Per arribar a Novosibirsk, Nova Siberia, calia fer el tram més llarg de tot el trajecte del Transsiberià, ni més ni menys que 32 hores en el tren. Per sort teníem un compartiment amb quatre llits i van venir una parella de russos força simpàtics encara que no vam poder mantenir cap intent de conversa perquè aquí ningú parla anglès.
Les estones al tren poden ser una mica de tot. Tranquil·les si els companys de compartiment t’ho permeten, avorrides sinó tens moltes coses a fer, divertides si coneixes a gent o entretingudes mirant pel·lícules, llegint i escrivint.
Vam arribar a la tercera ciutat més gran de Rússia quan tot just es començava a fer de dia. Eren les 5.30 del matí quan vam deixar les motxilles a les taquilles de l’estació i vam anar a esmorzar. Ens esperava un llarg dia per endavant a la ciutat perquè el nostre tren fins a Ekaterinburg no sortia fins al vespre.
Els carrers de Novosibirsk ens van rebre amb una boira densa i baixa, camuflada dins de la contaminació de la ciutat. Un ambient gris amb edificis inacabats i amb un estil d’allò més soviètic ens transportaven directament a un clar exemple de ciutat comunista. Novosibirsk va estar tancada al turisme durant la Unió Soviètica i avui en dia en dia encara es veu poquíssima fluència estrangera pels carrers. Personalment és una ciutat que no ens va agradar, no ens va transmetre gaire més enllà dels símbols comunistes que encara queden i està força limitada en quan a llocs per visitar. Si que hi ha molts museus, potser alguns interessants com Museu d’Art o el museu dedicat al tren però nosaltres vam preferir caminar pels carrers.
La primera parada va ser Lenin Square, a l’avinguda principal, on encara queda un dels monuments més grans al màxim líder soviètic. Just al darrera hi ha el NOVAT, l’opera i el ballet de Novosibirsk, un dels més populars de la Siberia i el que ens hagués agradat veure un ballet rus però no hi havia funcions fins al septembre.
Seguint baixant direcció al riu hi ha l’església de St Nicholas, un dels símbols de la ciutat just al mig de l’avinguda i la catedral ortodoxa d’Alexander Nevsky. Durant el dia si que vam veure bastanta gent al carrer, passejant pels parcs on hi havia música en directa, o sortint a dinar als restaurants de la zona. És una ciutat gran però on no val la pena dedicar-li més d’un dia. Hi ha alguns parcs interessants que s’omplen quan fa una mica de calor o surt el sol i allà al centre, es troba el Monument to the Heroes of the Revolution, un memorial a 104 lluitadors de la revolució soviètica que van ser enterrats en una fosa comuna.
L’anomenada capital de Siberia és un bon lloc per parar durant el dia i així poder encadenar dues nit senceres al tren. És una ciutat sense gaire atractiu i més val resar perquè el temps acompanyi, no ens volem ni imaginar com ha de ser passar un dia d’hivern tot nevat i amb temperatures negatives. Per nosaltres ha estat el primer contacte real amb el comunisme rus, després de passar molt poques hores a Ulan Ude i Irkutsk. Ens ha sobtat la fredor que es respira pel carrer, amb els edificis antics trets de pel·lícules soviètiques i una grisó generalitzada. Ara, cap a la següent parada: Ekaterinburg.
