Després de passar la nit a un dels millors spots que podíem trobar, just davant del llac Taupo, sols sense ningú més, ens vam dirigir a Tongariro on teníem reservada una excursió a cavall durant dos dies per la muntanya i el parc natural més conegut de l’illa nord.
Tongariro és famós al món sencer per ser la muntanya on es va gravar Mordor al Senyor dels Anells i els seus paisatges són realment impressionants. Nosaltres vam contactar amb HORSEMTRAILS, una empresa local i familiar que organitza sortides diàries i de varies jornades a cavall pel Tongariro Forest Park amb unes vistes impressionants a “Mordor”. Ells s’encarreguen de tot: preparen el menjar de tots els dies, l’allotjament en una cabanya al mig del bosc i tot l’equipament per passar aquests dos dies. No és necessari saber muntar perquè el trajecte és majoritàriament senzill i es va sempre acompanyat d’un guia.
A les 9.30 del matí ja estàvem preparats per sortir de casa seva, on tenen tots els seus cavalls, més d’una desena. En Jacob va ser el nostre guia durant aquests dos dies, en una excursió personalitzada per a nosaltres dos.
Després de 40 minuts amb un camió on transportàvem els tres cavalls, el pare d’en Jacob ens va deixar al mig del parc per començar la ruta. El primer dia van ser 6 hores muntant a cavall per tot tipus de camins. Al principi per una pista forestal, on vam parar a dinar en un punt elevant amb les vistes de Tongariro al fons. Al cap d’una estona el paisatge va canviar per complet i ens vam endinsar al bosc perdent-nos entre la frondosa vegetació de Nova Zelanda. L’escenari va ser immillorable i va venir acompanyat d’un molt bon dia pel que fa al temps. Cap a la mitja tarda vam arribar al refugi, una cabanya molt ben preparada que és apta perquè si allotgi qualsevol que vulgui però que el Jacob i la seva família la adapten i la netegen per passar les nit en aquestes excursions.
En Jacob ens va preparar el sopar, uns espaguetis amb carn de cérvol boníssims i va encendre un foc a fora on ens vam quedar una estona prenent un vinet. Ja ho diuen que el cel de Nova Zelada és un dels més clars per veure les estrelles. Després de sopar vam sortir a fora i vam veure un dels cels més nítids i impressionants que hi ha, aquella nit vam poder-ho comprovar. Allà, al mig del sense cap llum artificial a kilòmetres de distància es podia veure amb absoluta claredat Des de la Via Làctia fins a milers de estrelles d’altres galàxies, tot un espectacle.
Després de sopar un caçador local va arribar al refugi per passar-hi la nit. Ens va explicar que cada any hi anava uns dies per desconnectar i aprofitar per caçar i s’hi passava com a mínim una setmana. La caça és una activitat molt freqüent en aquesta zona, on la temporada estava a punt de començar.
L’endemà en Jacob ens va preparar el millor esmorzar en mesos. Ara ja trobàvem a faltar els nostres esmorzar de campionat, doncs aquest va ser nou per nosaltres: filet de cérvol amb baked beans, simplement increïble. El cérvol l’havia caçat en Jacob poc abans per aquella zona.
Un cop esmorzats, vam preparar els cavalls i vam continuar la ruta, aquest cop ens esperaven 4 hores fins arribar a la casa. Si els paisatges del primer dia ens van semblar macos, el del segon encara ho són molt més. La vegetació és molt més salvatge i hi ha molta varietat entre els diferents trams. Vam travessar rius, vam pujar pendents, palmerars i vam dinar davant d’una cascada. Tot i que ens va caure un xàfec molt curt, el temps es va comportar i vam passar uns dies que no ens haguéssim imaginat.
Podem dir que l’experiència de dos dies a cavall amb Horsemtrails ha estat una de les millors de tot el viatge. Ens hem endinsat en un dels paisatges més espectaculars de Nova Zelanda amb un guia local que ens anava explicant, no només sobre el trajecte, sinó també com és la vida de camp d’aquest país. Està clar que repetiríem sens dubte, és una altre manera de veure les coses, més allunyada dels circuits marcats i que al final personalitza el viatge de cadascú.
