Si el camí de Kalaw al llac Inle és una experiència ineludible, el llac en sí mateix n’és una altra. És un dels llacs més bonics i culturalment més rics que hem vist mai, comparable potser al Titicaca, però que al tenir una mida molt més petita és molt més fàcil d’explorar amb detall, està tot molt concentrat.
Vam arribar directes a l’hotel Golden Empress situat al poble principal del llac, Yawnghwe. Les nostres motxilles ja estaven esperant-nos en una habitació gran, de fusta, del mateix estil que l’anterior. La nostra experiència AQUÍ.
Yawnghwe en sí té poc a veure, és un poble que ha crescut gràcies al turisme i està ple d’hotels i restaurants per tots els gustos a més d’un mercat nocturn. És imprescindible fer l’excursió al llac amb barca. Es pot contactar al arribar directament amb els conductors de les barques que estan al costat del canal. De totes maneres, al ser Myanmar un país tan especial, volíem un guia que ens expliques amb detall així que dies abans vam reservar l’excursió amb Go Myanmar Tours, que contracta guies i conductors locals i n’havíem llegit molt bones crítiques.
La nostra guia, la Dar, una noia de 30 anys que no podia ser més simpàtica, ens va venir a buscar a l’hotel a les 9 del matí per caminar junts cap al canal on ens esperava la barca tradicional amb la que passaríem el dia explorant la zona. Al matí fa fred i per sort anaven ben preparats amb mantes a la barca. Després d’una hora canar i llac a baix, vam arribar a la primera parada. El temple més important de la zona, la Pagoda Phaung Daw Oo, en la que tenen 5 figures de Buda recobertes d’or i que cada octubre durant el seu festival, les treuen en processó per tots els pobles de la zona amb una barca especial per l’ocasió. És un dels temples més importants del país.
Vam visitar poblets de pescadors preciosos, construïts en la seva totalitat sobre l’aigua en cases fetes de fusta de bambú i elevades per les crescudes del llac en època de pluja. La vida al voltant del llac es veu tranquil·la i afable. En aquesta zona ho fan tot a mà i la Dar ens va portar a veure diferents tallers. El primer, una petita teixidura on tenien teixidores manuals en les que treballàvem la seda i un filament extret del tronc de la flor de lotus que extreuen allà mateix manualment. Va ser increïble veure el procés i conèixer una nova matèria, que un cop acabada té un aspecte de lli i ma càlida i llanosa. Un teixit espectacular! Aquest tallers ens va recordar als que vam trobar pels voltants de Hpa-An.
Vam visitar també un ferrer on feien ganivets manualment, un fuster on feien les barques també 100% a mà, un taller de joies i objectes de decoració on treballaven la plata, el famós monestir dels gats saltarins, que ja no salten. La Lonely Planet va donar-li fama a aquest monestir per què fa anys, els monjos entre meditació i meditació, s’avorrien i entrenaven als gats ensenyant-los a saltar. Avui en dia aquest gats ja no hi són o són massa vells per saltirons i els nous monjos estan més ocupats o simplement tenen altres preferències per passar el seu temps lliure i ja no ensinistren els gats, ara se’ls veu dormint per tot el monestir.
El que més ens va agradar de tot, però, no estava al full de ruta. Vam passar per davant d’un restaurant on hi havia una música molt alta i molta gent, tots locals i la nostra guia ens va explicar que era un casament i ens va convidar a anar-ho a veure. Sempre diem que no hi ha res més cultural que els casaments així que ens va encantar la idea de veure com era. Vam treure-hi el cap amb timidesa, per a nosaltres els casaments són una cosa molt íntima, però de seguida ens van convidar no només a entrar sinó a participar-hi activament. Quan parlem de l’hospitalitat de Myanmar ens referim a això. Ens van asseure en una taula i ens van començar a portar menjar sense parar. Increïble! Érem els únics estrangers de la sala, sobretots els nenes petits ens miraven amb els ulls com plats i a la gent grans els fèiem molta gràcia. El menjar estava boníssim i l’ambient festiu i alegre ens va contagiar ràpid. Al acabar, la Dar ens va preguntar si volíem anar a saludar els nuvis. Els casaments de la zona comencen al temple o monestir, on els nuvis i familiars porten ofrenes al monjos que els donen la seva benedicció. Després es traslladen a un restaurant on tots els convidats mengen i els nuvis presideixen la sala en una zona elevada on estan asseguts rebent els regals i bons desitjos de tots els convidats que van a saludar-los un cop han acabat de dinar. Vam anar a saludar-los i felicitar-los encantats, sort que teníem la Dar que ens feia d’intèrpret! Ja marxàvem quan un dels familiars dels nuvis ens va convidar a seure de nou per les postres i el te. No vam poder, ni voler, rebutjar l’oferta. Passar aquesta estona amb la gent del país ha esta màgic. La dona que seia al nostre costat, la tieta de la núvia, ens anava explicant qui era qui per que ens poséssim en situació. Ens va fer sentir que estàvem entre família.
