La novena i última etapa de la Ruta 66 va començar a Kingman per fer 460 km fins a San Bernardino, una ciutat a la zona metropolitana de Los Angeles. En aquesta mateixa jornada podríem haver arribat directament a la gran ciutat californiana però com ja havíem reservat un apartament pel dia següent, vam preferir quedar-nos a dormir en un dels mítics hotels de la ruta a San Bernardino.
Ens van despertar a Kingman, una ciutat en que molta gent es desvia per anar a visitar Las Vegas. Nosaltres vam seguir per la Ruta 66 original i la primera parada va ser el famós restaurant Mr. DZ amb una decoració molt xula i molt ben ambientat dels anys 50. És un bon lloc per parar a dinar o a sopar una de les seves hamburgueses però com nosaltres acabàvem d’esmorzar vam seguir.
Just al costat es troba el Arizona Route 66 Museum i el Metcalfe Park, on hi ha una gran locomotora antiga.
Va continuar per una carretera que travessa el desert, amb llargues rectes on hi ha bústies pels residents a peu de via molt singulars i direcció Oatman vam parar a la COOL SPRING STATION. Una àrea de servei que s’ha convertit amb museu i botiga de records i merchandising de la Ruta 66. Es troba a l’inici de les muntanyes i vam trobar un petit mercat amb tres o quatre parades d’artesania allà mateix.
Poc després vam parar en una dels miradors de la carretera, el Sitgreaves Pass, on es veiam l’estat de Califòrnia al peus i vam arribar a Oatman. És un petit poble ambientat al més pur estil del Far West. Havia estat un poble miner en aquestes muntanyes on s’hi va descobrir or però ara és més aviat una atracció pels turistes. Una arquitectura molt peculiar, treta de les pel·lícules dels indis i cowboys, fa que cada dia arribi gent i s’organitzin espectacles al carrer dels duels de l’oest entre bandes. Nosaltres en vam veure un i la veritat és com si estiguessis en un parc temàtic. Una de les curiositats són tots els ases que es troben lliures caminant pel carrer, així que quatre fotos i a seguir.
Travessant el riu Colorado vam deixar enrere Arizona per entra en el vuitè estat de la Ruta 66, Califòrnia. Mai abans hi havíem estat i ens feia especial il·lusió passar-hi un parell de setmanes per conèixer les ciutats principals i alguns dels seus parcs nacionals.
Vam conduir per la llarga I-40 que va pel costat del parc de Mojave, que visitaríem més endavant, per arribar a la CALICO GOSHT TOWN, que queda una mica desviat.
Com teníem temps vam decidir visitar aquest poble fantasma ambientat al Far West. Vam arribar tard, quan ja quedava poc per tancar i vam poder entrar gratuïtament ja que sinó s’ha de pagar entrada de $8.
Aquest antic poble miner situat en mig del desert està restaurat i és una manera de conèixer els pobles més originals de l’època. A nosaltres ens va donar la sensació que caminàvem per la part de Far West de Port Aventura.
Fundat el 1881, va arribar a tenir més de 500 mines però una forta devaluació va fer que la gent abandonés el poble.
Molt a prop es troba el restaurant de Peggy Sue’s 50’s Diner, molt ambientat als anys 50 on es pot aprofitar per menjar alguna cosa.
Nosaltres vam seguir pels pocs kilòmetres de Ruta 66 que ens quedàvem i vam parar al ELMER’S BOTLLE TREE RANCH, un jardí de la casa de l’Elmer fet a base de botelles de vidre. És un dels personatges curiosos de la ruta que ens el vam trobar allà aquella mateixa tarda. És una bona parada abans d’arribar al Los Angeles.
Abans d’acabar la jornada hi ha un parell més de lloc interessant per visitar però que malauradament nosaltres ja vam trobar tancats perquè era massa tard. El primer està a Victorville i és el California Museum Route 66 mentre que el segon es trobava molt a prop del nostre allotjament, en la ciutat de San Bernardino i és molt curiós de visitar: el primer McDonald’s de tota la història. Ara és un museu on expliquen els inicis d’aquesta mítica cadena de fast food i com ha canviat el negoci des de l’agost del 1953.
Aquella última nit de ruta no vam poder passar-la en un lloc més emblemàtic com el WIGAM MOTEL de San Bernardino. Un motel temàtic en forma de tendes índies, els tipis, que utilitzaven els pobles natius dels Estats Units.
Està situat en la mateixa Ruta 66 que arriba fins a Santa Mònica i són un conjunt de tipis individuals amb el seu aparcament privat, situats al voltant d’un jardí i una piscina comunitaria. A dins hi ha el llit de matrimoni amb un bany, una televisió, sofàs i nevera. Tot el necessari per passar, amb molta pena, l’última nit.
És una experiència original, diferent i divertida sobretot si es viatja amb nens. A dins si poden veure encara algun cotxes clàssics abandonats i que serveixen com a decoració. A la recepció es poden acabar de comprar els últims records com imants o productes de la Ruta 66 i ofereixen cafè i alguna pasta pel matí abans de marxar.
Dia 9: Conducció 460 Km i 6:16 hores.
El dia següent pel matí, després d’esmorzar alguna cosa en el Wigam Motel vam posar direcció Los Angeles per, primer de tot, anar a comprar menjar en algun dels Wallmart que quedaven a prop del nostre apartament, el Global Luxury Suites a la zona de Universal City per passar gairebé una setmana a la ciutat.
Tot seguit, vam anar fins a l’aeroport per tornar el cotxe i finalitzar una de les millors experiències en els més de 2 anys de viatge pel món: Un total de 4.128 km i 59 hores de conducció per la carretera mare dels Estats Units!
Dia 10: Conducció 152 Km i 2:57 hores.
