Última parada de la nostra estada a la capital del Japó, una ciutat que ens ha fascinat i a la que més dies li hem dedicat en tot el viatge. Segurament la ciutat que primer repetiríem un cop finalitzada la volta al món perquè ens queda molt per descobrir i perquè som fans de la cultura nipona.
La tercera parada la vam fer a la zona de Nihonbashi i Ningyocho amb dos objectius ven clars; dormir per primer cop en un hotel capsula i fer una excursió a les rodalies de la ciutat.
Ens vam allotjar durant un parell de dies en el Hotel Zen Tokyo amb una experiència súper positiva. Un hotel capsula súper net i molt acollidor amb habitacions on hi havia llits individuals tancats per una petita cortina. A dins teníem la llum pròpia, endolls, calaixos amb clau per les coses personals i espai suficient per posar-nos de peu ja que no hi havia llits a la part superior. Cada planta tenia una sala amb taquilles per guardar les maletes i banys personals ultra nets.
Només arribar ja ens van donar una bossa amb tovallola, sabatilles, sabó i cremes per la higiene personal i vam tenir tota l’estància molt tranquil·la on casi ni s’escoltaven la resta de clients. Una experiència molt positiva que ens vam tenir amb ganes de repetir durant la resta del viatge al Japó.
Hi ha moltes escapades possibles des de la capital per fer en un sol dia, sobretot si es té el Japan Rail Pass que precisament nosaltres no teníem. Una opció era visitar Nikko al nord de la ciutat però vam decidir finalment visitar Kamakura, al sud ja que el meu tiet es trobava per feina molt a prop i ens feia il·lusió quedar amb ell per sopar després de l’excursió.
Kamakura és un destí turístic per visitar els seus temples i santuaris ja que havia estat el centre polític del país durant cent anys a principis del s.XII quan va ser escollida com a base del seu govern militar. Avui en dia és una petita ciutat de platja amb cases d’estiuet i carrers comercials agradables per passejar.
Ens vam llevar d’hora i vam agafar el tren local que ens deixava a Kamakura. Teníem per endavant tot un dia assolellat per visitar la ciutat i, tot i que les distàncies són llargues, nosaltres ens vam moure majoritàriament a peu i en bus. La primera parada va ser el Gran Buda, un buda de bronze assegut a l’aire lliure i que forma part de la icona de la ciutat. Sempre acostuma a estar ple de gent, amb escoles, així que cal agafar-s’ho amb calma.
Molt a prop vam anar al temple Hasedera, envoltat de vegetació i ple d’estàtues Jizo, guardians de nens i dels morts recent nascuts, que han fet els pares pels seus fills. És un temple majestuos, amb detalls precisos en els jardins o en les construccions. Hi ha un santuari i des de dalt es poden veure les vistes a la ciutat de Kamakura. Molt recomanat!
Just al costat es troba el temple Gokuraku-ji al que no vam entrar i ens van dirigir cap centre de la ciutat a on hi ha el carrer Komachi que arriba fins al santuari Tsurugaoka Hachimangu. El carrer està ple de parades de menjar i restaurants, artesanía local i botigues de souvenirs. És un bon lloc per fer un passeig o parar a dinar. Paral·lelament es troba el Wakamiyaoji, el camí sagrat que puja fins el santuari sagrat de Tsurugaoka Hachimangu, provablement el més important de la ciutat al qual vam pujar fins a dalt.
Tot seguit vam anar fins al Hokuko-ji, conegut com el bosc de bambú. Vam tenir molt mala sort que es troba lluny i just al arribar feia molts pocs minuts que havien tancat les portes. Vam aprofitar per anar al temple de Jomyo-ji que es troba a prop amb el seu pavelló principal i vam donar per acabada la ruta per Kamakura.
Cap a mitja tarda vam agafar el tren per anar fins a Yokosuka que no queda gaire lluny. Allà ens esperava en Joan, el meu tiet, que havia viatjat al Japó per motius laborals i havíem quedat per sopar. Ens vam retrobar després de dos anys i vam anar a sopar en un petit local de menjar japonès boníssim mentre ens posàvem al dia de totes les nostres aventures!
