Puerto Natales és una petita ciutat al extrem sud de la Patagònia xilena i és coneguda per ser la ciutat base per anar a Torres del Paine, un dels highlights del país. La ciutat en sí és petita i es veu ràpid però val la pena passar-hi al menys tres nits si es vol gaudir de tot el que ofereix.
La ciutat va néixer al 1917 gràcies a que una empresa britànica va fundar un enorme frigorífic a Puerto Bories, a 5 kilòmetres de la ciutat, per tal de transportar carn ovina i bovina cap a Europa, atraient a molts colons que s’hi establien per a treballar-hi. Actualment aquest històric frigorífic forma part d’un hotel 5* que es pot visitar sense allotjar-t’hi.
El Parc Natural Torres de Paine és un dels punts més visitats de la Patagònia i de tot Xile i, per visitar-lo hi ha tres opcions:
1) Reservar els campaments gratuïts de l’estat des d’aquest web amb 6 mesos d’antelació com a mínim per assegurar-te plaça ja que volen.
2) Reservar amb molt de temps d’antelació també un dels càmpings privats de pagament, segons ens van informar uns 120USD la nit en tenda, caríssim.
3). Fer nit a la ciutat i fer treks durant el dia. Si es vol fer algun dels dos circuits famosos, la O o la W, s’ha de tenir en compte que els campaments s’han de reservar amb temps ja que l’única manera de fer-los és pernoctant dins el parc.
Nosaltres no vam reservar amb l’antelació necessària així que un cops descartat fer cap dels circuits, vam optar per pernoctar a l’Hotel Casa de la Patagonia, a Puerto Natales i no podem estar més contents de la nostra elecció. Allà vam passar estones increïbles i vam conèixer de més a prop la història i cultura de la zona, la nostra experiència AQUÍ.
Per conèixer Torres del Paine nosaltres vam optar per fer el Trekking Base amb Patagonia Planet. Una empresa local, i els operadors de moltes terceritzadores, així que fent-ho amb ells tractes directament amb l’operador i aconsegueixes un millor preu. L’excursió comença aviat al matí ja que de la ciutat a les portes del parc es triguen unes dues hores en cotxe, un cop allà i en grup reduït i una guia vam començar l’ascens d’unes quasi quatre hores fins a la base de les torres (el paisatge més famós i pel qual el parc natural rep el seu nom), a dalt es para una bona estona per descansar dinar (l’agencia inclou un lunch box molt complet) i, com no, fer fotos i gaudir de les espectaculars vistes a les tres torres, des de la vora del llac creat pel desglaç de l’aigua dels glaciars que corones els pics de les muntanyes.
Hi ha tres trams d’ascens ben marcats per pujar fins a la base de les torres. Un inicial amb força pendent fins arribar al càmping el Chileno. Després un més assequible, entre boscos i seguint el caudal del riu, un espectacle per les vistes. I finalment l’últim trajecte, amb una pendent inclinada entre roques però amb una gratificant recompensa quan s’arriba al cim. Cal dir que es poden fer els trekkings per propi compte, això sí, s’ha de cordinar molt bé els desplaçaments fins al parc tant d’anada com de tornada.
Si es vol visitar el parc d’una manera més fàcil i tranquil·la, sense fer cap trekking, Patagonia Planet ofereix també un full-day tour que et porta per diferents punts del parc natural i a la cova del Milodón; una cova en la que es va descobrir pell, òssos i altres restes d’un animal prehistòric ja extint, el milodón que gràcies a les eres glaciars que van enfonsar la Patagònia en gel, es va conservar en perfectes condicions.
Torres del Paine i la Cova del Milodón no són els únics atractius propers a Puerto Natales. Gràcies a l’amistat que vam fer amb els treballadors de Casa de la Patagonia, en John i l’Eduardo, vam poder presenciar una part de la cultura i tradició de la zona a la que pocs turistes, per desconeixement sobretot, hi tenen accés. Les jineteadas. Es tracta de festes locals que se celebren durant tot l’estiu per diferents poblacions de la zona on els gauchos, com es coneix als habitants del sud de Xile, Argentina, Brasil i parts de Bolívia, demostren les seves habilitats de doma en unes competicions amenitzades amb asado, cordero al palo, i tots tipus de menjars i begudes tradicionals de la zona i on el presentador ho fa d’una manera ben peculiar, mitjançant una espècie de cantarella en la que improvisa rimes relacionades amb el que està succeint a la competició.
