Benvinguts a Nepal, el nostre país #27 d’aquesta volta al món.
Des de l´Índia és molt fàcil arribar al seu país veí, es pot fer per carretera amb una infinitat de corbes que comencen a pujar les muntanyes de l’Himàlaia o amb un vol curt des de Delhi a Katmandú que ens va costar uns 50€. També hi ha vols setmanals des de Varanasi.
Katmandú és parada obligada si s’arriba amb avió ja que de moment té l’únic aeroport internacional del país. Com cada cop que arribem en un país nou, se’ns va impregnar el cos d’aquella incertesa i emoció per veure com són amb un primer cop d’ull els carrers, la gent i la vida local. El visat per entrar es pot fer a l’arribar a l’aeroport i nosaltres al quedar-nos tres setmanes vam escollir la visa de 30 dies amb un cost de 37€ cada un.

El 25 d’Abril del 2015, el Nepal va patir un dels terratrèmols més forts de la seva història. Un terratrèmol de magnitud 7,8 amb un epicentre de 80km de Katmandú. Les conseqüències van ser devastadores per aquest país subdesenvolupat amb casi 9 mil víctimes mortals. Avui en dia, després de 4 anys encara es poden veure restes sobretot caminant pel centre de la capital. Sense anar més lluny, Durbar Square, la plaça central de Katmandú encara està en procés de reconstrucció d’algun dels seus edificis i caminant pel centre es poden veure runes i edificis derruïts que no s’han tornat aixecar.
Nepal és un país que ha arribat a la democràcia fa poc, fa menys de 13 anys i són molts els locals que hem sentit queixar-se del govern i del model de gestió del país. Taxes exagerades per ONG, per obrir un negoci o per comprar-se un cotxe són alguns dels exemples. Nosaltres també ho hem viscut en un dels episodis més desagradables de tot el viatge, a Bakthapur, on vam acabar a la comissària d’una policia corrupta i arrogant després de barallar-nos amb uns treballadors del govern local, masclistes i violents. Una autèntica pena de gent que encara no ha avançat amb la mentalitat retrograda cap els turistes i cap a les dones.
Per sort, i com a tot arreu, no tothom és així i ens hem trobat gent encantadora també dins la ciutat, on en general són una mica més tancats que els que estan perduts pels pobles de la muntanya.
A Katmandú tots els turistes s’ajunten al barri de Thamel, ja preparat per acollir a multitud de persones amb restaurants i desenes de botigues de trekking on es pot comprar qualsevol material per anar a fer algun dels cims. Nosaltres també ens vam quedar allà, a l’hotel DOM Himalaya, situat al ben mig del bullici. La nostra experiència AQUÍ.
Un dels dies vam anar a caminar pel centre de Katmandú, a la seva plaça principal, Durbar Square. És una plaça molt maca amb edificis tradicionals amb un estil xinès molt marcat i on es pot veure la mala praxis del govern un cop més cobrant 1.000 NRP (8€) per passejar per l’interior, òbviament només als estrangers. Diuen que és per la reconstrucció dels edificis però tothom sap a quines butxaques van a parar. Això també passa a la plaça central de Patan, un barri-ciutat adjacent al sud de la capital on també hi ha una plaça amb edificis preciosos. El súmmum va ser a Bakthapur, un poble a 40 minuts de Katmandú que només et fan pagar per entrar a la seva plaça sinó per entrar a l’interior del poble. Per caminar pels seus carrers, per anar a menjar algun dels seus restaurants o simplement per fer un passeig, això si aquest cop 13€. Un poble molt maco però que a nosaltres aquestes coses ja ens superen.

A Katamandú ens va cridar molt l’atenció la gran quantitat de pastisseries que hi ha amb croissants, muffins i varies pastes. Un dels dies vam llogar una moto per visitar les ja anomenades Patan i Bakthapur que queden lluny i el temple de Boudhanath, una estupa budista sagrada de les més grans del món. La veritat és que és impressionant i està envoltada d’edificis, restaurants i temples on es pot passejar 360 graus. El temple de Swayambhunath, conegut com el temple dels micos, també és una visita obligada. Ofereix unes vistes panoràmiques de la ciutat i s’hi pot arribar fàcilment amb taxi des del centre.

