Teníem clar que el nostre viatge per Aràbia Saudí no seria complet si no anàvem uns dies a AlUla per conèxeir Hegra, una nacròpolis de tombes excavades a la roca de l’època dels Nabateus.
Després de desembarcar d’Elmonda i de passar una setmana fantàstica bussejant de la mà de Ocean Breeze, ens van acompanyar a l’aeroport de Jeddah per seguir el nostre itinerari pel país.
Tot i el caríssim vol des de Jeddah, vam decidir anar a passar-hi tres dies per seguir coneixent aquesta història que tant ens va fascinar a un any abans a Jordània.
Els Nabateus, la mateixa civilització que van construir Petra, també ho van fer a l’Aràbia Saudí sota el nom d’Hegra, un gran complex de tombes i edificis populars excavats a les roques del desert. Tot el poble gira entorn d’aquesta gran relíquia que es troba sota l’ombra de la germana gran i n’hi molt menys és igual de coneguda.
Només es troben a 550km de distància i, tot i que no és tan espectacular com el Tresor o el Monestir de Petra, segueix sent part de la mateixa història ja que connectava les caravanes de comerciants que venien d’orient fa més de 2.000 anys.
Només arribar vam llogar un cotxe amb AVIS des del mateix aeroport, ja que les distàncies son llargues entre els diferents punts interessants d’AlUla.
Situat en mig del desert, aquest petit poble ha estat reconstruït per donar un aire més modern als milers de turistes (la majoria locals) que el visiten cada any.
La veritat és que tota la part nova l’han deixat increïble, amb un carrer de vianants que travessa tot l’Old Town i cobra vida a la nit, quan s’encenen les llums de les parades i restaurant que hi ha a banda i banda. S’hi poden veure antigues ruïnes conservades, exposicions, recreacions de com vivien els locals segles enrere i, fins i tot, música tradicional en directe. És un molt bon lloc per venir a passejar i inclús a sopar a alguna de les seves terrasses, un lloc on el passat i el present d’AlUla es creuen per crear una experiència memorable.
El govern saudí s’ha pres tant seriosament l’impuls del turisme al país que el propi ministeri de turisme gestiona diferents oficines de visitants amb personal que parla bé l’anglès, informació útil per fer les visites o reserves de diferents activitats que hi ha pel voltant.
Segons el nostre punt de vista, tot molt ben gestionat menys una cosa: la pròpia visita a Hegra.
Vam anar-hi el primer matí, a primera hora. Sincerament no hi havia massa gent, però hi ha un gran inconvenient i és que les visites es fan amb grup, amb sortides cada mitja hora.
Uns gran autocars amb un guia local son els encarregats de fer un volta per conjunt de tombes, amb uns horaris ben marcats i amb unes ubicacions escollides per ells mateixos.
Ni molt menys es veuen totes les tombes, només una petita part. Hi ha llocs interessants que no et porten i es tenen pocs minuts per poder gaudir de l’espai, òbviament sempre envoltat de la gent de l’autocar.
A diferència de Petra, que l’entrada és lliure i es pot gaudir de tot el recinte arqueològic el temps que un vulgui, aquí està tot molt més limitat. Està clar que, pagant una suma molt més elevada, es pot organitzar un tour privat amb un 4×4.
Es pot mirar el costat positiu de la visita: la comoditat, sobretot per la gent més gran, i que en la mateixa entrada ja inclou el guia que, per poc que faci, alguna informació interessant ofereix. A nosaltres no ens convenç i som més partidaris d’anar pel nostre compte.
Dit això, Hegra és impressionant. Aquesta metròpolis convertida en necròpolis no ens va impactar tant perquè havíem estat feia poc a la capital de l’època (Petra) i com s’acostuma a dir, les comparacions son odioses. La tomba més espectacular és Lihyan Son of Kuza (Castell Solitari) per estar més apartada de la resta i realment és una joia excavada a una roca de 22 metres d’alçada.
Recomanem no fer com nosaltres i visitar-ho per la tarda, ja que coincidirà amb el sol de cara la tomba i amb una llum molt més bonica que la que vam trobar pel matí.
Hi ha un total de 111 tombes, algunes amb inscripcions i amb les particulars influències gregues i romanes com les columnes rematades amb una llinda que suporta el frontó triangular de l’entrada.
Sens dubte que és un imprescindible per qualsevol visita a l’Aràbia Saudí, descobrir els secret d’aquest civilització que va desaparèixer fa 2 mil·lennis i que controlava les rutes de l’encens i les especies fins al Mediterrani.
Es veritat que Hegra centra totes les mirades d’Al Ula però aquest oasis en mig del desert encara ofereix més coses. No es casualitat que s’alcés una civilització sencera en aquesta ubicació, i és que el sòl és fèrtil i aquest conté una quantitat raonable d’aigua.
Un dels llocs que s’ha d’anar és l’Harrat Viewpoint, un mirador situat a 27km del centre i que val molt la pena sobretot al cap vespre quan es comença a pondre el sol i els colors del cel es transformen. Es veu tot el desert i els petits pobles que hi ha a la vall. Una altre opció per anar també a mitja tarda i gaudir d’una posta de pel·lícula és l’Elephant Rock, una de les formacions rocoses més famoses de tot Al Ula, on han creat un petit chill out al voltant, amb música i diferents taules amb sofàs per poder prendre alguna cosa.
Dadan, un espai arqueològic per poder visitar les ruïnes de l’antiga capital del regne de Lihyan, i Daimumah, un oasis natural on han construït un parc, diferents pavellons amb exposicions sobre la història de AlUla, també si troba una mesquita i un restaurant. Un agradable espai per passejar si les temperatures ho permeten i es troba connectat amb l’Old Town.
Hi ha diferents activitats d’aventures que es poden contractar des de les mateixes oficines de turisme. Trackings pel desert, conduccions per les dunes o anar a visitar algunes de les formacions rocoses més espectaculars.
A nosaltres ens va agradar agafar al cotxer i conèixer el poble real de AlUla, on hi viu la gent local avui en dia i buscar un restaurant on dinar. Vam anar a parar a un típic local, on només si veien homes, asseguts a terra i menjant amb les mans. De la forma més tradicional, amb els companys de la feina o amics, sobre una catifa i agafant l’arròs i el pollastre que servien prèviament en safates.
Si el que es busca és més luxe, sempre es pot anar a un dels espectaculars i exclusius hotels de la zona. En algun d’ells, permeten l’entrada al Maraya, un excentricitat situada al mig de desert, un edifici rectangular amb les façanes de mirall on hi reflexa els paisatges desèrtics. Aquest espectacular edifici és un centre d’exhibicions i es limita l’accés a qualsevol sense entrada o sense reserva als hotels del voltant. Nosaltres, malauradament no hi vam anar.
