Vam arribar a Kalaw abans del que teníem previst. La nostra idea inicial era anar de Hpa An a Loikaw, però al no haver bus directe vam haver de fer escala a Yangon. Com l´únic bus que hi havia estava completament ple, vam haver de canviar la ruta i agafar un altre bus nit cap a la capital dels trekkings.
Al arribar ens va sorprendre el fred, a les 4 del matí, molt més d’hora del previst. Tot i ser molt aviat ja hi havia moto-taxis esperant i per 1000 Kyats (0,55€) cada moto, ens van portar cap a Hillock Villa; un hotelet de muntanya preciós, format per tres cases colonials britàniques i remodelades amb tot de fusta per l’interior. Un lloc totalment acollidor que va ser la nostra casa a Kalaw. La nostra experiència AQUÍ.
Aquest poble és conegut per ser el camp base o principal punt de sortida d’una de les millors zones de trekkings de Myanmar. Hi ha moltes opcions als voltants de Kalaw però sens dubte l’estrella és el trekking de Kalaw al llac Inle. De totes maneres, aquest petit poble té molts altres encants que fan que valgui la pena, com a mínim, dedicar-li un dia sencer. Hi ha moltes cases colonials i el segon hotel més antic del país. Però el que més ens va agradar a nosaltres va ser mesclar-nos amb els locals per veure més de prop la seva cultura i manera de viure. Hi ha un mercat rotatiu que arriba al poble cada 5 dies amb la mala sort que justament va tenir lloc a Kalaw el dia anterior a la nostra arribada. Però, afortunadament, aquell dia era al poble del costat, Aungban. S’hi arriba molt fàcilment amb els minibusos locals (1000kyat/persona) i ens van deixar just davant.
Els mercats porten tota la cultura i tradició d’un poble i en un país com Myanmar això no té preu. A part dels productes que es venen, és curiós veure a la gent que transita per les parades. Les diferents ètnies de la zona, fàcilment distingibles ja que la majoria de gent avui en dia segueix vestint amb les seves robes tradicionals; s’ajunten per comprar i vendre tot tipus de verdures, robes, carn, peix, llegums, dolços, utensilis… de tot. Estem totalment meravellats amb la gent d’aquest país, tothom somriu, saluda amb alegria, intenten comunicar-se amb nosaltres i sobretots ens fan sentir benvinguts en tot moment. Els que diuen que Tailàndia és el país dels somriures no han estat a Myanmar.
Això sí, un dels imperdibles del país sencer és sens dubte el trekkings des de Kalaw al llac Inle. És una d’aquelles experiències que queden per sempre ja que et permet veure de ben a prop el dia a dia del Myanmar rural més autèntic. Vam llegir que era el millor trekking del país i un dels més recomanats del món, i un cop fet no podem estar-hi més d’acord. És molt fàcil, no cal tenir un bon fons ni forma física ja que és pràcticament tot pla amb alguna pujadeta suau i alguna baixada no massa empinada. Hi ha la opció de fer-ho durant 3 dies i 2 nits, o com nosaltres el de 2 dies i 1 nit.
El primer dia es caminen unes 6 hores (21kms) i el segon unes 4 hores (16kms). A principis de desembre la temperatura és perfecte, fa força fred a la nit ja que la zona és elevada i durant el dia, al ser època seca, fa un sol espatarrant amb una temperatura molt agradable. S’ha de portar crema solar i aigua, encara que es pot anar comprant pel camí.
Vam escollir A1 Trekking Kalaw per fer-ho perquè tenien molt bones crítiques i va ser tot un encert. Es troben al centre de Kalaw i ens va encantar, molt recomanable.
El primer dia, ens van recollir a les 9 del matí a l’hotel amb un mini bus que ens va portar fins a Lamine, el poblet que fa de punt de sortida, a uns 30 minuts de Kalaw. Per fer un trekking com més lleugers millor, així que vam agafar només les motxilles petites amb les coses bàsiques, un recanvi de roba, necesser, repel·lent de mosquits i crema solar. L’agencia s’encarrega de fer arribar les motxilles grans a l’allotjament de Inle tant al voltant del llac com a Yawnghwe, la ciutat principal.