La vida al llac és molt especial, fins i tot els pescadors ho fan d’una manera única. Tenen jardins flotants on cultiven vegetals, mercats flotants on els habitants dels més de 400 pobles que viuen sobre i al voltant del llac compren i venen els productes que conreen o manufacturen. Un lloc únic que no deixa indiferent.
El dia següent ens vam llevar ben d’hora per fer una activitat que ens feia especial il·lusió, i a alguns una mica de por també; un passeig sobre el llac en globus aerostàtic. L’equip d’Oriental Ballooning ens va recollir a l’hotel a les 5:30 del matí i ens van portar en barca fins una escola a l’altra banda del llac des d’on s’enlairaria el globus. Després d’un cafè i unes pastetes tot veient com inflen el globus, per fi va arribar el moment.
Des de l’aire les vistes són espectaculars, vam volar baix per sobre els pobles i jardins flotants i ens vam enlairar fins arribar als quasi 3.000 metres d’alçada des d’on teníem una perspectiva única de la regió. El més divertit va estar l’aterrament, en un globus saps on t’enlairaràs però no on aterraràs i aquest cop va tocar aterrar al jardí d’una família que ens miràvem amb ulls com plats mentre avisaven als veïns que s’acostessin a veure l’espectacle. Imaginem que pensaven “aquests europeus cada dia fan coses més estranyes”. Les vistes són màgiques però el millor de tot és veure els locals com saluden amb somriures d’orella a orella al passar el globus. Fins i tot aterrant un globus amb una cistella gegant a casa seva, aquesta gent somriu i et rep amb els braços oberts. Dubto que passés el mateix a Catalunya i em costa imaginar-me masses més països així. L’experiència va ser rodona.
Després de tanta emoció ja només quedava visitar la zona per terra. A Nyaungshwe, al menys de moment, no lloguen motos als turistes, així que les úniques opcions per veure els voltants del poble són bici o taxi/tuktuk. L’Estel i les bicis no són bones amigues així que ens vam separar i jo vaig anar a fer el loop de 22km mentre que l’Estel va recórrer les afores tot per caminets secundaris entre poblets minúsculs, camps de cultiu i una infinitat de temples. Una zona fora del recorregut turístic i que val molt la pena d’explorar. El loop és per la zona nord del llac, que es creua amb barques locals fins a l’altra banda per seguir direcció al poble.
Dins el Nyaungshwe tot i ser petit també hi ha coses a fer. Hi ha un mercat nocturn al centre i més de 100 restaurants ja que és on es concentra la major part del turisme del llac. Nosaltres vam provar dos restaurants a la ciutat que ens van encantar. Els dos d’en Tauk Tauk, un noi del poble que amb molt d’esforç ha arrancat dos negocis molt i molt bons. El vam conèixer la nostra primera nit al poble, quan vam anar a sopar al Chillax Bistro i ens va explicar la seva història. Ell va començar des de baix i va marxar a treballar fora on va aprendre de cuina, restauració i cafeteria. I ho posa en pràctica en el seus restaurants. El Chillax és el primer que va muntar i serveix menjar occidental i de Myanmar tradicional. Vam menjar-nos una hamburguesa i unes fajitas que estaven espectaculars. En Tauk Tauk ens va convidar a conèixer el seu altre restaurant, The Garden, al carrer principal i just al costat de l’estació de busos principal. Vam anar-hi la nit següent i no ens va poder agradar més. El local té una terrassa preciosa molt ben decorada amb wi-fi i bona música ambient. El menjar estava boníssim, és similar a l’anterior però aquest amb menjar modern. Vam decantar-nos per un hummus, una pizza i un wrap grec; tot boníssim! L’hummus fins i tot venia amb oli d’oliva bo. Ens va encantar el fet que intenta evitar al màxim l’ús de plàstics utilitzant canyes de bambú, tuppers fets de paper pel menjar per emportar, ampolles d’aigua d’acer… Tot un exemple a seguir ja que Myanmar té un problema molt greu amb els plàstics i residus en general.
Una activitat que recomanem totalment a la ciutat són les classes de cuina de la Thi Thi, Mercury Cooking Class. A part d’aprendre a preparar les millors receptes de la cuina del país, després gaudeixes del festí. La classe, sempre que sigui dia de mercat, comença precisament allà, al mercat, on la Thi Thi t’ensenya tots els ingredients que utilitzaràs a la classe. Té un menú força extens del que ens va fer escollir dues amanides i dos curris. La classe va ser molt didàctica i divertida i el menjar ens va quedar boníssim. El millor de tot però, és a què destina part dels beneficis. La Thi Thi ha arrancat un parell de projectes socials que ens van robar el cor. Per un costat, contracta professors particulars per ajudar als nens del poble que no tenen recursos per què en un futur puguin accedir als estudis superiors ja que no tenen bones escoles i els nens amb dificultats d’aprenentatge sovint queden des-escolaritzats a l’adolescència. I, per altra banda, està obrint un saló de massatges on forma i dóna feina a dones amb risc d’exclusió social i de la que destina els beneficis també a l’educació dels nens. Una pena que quan la vam conèixer nosaltres el saló de massatges estava ja tancat! Sens dubte a la pròxima ens en farem un!
