Va ser una casualitat que durant les festes del Holi estiguéssim a l’Índia. De fet, no ens vam donar compte fins pocs dies abans quan vam començar a preparar la ruta que passaríem aquí una de les festes més grans del país i ens va alegrar moltíssim.
La nostra idea inicial va ser fer coincidir les dates a Bikaner, una altre ciutat del Rajasthan on es celebra un Holi més particular, amb aigua i menys conegut que la resta. Però una de les millors coses de viatjar sobre la marxa és poder fer i desfer en qualsevol moment i, degut al gran nombre de recomanacions que vam rebre dels propis indis proposant-nos passar el Holi a Pushkar, no ens ho vam pensar gaire i vam canviar directament els plans.
Que és el Holi? És una antiga festa religiosa hindú que coincideix amb la celebració de l’inici de la primavera. El Holi fa referència a Jolikà, la tieta del príncep Prahlada el qual adorava al Deu Vishnu en comptes del seu pare, el rei. És per això que la tieta i el rei van conspirar per matar el príncep però aquest va ser salvat per Vishnu i va enviar els altres dos a la foguera on van morir cremats. Per aquest motiu, el dia abans del festival del Holi es fa una foguera a la plaça principal amb una sèrie de rituals per donar entrada a la festivitat i recordar la victòria del bé sobre el mal.
A més, el Holi també té un significat cultural, la festa dels colors, on la gent surt al carrer per pintar-se la cara uns als altres amb pols de colors vius. És l’únic de l’any on els locals aprofiten per beure alcohol i ballar tot el dia al centre de les principals ciutats del Rajasthan.
Vam arribar a Pushkar el dia abans de l’inici del Holi per passar un total de tres dies en el Gulaab Niwaas Palace, un autèntic palau indi on a més a més ens van convidar a una festa pròpia per celebrar el Holi a dins de l’hotel amb els amics del propietari. Un joia de palau a 5 minuts caminant del centre de Pushkar. Tota la nostra experiència AQUÍ.
Ens vam comprar roba tota blanca per l’ocasió ja que teníem ganes de gaudir el nostre primer Holi des de l’inici, sortir de blancs i tornar de mil colors diferents. El primer dia però ens vam vestir i vam anar al centre on encara no hi havia guerra de colors. Vam poder viure la celebració d’inici de les festes amb una foguera gegant a la plaça central la ciutat amb tot de gent al voltant cantant i saltant. Allà, per la nit, van beneir les flames i van donar entrada al Holi 2019. Ens va sobtar veure com els locals agafaven les brases d’aquestes flames per portar-les a casa, beneir-la i purificar-la.
El dia següent pel matí, després d’esmorzar al Gulaab Niwas, vam baixar tot de blancs cap al carrer principal de Pushkar. Estava clar que no duraríem gaires minuts impol·luts perquè si hi ha un objectiu clar és aquell que encara no va pintat. Doncs pocs segons després de sortir ja teníem els primer colors per la cara. La tradició marca que, amb la ma una mica molla perquè s’enganxin els pols de colors, s’ha de passar per la cara de la persona que et trobes per pintar-li les galtes o inclús la zona del coll. A partir d’aquí cadascú o fa més o menys com vol, inclús tirant la pols de colors pels aires o des de les alçades d’algun edifici.
Molta gent ens va advertir que anéssim en compte sobretot les dones. I és que oficialment és l’únic dia de l’any que els locals tenen per veure alcohol ja que està “prohibit” religiosament i aprofiten el dia del Holi per emborratxar-se tot el possible. A més ho mesclen amb drogues i el resultat són homes molt pesats inclús violents. Nosaltres no vam tenir cap problema però si que vam veure molts pesats que aprofiten per tocar més del compte. Allà al mig de tota la multitud es podien veure voluntaris que vigilaven amb pals de fusta i més d’una vegada com donaven cops aquells que es passaven de la ratlla per fer-los fora.
La veritat és que dones locals gairebé no vam veure, una autèntica pena. Tot eren indis i alguns turistes barrejats entre la multitud. Nosaltres vam anar caminant fins la plaça principal on hi havia el nucli dur de la festa, amb música i tota la gent ballant amb els colors volant d’un costat a l’altre. Vam entrar a dins però vam durar pocs minuts i vam decidir pujar en una de les terrasses que donen a la plaça per estar més còmodes i tenir unes bones vistes del festival.
Poc abans de les tres del migdia vam anar tirant cap a l’hotel sense saber que estava a punt d’acabar. A l’hotel estaven amb la seva festa particular al jardí amb pizzes al forn i begudes que anaven treien per tothom, com no ens ho volíem perdre vam anar-hi a dinar i a passar una estona abans de tornar al centre. La sorpresa va ser per la tarda quan vam arribar a la plaça central i ja no quedava ningú, estaven recollint i la gent ja s’havia dutxat i canviat. Érem gairebé els únics amb tot el cos pintat i vam decidir anar a veure la posta de sol des del llac de Pushkar abans de tornar cap a l’hotel, una posta increïble amb molt ambient veien com cau el sol per darrera la ciutat.
Va ser un dia molt divertit i vam quedar encantats de poder gaudir d’aquest festivitat a Pushkar on es celebra amb molt entusiasme. Ho vam donar tot, tant que el dia següent jo vaig agafar febre i me’l vaig passar sencer al llit. Una de les grans sorts de viatjar en parella és, no només estar junts per viure els grans moments sinó també pels pitjors. L’Estel em va cuidar tot el dia i, tot i que l’últim dia no estava bé, vam marxar direcció Jaipur per seguir amb la nostra ruta per l’Índia.