Vam caminar entre plantacions de colza (una flor groga semblant a una margarida de la que se n’extreu oli), xilis, gingebre i arrossars fins arribar a Pinn Nwe, un poblet tradicional del grup ètnic Pa-Oh. Es tracta d’una petita vila d’uns 300 habitants que es dediquen quasi al 100% a l’agricultura tot i que algunes famílies ja comencen a aprofitar el turisme venent bosses i turbants tradicionals que ells mateixos teixeixen. Pràcticament totes les cases estan fetes de bambú i els seus habitants porten una vida tranquil·la i austera. Hi ha una petita escola per a nens de 6 a 12 anys, els més grans hauran de caminar uns 30 minuts fins al següent poble. La nostra visita ha coincidit amb l’època de recollida dels xilis que tenen assecant al pati de quasi totes les cases.
Després d’una mitja hora vam arribar a Pawke, un poble una miqueta més gran també de l’ètnia dels Pa-Oh. Aquest grup ètnic és caracteritzen per les seves vestimentes i sobretot pels turbants que porten. Segons la seva creença, provenen dels dracs i el turbant és per honorar aquest animal mitològic.
A pocs kilòmetres es troba Khone Hla, un poble de la ètnia Danu. Aquí vam parar a dinar per agafar forces per després seguir caminant unes horetes més entre camps i paisatges espectaculars. El millor del camí és veure el dia a dia de la gent d’aquesta regió. La vida als pobles, el treball al camp, veure els camperols recollint i desgranant arròs manualment, fent el bany del dia als seus búfals, o tornant cap a casa amb els carros de bambú tirats pels propis búfals. I és que Myanmar és realment un país únic com pocs altres on el desenvolupament hi ha passat de puntetes. És un viatge al passat, on la gent és encara innocent i poques màquines han traspassat les seves fronteres.
Poc abans de la posta de sol vam arribar a Pattu Pauk, on vam fer nit en una casa local. De ben segur una experiència única. Hi ha varies famílies al poble que tenen una habitació on col·loquen uns petits tatamis i unes quantes mantes per acollir als forasters. No hi ha cap tipus de comoditats, la dutxa és un cubell d’aigua que recullen durant l’època de pluges, el lavabo és el tradicional asiàtic i la cuina és una habitació a part amb una petita foguera on hi col·loquen el wok amb el que ens van preparar un sopar espectacular. A1, l’agencia, fa els trekks amb guia i cuiner propi, i el menjar és absolutament meravellós.
Al matí ben d’hora, després d’esmorzar vam sortir tot just quan els nens anàvem cap a l’escola, una oportunitat més per veure la vida quotidiana del poble. El segon dia el camí és més curt i quasi tot de baixada travessant més cultius i un parell de pobles més dels Pa-Oh fins arribar al moll, on després de dinar s’agafa una barqueta local per travessar el llac Inle fins a Yawnghwe, el nostre destí i final de trajecte.
Vam tenir la sort de compartir l’aventura amb un grup encantador, dues parelles: una de Canadà i una d’Alemanya amb les que les converses mai faltaven i va haver-hi molt bon ambient en tot moment. A1 fa grups de màxim 6 persones i és realment un amida excel·lent ja que hi ha prou gent com per que flueixin les converses i no tanta com per que el grup es faci pesat. A més, vam tenir molta sort amb el nostre guia, en Yen Lin, un noi jove amb un nivell d’anglès altíssim i molts coneixements sobre la historia i cultura del seu país i la zona, de fet és llicenciat en història.
El trekking de Kalaw al llac Inle és sens dubte una experiència top al país que no es pot passar per alt. Hi ha la possibilitat de fer-ho al revés, del llac a Kalaw però és més dur ja que el camí és més de pujada.
