Feia temps que teníem ganes de passar el Cap d’Any a fora. Aprofitar l’excusa per fer una escapada de 3 o 4 dies a una ciutat europea i viure, d’aquesta manera, una entrada d’any diferent al que veníem fent últimament.
Països europeus que no haguem estat abans no n’hi ha tants, així que ens vam decidir per viatjar a Finlàndia i passar 3 dies complets a Hèlsinki per conèixer la ciutat i una mica més d’aquesta cultura Escandinàvia que ens havia emocionat en el viatge pels països Bàltics del 2021.
Un cop més, volàvem amb airBaltic que ens portava còmodament des de Barcelona a la capital finlandesa fent escala a Riga, on tenen el seu hub. La veritat és que és una de les millors aerolínies europees amb les que hem volat; molta puntualitat i avions molt còmodes (les files són de 3+2, més amples que els convencionals). Tenen una gran quantitat de destins a les principals ciutat d’Europa i amb una curta escala a la capital de Letònia es pot anar a molts països diferents.
Teníem clar que la temperatura seria un punt clau en la nostra visita a Hèlsinki. A finals de desembre tot apuntava que passaríem fred, sobretot si posàvem en pràctica el que més ens agrada a l’hora de conèixer una ciutat, visitar-la a peu.
S’ha de reconèixer que el primer dia, tot i que el cel era gris, el termòmetre es mantenia a uns agradables cero graus, amb força neu sobretot al vespre. Els següents dos dies va arribar una borrasca del nord que va fer baixar fins a 6 negatius el dissabte i fins -13 el diumenge de cap d’any, que es va despertar el dia amb un cel clar i assolellat però gens calorós.
Aquestes alçades de l’hivern, les primers rajos de llum apareixien passades les nou del matí i a partir de les 15h ja començava a fer-se de nit. Estàvem mentalitzats que moltes hores les passaríem amb la foscor de la nit.
Ens va agradar el transport públic. Des de l’aeroport de Hèlsinki hi ha un tren que amb trenta minuts et deixa al centre de la ciutat per poc més de 4€. Recomanem descarregar l’app HSL on es poden comprar diferents passes i tiquets per les línies de tram (connecten perfectament tota la ciutat), bus i el metro.
Només arribar vam anar directes al que seria el nostre hotel durant les primeres dues nits, l’icònic Hotel Torni. Segurament l’edifici més emblemàtic i uns dels millors hotels de la ciutat. Situat al centre i a tocar de les principals atraccions, té una bar a la planta 12 que ofereix unes espectaculars vistes panoràmiques de tot Hèlsinki i com ja era tard, vam anar a prendre un Glogui, vi calent amb espècies, una beguda típica de les èpoques nadalenques a Finlàndia.
L’endemà, ja amb les piles carregades després de l’esmorzar en el mateix Hotel Torni vam dirigir-nos al centre per fer un free walking tour. És una cosa que ens agrada i acostumem a fer per conèixer de la mà dels locals una mica d’història i de punts interesants. Ens va portar per les dues esglésies principals i les places del centre. Hèlsinki és una ciutat petita que es pot conèixer sense problemes amb un parell de dies. Ara bé, nosaltres ens ho vam agafar amb una mica més de calma ja que les baixes temperatures ens obligaven a fer parades tècniques per entrar amb calor.
Ens va saber greu que el marcat nadalenc principal de la ciutat s’hagués acabat una setmana abans. Això si, encara mantenien tota la decoració de Nadal en els principals carrer comercials. Aquests carrers tenen un sistema de calefacció que fa que la neu no qualli i, mentre tota la ciutat es troba sota una capa blanca de neu i gel (cosa que dificulta poder-hi caminar), aquests carrers estan impecables.
Els punts més interessants es troben a poca distància. La catedral blanca Helsingin Tuomiokirkko, d’estil neoclàssic amb una gran cúpula verd, està la plaça del Senat, una de les places principals on també hi ha l’oficina del Primer Ministre a un costat i la universitat a l’altre. Una bona visita és a la Biblioteca Nacional de Finlàndia, amb desenes de milers de llibres, i que nosaltres la vam trobar tancada tots els dies.
La Catedral Uspenski es caracteritza pel seu color vermellós dels maons exteriors, té un aire molt soviètic, i és que el país, a més d’estar ocupat per la venia Suècia, també ho va estar per la Unió Soviètica i van deixar una gran influencia que es veu avui en dia en l’arquitectura de la ciutat.
Recomanem fer una volta pel parc de l’Esplanadi, el centre neuràlgic de la ciutat i pel voltant del port, on surten els vaixells cap a l’illa de Suomenlinna.
Durant aquest dies hem menjat molt i molt bé, destacant sobretot els tres sopars que hem fet durant aquest cap de setmana llarg. El mateix divendres vam anar al Burn&Shine , molt cèntric i amb un concepte que s’allunya de l’estil nòrdic, amb un toc molt cool que no s’acostuma a veure a la ciutat.
És un restaurant decorat amb grafits, murals i pintures d’artistes locals que li donen un aire molt modern i una mica underground. Té una il·luminació molt tènue, una barra de bar on preparen uns còctels d’autor i és conegut a més, pel menú que ofereixen: tres entrants com tàrtar de vedella, vieires fumades amb salsa i un ceviche de tonyina, seguit una plata per compartir on venen un tall de salmó, costella de vedella, pollastre cruixent i gambes.
