HOTEL TIMOR
L’Hotel Timor és un edifici històric que va patir un greu incendi durant l’etapa de l’ocupació indonèsia però es va restaurar un cop proclamada la independència del país. És un hotel clàssic però completament reformat que ofereix tot els conforts. Està situat a l’epicentre de la ciutat i just davant del port de ferris que surten direcció Atauro.
Les habitacions molt són espaioses i el llit enorme i molt còmode. Vam dormir-hi com bebès després del viatge terrorífic per arribar fins al país. Hi ha wi-fi a tot el recinte. Hi ha una piscina exterior que vam agrair molt amb la calor infernal que fa a la ciutat. I una zona de bar al hall, en el que per cer, vam fer el millor gintònic de tot el viatge abans de començar a veure el mundial de Rússia amb un interessant Espanya-Portugal.
L’esmorzar és boníssim, per primer cop en molt de temps vam menjar pa i embotits de veritat! El management de l’hotel són portuguesos i es nota molt en la qualitat i tipus de menjar. Timor Leste va ser colonitzat pels portuguesos i encara avui en dia hi ha una comunitat força gran, la immensa majoria dels expatriats i estrangers de Dili són de Portugal. A part del pa i embotits, i ha diferents tipus de sucs, cafès de màquina boníssims, tes variats, ous, plats asiàtics, cereals, fruites variades i dolços.
Una nit vam sopar a l’hotel ja que el menjar prometia i teníem moltes ganes de menjar occidental, vam decidir fer el sopar de país (el sopar romàntic que fem en un bon restaurant a cada país) a l’Hotel Timor. Tenen una carta que sembla treta de Lisboa. Vam compartir una amanida molt complerta amb salmó, formatge, olives… i de segon bacallà, com no podia ser d’una altra manera, cuinat de dues maneres diferents, encara no hem decidit quina ens va agradar més. Els postres ens van encantar, entre moltes altres opcions vam triar el bufet de postres, una selecció d’una gran varietat dels millors postres portuguesos. No podríem haver escollit un millor lloc pel nostre sopar romàntic!
Vam conèixer l’Ana, la sots directora de l’hotel, una portuguesa que portava ja uns quants anys al país i ens va ensenyar la part més divertida de la ciutat. Ens va portar amb els seus amics a Timor Plaza, al rooftop de moda de la ciutat i després a fer unes pizzes a una petita pizzeria d’un italià. La vida dels expatriats, com la nostra quan vivíem a la Xina, no té res a veure amb la dels locals, però és també una realitat del país que ens va agradar veure.