Katmandú és una ciutat amb molta pols, moltíssima en tots els carrers on fins i tot has d caminar amb la cara tapada o amb alguna mascara per no respirar directament. Així que el més recomanat és un cop s’ha vist la ciutat amb els seus temples principals i s’ha comprat o llogat tot el material necessari per fer algun trekking, és marxar cap a l’interior del país a visitar les muntanyes més altes del món: els Himàlaia.

Per cert, l’última nit, abans d’agafar el vol de sortida cap a Hong Kong vam tornar a dormir al mateix hotel DOM Himalaia al que realment vam estar molt còmodes i molt ben situats. Al ser l’última nit de totes vam aprofitar per fer el nostre #sopardepais típic que ens agrada fer almenys una vegada a cada un dels països que visitem. Un bon sopar, en un bon restaurant i sempre que puguem amb menjar local del país. Bé doncs aquesta vegada vam escollir un autèntic restaurant de luxe, el que Krishnarpan Restaurant, ubicat dins de l’hotel The Dwarika’s.

És un restaurant especialitzat amb menjar nepalí que ofereixen tota una experiència lenta i tranquil·la per gaudir dels millors plats de la cuina del Nepal. Només entrar ja es veuen les influències locals amb els rituals de benvinguda, de neteja de les mans i et fan descalçar abans d’entrar cap a dins del menjador. La majoria de les taules estan al terra, on seus d’amunt d’uns coixins i uns petits tamborets. Al començament t’ofereixen un davantal llarg perquè no et taquis a l’hora de menjar.
Nosaltres vam fer directament el seu menú degustació, que serveixen en una coberteria i vaixella especial i vam acompanyar amb un parell de copes de vi blanc. Vam començar amb un assortit de bolets rostits, pa fregit i mongetes cuinades amb especies locals. Després un plat de momo, els típics dumplings nepalesos i una sopa de verdures. Finalment el gran plat principal: un conjunt de petits tastets com pollastre amb curri, patates i coliflor, espinacs saltejades, llenties de l’Himàlaia i molts d’altres, tot acompanyat de 3 tipus d’arròs diferents. De postres pudding de pastanaga, fruita i iogurt fresc amb canyella.
Un molt bon sopar en un ambient molt distès, en un restaurant molt acollidor i impossible millor l’últim sopar al Nepal. Per cert, un lloc força famós ja que hi han passat il·lustres personatges com el rei d’Espanya, cantants o actors coneguts.
No podíem tancar tres setmanes de visita al Nepal de millor manera que fent un vol panoràmic per l’Everest, la muntanya més alta del món. L’últim dia, abans de marxar, vam anar a primera hora del matí a l’aeroport on els companys de Buddha Air ens van pujar a un avió d’hèlices per volar durant una hora per davant de les muntanyes més altes de l’Himàlaia però sobretot per davant del cim de l’Everest (8.848m).

Ens feia molta il·lusió veure l’Everest i ja que no estem capacitats per pujar al camp base quina millor manera que veure’l assegut en una avió. Està ben muntat perquè tothom està assegut al costat de la finestra, només s’ocupa la fila de la finestra i l’avió passa per davant de la serralada en els dos sentits. Hi ha un moment, a mig vol, que et deixen entrar a la cabina dels pilots i veure la muntanya més alta del món des del davant, amb tots els comandaments i el pilot automàtic activat. Durant el vol, els tripulants de cabina reparteixen un fullet informatiu i orientatiu amb totes les muntanyes per les que anem passant i la seva alçada. Un vol d’una hora que passa rapidíssim, una experiència única i increïble que de ben segur que mai oblidarem!