Quan vam sortir del restaurant, havia començat a nevar amb força, molta força. Els carrers completament blancs i una baixada de la temperatura considerable que predeia el dia que ens esperava l’endemà…
El segon dia, després de fer una volta pel centre vam anar a parar al mercat de la ciutat. És una lloc obligatori per visitar i on es poden degustar els productes principals de la gastronomia finlandesa. Per sobre de tot destaca la sopa de salmó, que a nosaltres en va encantar. També hi ha diferents carns com la de ren o dolços com el cinammon roll.
Per la tarda, i ja de nit, ens vam dirigir a fer l’activitat reina dels finlandesos, una visita a la sauna. La més famosa i una de les millors és Löyly Helsinki, fàcil d’arribar amb el tram està ubicat al costat del mar. S’ha de portar banyador i xancles i a dins, hi ha 3 tipus de sauna diferents. Dos d’elles es troben a l’exterior, així que per entrar i sortir et congeles una mica. De fet, hi ha una escala fins a l’aigua del mar per fer-se un banyet entre sauna i sauna. El Marc ho va fer, amb una aigua glaçada i una temperatura de -6 graus. Recomanem reservar abans perquè acostuma a estar sempre ple.
Ens va agradar especialment el sopar que vam fer en el Plein just després de la sauna. Es tracta d’un concepte diferent a lo més habitual, és un restaurant ubicat a les afores de la ciutat però amb fàcil accés amb el tram. Un local petit, amb l’estil nòrdic habitual, destaca per la gran qualitat del menjar i sobretot pel maridatge de vins que l’acompanya. No és habitual trobar un lloc de vins i els del Plein es nota que han estat seleccionats amb criteri.
Tenen un menú degustació increïble amb diferents plats que combinen perfectament amb vi de tot Europa. Salmó, bolets amb salsa de formatge, steak tàrtar cobert de formatge i oli de tòfona, tall de pollastre amb salsa curri i arròs inflat, gofra de formatge calent i un postra de diferents textures de fruits del bosc.
Un concepte diferent i molt recomanable. Amb una explicació impecable de cada un dels plats i vins per part dels nois de la sala i amb una visió i experiència més local, més finlandesa.
Els següents dos dies els teníem reservats al Radisson Blue Seaside Hotel, situat a la part oest de la ciutat, just davant del mar. És un hotel molt xulo, modern i amb un concepte més industrial que l’anterior i amb vistes panoràmiques des de les plantes superiors.
Ens va encantar el seu esmorzar, un bufet molt gran i molts tipus variats d’opcions. Igual que la nostra habitació, una suite gegant molt còmode i funcional que malauradament vam gaudir poc temps.
L’últim dia de l’any el teníem reservat per anar a visitar l’illa de Suomenlinna, on hi ha construïda una fortalesa de mitjans del s XVIII. Avui en dia es Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i si poden trobar alguns restaurant i cafès, a més d’algunes vivendes que s’ha conservat.
Cada dia rep centenars de persones per visitar les 6 illes connectades. Es pot inclús entrar ens els antics búnquers que servien per fortificar la frontera amb Rússia quan Finlàndia encara formava part de Suècia i, abans que fos invadida pels veïns soviètics.
El ferri per arribar entra amb l’abonament del tram i amb quinze minuts et deixa a una costa o a l’altre.
Per dinar vam tornar al Radisson Blu per provar el Bistro Gimis, un concepte informal en la mateix ubicació que vam esmorzar. Després de passar tant de fred a l’illa de Suomenlinna (vam arribar a -16 graus) ens venia molt de gust entrar amb calor amb una típica sopa de salmó, aquesta més cremosa que la del dia anterior.
Amb una mica més de dies haguéssim ampliat el viatge per conèixer tota la zona de Lapònia però amb només tres dies vam optar per dedicar-los exclusivament a la capital finlandesa. Amb l’excusa del passar el cap d’any fora ens animàvem a fer una escapada exprés a una de les capitals més nòrdiques d’Europa.
La nit de cap d’any havíem reservat un sopar a l’hotel Torni, que tenien tancat el seu restaurant OR durant tota la setmana però l’obrien amb un menú especial per l’ocasió. Amb un estil molt clàssic i elegant, que ja coneixíem de la nosta estada, vam menjar uns grans plats per acabar l’any: tataqui de salmó (un imprescindible) i un tàrtar de tonyina (es nota que els hi encanta el menjar cru), una sopa de llagosta i cranc ben cremosa i de segon un filet de xai amb salsa que estava boníssim. Vam acabar amb una creme brulé i textures de xocolata.
S’ha de reconèixer que els finlandesos no són la cultura més oberta que podríem trobar per Europa, diríem que tot el contrari. Això és el que ens vam veure justament per les campanades de cap d’any. Ens havien dit que a la plaça central feien una festa amb música i focs artificial i l’únic que ens vam trobar van fer alguns petards i coets a les 12 en punt.
Feia molt fred però ni música ni cap concert organitzat, la majoria de joves estaven fent cua al carrer ja abans de les 12 per entrar dins les discoteques del centre.
Nosaltres, a la 1 de la nit, ens vam connectar per celebrar les 12 campanades i menjar-nos el tradicional raïm.
