La benvinguda a Myanmar no podia ser més il·lusionant, ens havien parlat genial del país però sobretot de la seva gent i ho vam poder comprovar només trepitjar el país a Hpa An, la porta d’entrada per aquells que venen des de Tailàndia per la frontera de Mae Sot.
Vam arribar sense gaires complicacions, amb un viatge llarg primer des de Sukhothai fins a Mae Sot, vam creuar la frontera i vam agafar un cotxe que per 10.000K (5,5€) per persona ens van portar fins al nostre hotel a Hpa An, fins al Brezee Hotel. Aquest és un allotjament a les afores de la ciutat cosa que no ens importava gaire perquè la gràcia de Hpa An és recórrer-la amb moto. Ofereix un bon esmorzar, té piscina i les habitacions són grans i netes. L’únic inconvenient és que de moment no té wifi, però va en camí.
La primera nit, cansats vam sopar a l’hotel però res de menjar típic de Myanamar. Vam demanar tomàquets i pa torrat per menjar-nos pernil del bo i fuet que ens havien portat els tiets de l’Estel. Ja feia dies que estàvem esperant aquest moment i com el recordarem…
El dia següent el vam dedicar sencer a recórrer els voltants de Hpa An, que tenen molt a oferir. Temples, coves budistes, paisatges d’ensomni però el que més ens vam marcar va ser la seva gent. El primer contacte amb el poble birmà destaquen els somriures i la simpàtica de la gent. Només a Bajawa a l’illa de Flores, Indonèsia, hem trobat un caràcter similar de generositat, amabilitat i tants i tants somriures pel carrer.
La primera parada va ser a la cova de Kaw Ka Thaung, la qual no té res especial. Convertida en temple budista, destaquen la fila d’estàtues de monjos budistes que segueixen la carretera fins arribar a unes piscines naturals gratuïtes. Així que recomanem portar banyador perquè fa molta calor. Hi ha la possibilitat de pujar fins a dalt de la muntanya on hi ha un temple amb una pagoda i on les vistes deuen ser d’escàndol.
En direcció a la Sadan Cave, la cova més coneguda de Hpa An, vam parar a un poble que hi ha pel camí, Ein Du. És un poble de pas, que no té res especial si només vas per la carretera principal. Nosaltres vam decidir entrar pel carrerons entre les cases i vam veure la industria tèxtil que predomina a la vila. Desenes de tallers amb maquines de fusta i bambo amb les quals confeccionaven els teixits que després venien a les botigues. Un treball que avui en dia a casa nostra es fa tot amb grans màquines i que aquí es passen hores asseguts en un tros de fusta i movent fils per vendre les peces a només 3€. Vam poder entrar dins el taller i veure com confeccionaven cada un dels teixits, ens vam quedar bastants impactats la manera, molt primitiva, molt lenta i molt dura. A més, a la resta del poble es poden veure aquestes màquines de fusta i bambo dins de cases particulars.
Un cop a Sadan Cave vam entrar a la cova, també convertida en temple, el que vol dir que t’has de descalçar i les dones cobrir-se les cames i les espatlles. Aquesta cova és molt llarga i l’han il·luminat de tal manera que ha perdut una mica l’encant. Un cop dins es poden escoltar els rat penats penjats del sostre i olorar els seus excrements (guano). El millor per nosaltres va ser al final, quan es surt per l’altre banda, es pot agafar una barca que et torna a l’inici per un petit riu que passa per l’interior de la cova i entre mig dels camps d’arròs que hi ha al voltant amb un paisatge impressionant.
Direcció a Kyout Kelap, un temple molt maco dalt d’un pinacle i envoltat d’aigua des d’on vam veure la posta de sol, vam passar entre mil nens que sortien de les escoles tot uniformats amb camisa blanca i pareo verd (nois inclosos) i vam passar també pel Mt Zwegabin. Una de les muntanyes més altes de la zona i a la que es pot pujar fins a dalt amb un trekking de 2 hores. No sabem si val la pena però la millor hora és a les 15 per arribar a veure la posta de sol. Aquí el sol es posa molt aviat i per això no ens va donar temps d’anar a la Bat Cave i la Yathae Ryan Cave. És una pena però vam preferir anar més amb les calmes i entrar als pobles a veure les cases i com vivia la gent, mil vegades millor que qualsevol cova!
