Viatjar amb tren per la xina és una de les maneres més còmodes per moure’s entre les diferents ciutats. Ara bé, no resulta tant còmode aconseguir bitllets si no es coneix el procés amb antelació i a més a més no es domina el xinès.

El que recomanem primer de tot és entrar en aquesta web per identificar els bitllets amb el número de tren i els horaris.

Després amb tota la informació ja apuntada acostar-se en algun dels punts de venta que hi ha per les ciutats, o en les pròpies estacions per comprar-lo.

S’ha de tenir en compte que els bitllets només surten a la venta 20 dies abans del trajecte i que a causa de la gran quantitat de gent que es desplaça, s’esgoten enseguida.

És important saber-ho perquè en alguns casos ens ha tocat viatjar sentat durant tota la nit i no és gens agradable.

Quan vam decidir anar a Inner Mongolia teníem dos objectius clars: per una banda anar a dormir en un grassland dins d’un yurt típic mongol, i després visitar el desert del Gobi, el més extrem del món.

Així doncs vam agafar un tren fins a Hohhot, la capital de Inner Mongolia. La ciutat en sí no té res especial però ens servia de pont per arribar als grasslands del nord. Alguns temples pel centre i un museu molt modern sobre aspectes influents de Mongòlia a la societat xinesa són dels trets més destacats de la ciutat. Això sí, el menjar típic espectacular, braons de xai fets a la brasa.

L’endemà al matí vam agafar un autobús fins a Siziwang, una ciutat pròxima a l’àrea dels grassland per seguidament agafar un taxi fins a la zona de Gegentala. En total va ser un trajecte llarg perquè està poc comunicat i la veritat és que no teníem gens clar on anàvem.

Un cop vam arribar ens vam quedar decebuts del lloc. Era un complex turístic, un hotel amb tots de yurts artificials posats en fila un derrera l’altre, molt pensat per turistes xinesos. La veritat és que estava tot buit, però no era el volíem. Volíem anar en una casa particular típica per veure realment com es vivia així que ens vam posar a buscar per la zona i a preguntar a les poques persones que ens trobàvem.

Al cap d’una estona de preguntar i donar veus (sempre amb el nostre xinès) un senyor ens va venir a buscar amb un cotxe per portar-nos a casa seva, perduda enmig d’un grassland sense res al seu voltant. Era un matrimoni amb un fill adult que vivien en una casa de maons però que tenia 3 yurts al costat i el llogava per passar-hi la nit. Era exactament el que volíem!!

Al cap d’una estona mentre ens acomodàvem i dinàvem un xai que ens van preparar la casa, van arribar uns veïns xinesos per passar la nit al yurt del costat. Eren una parella i un amic.

Després d’anar a donar una volta amb cavall per la zona, vam començar xerrar amb els veïns xinesos, era per la tarda i estaven molt sorpresos de veure accidentals per aquelles terres. Finalment ens van convidar a sopar, dins del seu yurt, on els amfitrions ens van cuinar menjar típic mongol. Vam compartir una taula rodona al terra del yurt, plena de menjar i on no podia faltar ampolles de baijiu. Es tracta d’una beguda amb alcohol destil·lat, típic xinés d’uns 60 graus i que es fa normalment a partir de l’arròs.

Va ser una nit memorable. No parava d’arribar menjar i més ampolles de baijiu mentre manteníem converses amb els amics xinesos que no parlaven absolutament gens d’anglès. Ells volien saber molt sobre nosaltres, el que recordem molt bé per això és com presumien una vegada rere l’altre de tenir molt i molts diner, típic de la cultura xinesa.

Ven entrada la mitjanit ens van portar amb cotxe a un campament d’uns amic, que havien fet una foguera i cantaven i ballaven al voltant. L’última imatge que recordem d’aquella magnífica experiència va ser l’espectacular cel estrellat que es podia observar des d’aquells camps desèrtics.

L’endemà següent, els amics xinesos, amb una ressaca monumental, ens van portar fins a Hohhot amb el seu Cadillac 4×4, i ens van estalviar unes quantes hores de camí.

La segona part del viaje ens traslladava a Baotou amb tren, la ciutat més gran d’Inner Mongolia i que també ens feia de pont per visitar el Gobi. El més interessant era caminar per la ciutat i veure les diferents classes ètniques que hi conviuen, i com la d’origen mongol es veu reflectit en el dia a dia.

El dia següent vam agafar un autobús direcció Dalad que ens acostés al màxim fins a l’entrada del desert del Gobi. Des d’allà un taxi ens va portar a una entrada oberta que no fan pagar com la resta i vam poder fer una volta per les dunes i gaudir de les vistes.