Si havia un lloc que teníem clar que volíem anar aquest era Jaisalmer. Una petita ciutat aïllada de tot, fora de les ruta més convencional i situada al ben mig del desert del Thar. Jaisalmer és petit comparat amb la resta de ciutats importants del Rajasthan, tant que amb un sol dia es poden veure i visitar els punts més interessants. El que més crida l’atenció és el seu fort al centre de la ciutat, una fortalesa majestuosa que a més és l’única la qual encara hi viu una part de la població a dins, una quarta part de la ciutat.
Una sola porta d’entrada dona la benvinguda a qualsevol que vulgui accedir a dins. Només passar els murs ja es troba el palau Rani Ka Mahal amb una façana impressionant i al que s’ha de pagar per accedir-hi. A dins el millor es perdre’s pels carrerons, anar mirants les botigues d’artesania, roba i souvenirs que hi ha cada dos metres, pujar en alguns dels seus miradors per observar la ciutat amb vista d’ocell i veure el desert a l’horitzó.
Dintre del fort també es troba el conjunt de temples jainistes de la Jaisalmer, concretament 7 que daten entre el segle XII i el XV. A dins de cada un, així com a les seves muralles que tenen un color a sorra del desert, hi ha diferents escultures i estàtues de persones i animals amb l’estil Dilwara, conegut per la seva arquitectura arreu del món.
Una de les rutes més interessants que es pot fer per la ciutat és anar en busca dels diferents Havelis que hi ha repartits. Un Haveli és una residencia urbana, molts cops en forma de mansió, tradicional de l’Índia i altres països com el Nepal, Pakistan o Bangladesh. Aquestes cases tenen un element en comú: els seus patis i, destaquen sobretot per les decoracions de les façanes amb temes culturals i tradicions locals. A Jaisalmer n’hi ha uns quants i són preciosos de veure. Els més representatius són el Patwon Ki Haveli, el Nathaml Ki Haveli i el Salam Singh Haveli.
Tant a primera hora del matí com durant la posta de sol una molt bona opció és anar al Gadisar Lake, a 5 minuts caminant del centre. És un llac artificial rodejat de temples, ghats (escales que arriben fins l’aigua) i cases particulars. Antigament era l’única font d’aigua per la ciutat i avui en dia hi van els locals per passejar i passar la tarda. Sembla increïble però l’entrada és gratuïta, inclús pels estrangers! Nosaltres hi vam anar un parell de cops i recomanem sobretot a la sortida o a la posta de sol per veure com canvien els colors taronges del cel.
Una de les coses que més ens crema durant aquests primers dies per l´Índia són les entrades als temples, forts, museus o qualsevol atracció turística o cultural. Entenem que, igual que fan en molts altres països asiàtics, el preus pels estrangers siguin superiors que el dels locals. Però fins a quin límit és ètic? Ens hem trobat en molts llocs on nosaltres pagàvem fins a 20 vegades més que qualsevol local. Si els preus estiguessin ajustats al nivell de vida de l’Índia, inclús seria acceptable però la gran majoria de cops són preus desorbitats i fora de context. A més a més, a molt llocs ens fan pagar un extra, com si no fos prou, per portar la càmera de fotos i poder-la utilitzar. És un tema que a nosaltres personalment ens irrita però que no tenim més remei que passar pel forat si ens interessa visitar algun d’aquests llocs.
Durant la nostra estada a Jaisalmer ens vam allotjar en el Mystic Jaisalmer, al centre de la ciutat, fora de la muralla en un haveli típic del Rajasthan. Aquest hotel és un edifici amb habitacions a les dues plantes i una terrassa a dalt on es serveix l’esmorzar amb unes vistes espectaculars al fort de Jaisalmer. La nostra experiència AQUÍ.
A més, amb els amics del Mystic Jaisalmer i la seva agencia de tours vam realitzar una de les activitats estrella de la ciutat: anar a passar la nit al desert del Thar i fer una volta en camell per les dunes, una passada!
Vam sortit per la tarda després de dinar direcció sud oest ben a prop de la frontera del Pakistan. Durant el trajecte vam parar a Kuldhara, en un poble “fantasma” que va ser abandonat d’un dia per l’altre a principis del 1800. Ningú ha sabut mai el motiu ni on van anar a parar la gent d’aquell poble tot i que hi ha varies teories, una d’elles és que es van quedar sense aigua.
Després d’una hora de trajecte i de passar entre petits pobles locals situats al ben mig del desert, envoltats de res i de ningú, vam arribar a una zona del Thar on ens esperaven una comitiva de camells per muntar. Així doncs vam estar pràcticament una hora i mitja a sobre dels camells, caminants pel desert fins arribar al punt on passaríem la nit. Una nit a sobre de les dunes, al ras, amb un milió d’estrelles il·luminant la fosca nit del desert i creant una estampa única. Abans però vam poder gaudir de la posta de sol amb uns colors taronges increïbles i d’un sopar típic hindú que ens van preparar allà mateix, a les dunes, amb una foguera. Tota una experiència més que recomanada!
