidors de gasolineres, en definitiva, un petit museu de la via.
Vam arribar de nit a Kingman per descansar i dormir en un altre motel de carretera, aquest cop en una cadena que també en havíem trobat sovint a totes les ciutats, la SUPER 8.
Dia 8: Conducció 434 Km i 6:17 hores.
