Arribàvem a Kanazawa amb 7 hores de bus molt còmode, amb wifi i que sincerament se’ns va passar molt ràpid. Després de molt ruminar-ho vam decidir NO comprar la famosa Japan Rail Pass, un val només per estrangers que s’ha d’adquirir fora del país (ara també es pot comprar a Japó però més car) i que serveix per viatjar amb la companyia JR il·limitadament durant els dies que s’agafa. La idea és molt bona perquè es poden agafar els famosos trens bala, altres trens convencionals, algunes línies de metro de Tòquio i fins i tot busos. Tot és perfecte sinó fos pel seu preu, on van des de gairebé 240€ per només 7 dies de viatge.
Després de molt pensar-ho creiem que no surt a compte si es vol viatjar com nosaltres, amb una estada llarga d’un mes al Japó i sense preses on no ens suposa cap drama agafar bus en comptes de tren i estalviar-nos més de cent euros. Ara bé, també pot ser molt bona opció per aquells que venen de vacances 2-3 setmanes amb els dies justos per veure moltes coses i volen aprofitar el màxim l’estada al país. Ja explicarem abans del marxar del país nipó quan ens hem gastat en transport i si ens hagués sortit a compte.
Dit això, ens esperaven dos dies a Kanazawa, la capital de la prefectura d’Ishikawa, tocant al mar de Japó. Ens feia especial il·lusió per una banda perquè abandonàvem la gran ciutat de Tòquio (amb molta pena) per conèixer una zona més tranquil·la entre els coneguts Alps Japonesos. També per dormir per primera vegada en un autèntic ryokan, un allotjament típic japonès i finalment per coincidir amb la festivitat local més important de l’any a Kanazawa, el Huakumangoro.
La nostra estada va ser increïble, una autentica casa japonesa de dues plantes per nosaltres sols. Una autèntica casa tradicional japonesa a 10 minuts del centre en una zona molt tranquil·la on els companys de Tabi-Ne han sabut adaptar per visitants sense perdre l’encant i la tradició japonesa.
Tabi-ne té diferents ryokans i cases tradicionals japoneses repartides per tota la ciutat i nosaltres ens vam allotjar a la Geiko Tabi-Ne mentre que un dia ens van convidar a sopar en la Kanazawa Tabi-ne. Una mica més gran, amb varies habitacions i on preparen cada dia un sopar diferent per tots els clients que estan allotjats en alguna de les cases i volen menjar tradicional japonès. El dia que hi vam anar van fer un hot-pot típic japonès combinat amb sashimi i un tast de diferents sakes. Una gran nit amb companyia local i d’altres viatgers. La nostra experiència completa amb els ryokans de Tabi-Ne, AQUÍ.
A Kanazawa es pot fer tot el centre cultural a peu sense problemes. Són distàncies curtes que conviden a passejar, sobretot per un dels jardins catalogats com a un dels més importants de tot Japó; els Kenrokuen Gardens. Gràcies a ser festiu els vam trobar gratuït i no vam dubtar en passejar-hi durant un parell de dies. Són jardins autèntics japonesos, cuidats al mil·límetre amb llacs, fonts, estàtues i una antiga residència samurai del clan Maeda, la Seisonkaku Villa, de l’època Edo i que es paga una entrada a part. Just al costat es trobar el Kanazawa Castle Park amb l’antic castell de la ciutat i el Santuari Oyama, on també és interessant fer parada.
El tema cultural segueix amb els diferents barris repartits per la ciutat. Per un costat està el districte de geishes, Nishi Chaya, molt a prop de la nostra casa i quan hi vam anar estava diluviant així que vam veure’l com va poder. Es pot aprofitar i visitar el temple Ninja que hi ha a la zona, el Myouryuji Temple. Un cop va sortir el sol vam fer via cap a barri de samurais Nagamachi, molt ben conservat on hi ha un parell de museus i on es pot veure la vida dels samurais de l’època entrant a varies de les seves cases.
Per menjar es pot fer en un dels seus mercats com el Omiocho Market amb menjar típic local. A nosaltres no ens va faltar la ració diària de ramen que portàvem fent ja des de Tòquio. Menjar boníssim, tradicional i del més barat que es pot trobar!
Vam allargar un dia més l’estada a Kanazawa per viure el festival més important que tenen durant l’any. Milers de persones al surten al carrer per celebrar la gran riquesa cultural i tradicional que a desenvolupat Kanazawa com a una de les ciutats més importants de la era Edo (1603-1867). Són tres dies de festa però majoritàriament es concentra tot el dissabte al centre de la ciutat. Centenars de parades de menjar al carrer, música per totes bandes i moltes desfilades tradicionals. La més important va començar al migdia i durant dues hores no va parar de desfilar gent i més gent.
Començaven amb músics de tambors tradicionals, sempre vestits amb roba típica japonesa, seguit de ballarins i acròbates. Van desfilar centenars de persones disfressades de samurais fent inclús actuacions en mig del carrer com si estiguessin en una batalla, altres vestit de Ninja i altres de geisha. Amb una tradició de fa més de 300 anys, els bombers actuen pujant escales de bambo i aguantant-se amb diferents posicions a dalt, molt autèntic. Al final, un actor famós de Japó va aparèixer dalt d’un cavall simulant que era un emperador de l’època.
Per si això no fos prou, poc després va començar una actuació que ens va deixar de pedra. Diferents grups, associacions, empreses i fins i tot colles de treball i d’amics es van posar en el carrer central de la ciutat per fer una dansa conjunta. En total més de 12.000 persones ballant a la vegada pel carrer, tots amb el seu quimono corporatiu! Una passada veure com anaven tots sincronitzats i ballant durant 2 hores un total de només 3 balls diferents que s’anaven repetint. Increïble!
