El riu Kinabatanbang és un dels més importants de Borneo i passa ben a prop de Sandakan. Nosaltres vam anar-hi un parell de dies per gaudir de l’experiència de la selva i intentar veure la fauna salvatge que viu a la costa del riu.
Els amics de Borneo Calling ens van organitzar dues nits a un lodge davant del riu Kinabatanbang, en el Borneo Natural Sukau Bilit Resort. Aquest allotjament organitza varies excursions diàries i la més atractiva és la d’anar amb barca pel riu en busca d’animals. Allà habiten els elefants pigmeus i s’ha de tenir sort per trobar-los refrescant-se en aquestes aigües marrons.
Les sortides pel riu són tan pel matí com per la tarda i ofereixen transfer tan si et quedes per un, dos o tres dies. Entre les excursions pel riu s’inclouen tots els àpats bufet en el restaurant del lodge i es poden fer petites excursions, que no trecks, pels voltants en busca d’aranyes, serps o altres insectes. Cada nit s’organitza la mateixa excursió però a les fosques, amb una llanterna i amb la possibilitat de trobar-se altres animals.
Un dels dies vam anar a plantar un arbre en una zona que hi ha darrera de les cabanyes, un petit gest de cara a la desforestació que viu aquesta àrea. Ja es diu que en la vida hi ha tres missions importants: escriure un llibre, tenir un fill i plantar un arbre. Nosaltres li afegiríem fer la volta al món per completar el cercle i de moment, ja en portem la meitat d’aconseguides!
L’oli de palma ha estat noticia últimament per ser un aliment tòxic si es consumeix en abundància o segons quines siguin les condicions, per exemple refregit. Bé doncs, a Borneo diferents empreses juntament amb el govern estant desforestant la selva per plantar-hi les palmeres que produeixen el fruit del qual s’extreu l’oli. S’ha de dir que la imatge aèria és esgarrifosa i això provoca que els animals vegin el seu ecosistema cada cop més reduït i es concentrin a la vora del riu. És una industria molt potent a Borneo, on les empreses xines, principalment, exploten hectàrees i hectàrees de selva per plantar-hi palmeres. Ens van explicar que abans, no fa tants anys, les aigües del Kinabatanbang eren blaves, cristal·lines però que ara a causa de la desforestació els sediments ja no s’aguanten com abans i se’ls emporta el propi riu.
En les nostres sortides no vam veure massa cosa. Algun mico nassut, algun cocodril molt petit, moltes aus diferents i molts monos macacos dels que venien cada tarda al lodge per robar-nos el berenar. Aquí, amb sort, també es poden veure els orangutans saltant entre els arbres.
Va ser una gran experiència endinsar-nos a la selva de Borneo, Borneo Calling ens va permetre veure una vida salvatge al voltant del riu. És difícil veure els animals, sobretot quan les sortides es fan amb molta gent, amb la barca plena de persones que venen a fer excursions d’un dia. Nosaltres preferíem anar amb la barca més petita, per endinsar-nos pels canals amb l’emoció de trobar alguna cosa.
