Des de la terra dels vins, Santa Cruz, ens vam dirigir a la zona lacustre com l’anomenen els xilens, una de les zones més maques del centre del país. El viatge en bus és llarg així que vam decidir fer dues parades tècniques a Concepción i Temuco, dues de les ciutats més poblades de la zona, i així veure també com són les zones no turístiques que reflecteixen la realitat de la vida quotidiana de la major part del país. A Temuco ens vam quedar al Hotal Rayen, un allotjament molt ben situat al costat del carrer principal que ens permitia anar caminant a qualsevol lloc, ideal per estades curtes i no perdre el temps en desplaçaments. La nostra experiència AQUÍ.
Ens vam organitzar per arribar a Villarrica el dia 31/12 i així passar-hi el cap d’any. És una ciutat petita i tranquil·la de poc més de 50.000 habitants banyada pel llac homònim i envoltada de volcans nevats. L’encant de la ciutat recau en els seus edificis, d’una o dues plantes, de fusta i amb una arquitectura andina molt característica de la zona.
Durant la nostra visita a la ciutat, ens vam allotjar al Hotel Atelier Central, un hotelet amb encant que just acabaven d’obrir feia uns dies regentat per una parella australiano-xilena. La nostre experiència completa AQUÍ.
A Villarrica s’hi va sobretot a descansar i gaudir de la natura. Al llac hi ha empreses que ofereixen passejos amb barca i lloguer de motos d’aigua. També es pot prendre el sol mentre es gaudeix de les meravelloses vistes del volcà, anomenat també Villarrica, i pau de la zona. A les afores, hi ha moltes activitats a realitzar, des de termes naturals fins a esports d’aventura, caminates, cascades… l’oferta natural de la regió dels llacs és interminable!
Els caps d’any a Xile es caracteritzen sobretot pels focs artificials que llencen per quasi tot el país just tocades les 12 i a Villarrica no són menys. Minuts abans de les 12 es congrega tota la ciutat i tots els visitants, que per aquestes dates són molts, a la riba del llac on l’espectacle de focs d’artifici dóna la benvinguda a l’any nou tot seguit d’una festa al més pur estil “festa major del poble” amb la seva orquestra inclosa. Un pla molt autòcton i divertit per passar el cap d’any al més pur estil xilè. Nosaltres no ens ho volíem perdre i per acabar-ho d’arrodonir vam anar a sopar a un restaurant especialitzat en peix i marisc que ofereix menjar típic de la zona. Ha estat el nostre primer cap d’any d’estiu així que menjar peix i passar-lo a la vora del llac ha estat la millor de les opcions.
Això sí, aquest any hem donat la benvinguda al 2018 dues vegades, a l’hora xilena i a l’hora catalana amb Montjuïc en directe des de l’ordinador i amics i família per videotrucada, tot i que hem hagut de canviar el cava de cada any pel menys tradicional pisco sour, i el raïm per cireres. Un cap d’any diferent, molt allunyat dels nostres però amb molta il·lusió per l’any que entra que passarem sencer viatjant.
