Una de les curiositats del Transsiberià quan es viatja direcció oest, és que quan creus que falta poc per arribar i mires l’hora, de cop i volta s’ha atraçat una o dues hores al entrar en una zona horària diferent i fa que el viatja encara sigui més llarg. La diferència horària en territori rus es enorme, arribant acumular fins a 7 hores entre punta i punta del país.
L´últim tram d’aquest gran trajecte era el més curt i l’únic que hem fet en classe 3 ja que la diferencia de preus era molt més gran. Ens va tocar un compartiment amb un equip de vòlei femení que anava fins a la capital per jugar un partit i nosaltres, un cop més, l’atracció principal entre el russos, que no tenen fama de ser massa oberts.
Vam arribar a Kazan, la capital del Tatarstan, pel matí i vam guardar les motxilles a les taquilles de l’estació per poder visitar tranquil·lament durant tot el dia. El primer cop que trepitjàvem el continent europeu després de dos anys de viatge i teníem tot el dia per conèixer de primera mà el centre de la cultura tàtar, amb un idioma que parla més de 6 milions de persones. Després del russos i dels ucraïnesos, els tàrtars són el grup ètnic més poblat de la Federació Russa i el 26% viuen a Tatarstan.
Vam sortir caminant de l’estació en direcció al Kremlin, construït per Ivan el Terrible i principal ciutadella històrica de la regió on hi ha diversos edificis emblemàtics. L’entrada és gratuïta, el que s’han de pagar són alguns dels museus que hi ha a l’interior.
La primera parada va ser la mesquita Qol Šärif, una de les més grans de tot Europa, i reconstruïda després de ser cremada al 1.552. Avui els seus colors blaus turquesa de les cúpules fan que sigui d’allò més maca i es pot accedir en un dels seus minarets.
Just al sortir ens vam trobar un petit marcat de productes locals dins dels arcs del museu d’història natural abans d’arribar fins a la catedral de l’Anunciació. L’edifici més antic que es conserva del Kremlin l’han dissenyat els mateixos arquitectes que la catedral de St Basili a Moscou. Al costat es troba la Torre Siuyumbiké, el símbol més conegut de Kazan, una torre inclinada de maons on hi ha el mausoleu de Kan.
La resta del dia el vam passar recorren Bauman St, el carrer comercial que està ple de restaurants i botigues, on vam dinar i vam veure com els russos celebraven el seu dia de la Marina, vestits com a mariners i cantant amb una cervesa o una ampolla de vodka a la mà. Al final hi ha la Catedral Epiphany, de pedra vermella i molt impactant amb la seva famosa Torre de la Campana al centre.
Així vam arribar a mitja tarda per comprar quatre coses per sopar i agafar l’últim tren de la nostra ruta del Transsiberià, un tren nocturn fins a Moscou, la capital del país més gran del món.
