Després de tres dies gaudint de la màgia hivernal d’Estocolm, la capital sueca, va arribar el moment d’endinsar-nos en una de les regions més remotes i captivadores del planeta: la Lapònia sueca.
El destí final era Kiruna, una ciutat situada dins del cercle polar àrtic que atreu visitants de tot el món per la seva natura salvatge, les aurores boreals i la rica cultura Sami. La imatge més habitual quan es parla de Lapònia és la del Pare Noel a les cabanyes de fusta de Finlàndia, però existeix una Lapònia alternativa igual d’interessant i menys turística.
La Lapònia és una regió àrtica fascinant que s’estén al nord d’Escandinàvia i Rússia, cobrant parts significatives de quatre països: Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Està completament dins del cercle polar, el que significa que experimenta el fenomen del sol de mitjanit i la nit polar, com la que hem vist aquests dies.
Vam agafar el tren nocturn des d’Estocolm a les 18 h, i el viatge, d’unes 15 hores, es va fer sorprenentment còmode gràcies als compartiments amb lliteres de 4 o 6 persones, ideals per descansar mentre el paisatge es transformava al nostre voltant. Els boscos frondosos i els camps coberts de neu ens oferien una postal constant, un preludi perfecte per a l’aventura que ens esperava.
Arribats a Kiruna, vam notar de seguida l’ambient especial d’aquesta petita ciutat, marcada per una realitat singular: la seva imminent desaparició tal com avui la coneixem. Kiruna està construïda sobre una de les mines de ferro més grans del món, una mina que ha estat el motor econòmic de la regió durant més d’un segle. L’extracció continuada ha provocat fissures al terreny que amenacen d’enfonsar tota la ciutat. Davant d’aquest risc, el govern suec i l’empresa minera han emprès un projecte colossal: traslladar tot el nucli urbà a una nova ubicació uns quilòmetres més al nord.
Aquest procés implica desmuntar edificis històrics, com l’església de Kiruna, considerada una de les més belles de Suècia, per reconstruir-los a la nova ubicació, mentre es deixa enrere el que un dia va ser el cor de la ciutat. Passejar per les zones afectades és impactant: cases buides, carrers deserts i un aire de transitorietat que convida a reflexionar sobre l’equilibri entre el progrés econòmic i l’impacte ambiental.
Després d’aquesta introducció sobre singularitat de Kiruna que ens van fer quan ens van venir a buscar a l’estació i, de conèixer la part més nova de la ciutat, vam anar al Camp Alta Kiruna, un campament situat davant d’un llac congelat i rodejat de natura verge que es convertia en el nostre allotjament pels propers 3 dies. Les cabanes són senzilles però acollidores, amb cuina i banys compartits, i una sauna tradicional al costat del llac que esdevé un punt de trobada pels viatgers.
Aquella primera nit vam decidir quedar-nos al campament per descansar i aprofitar la seva barbacoa per preparar el sopar, mentre la climatologia, amb un cel tapat, no ens permetia sortir a buscar aurores boreals. Vam provar la sauna de sobre el llac, una activitat típica d’aquests països nòrdics, amb capbussades constants a l’aigua congelada del mateix llac.
L’endemà al matí, amb la primera llum del dia, ens vam llançar a l’aventura amb la primera activitat destacada del viatge; conduir motos de neu pel llac congelat amb els amics de 90º North. Tot i que les temperatures més suaus del que és habitual (uns -5 °C en lloc dels -20 °C típics) van impedir travessar els boscos per falta de neu, l’experiència va ser emocionant. Vam assolir velocitats de fins a 110 km/h sobre el gel, una injecció d’adrenalina pura enmig d’un paisatge blanc infinit.
Després de l’experiència amb les motos de neu, ens vam dirigir a un poble Sami. Els Sami són un dels últims pobles indígenes d’Europa, amb una cultura que ha perdurat gràcies a la seva connexió amb els rens (són els únics que els poden tenir amb propietat) i el respecte profund per la natura. Al poble, vam poder passejar entre cases tradicionals, visitar una església Sami i conèixer algunes de les seves històries. Tot i que el museu local ens va semblar prescindible, especialment per a adults, és una bona parada per aquells que viatgin amb criatures. Molt a prop d’aquí es troba l’Ice Hotel, un hotel fet completament de gel que es reconstrueix cada any.
Aquella mateixa tarda, després de tornar al campament i menjar una mica al costat del foc, ens vam preparar per l’excursió més esperada: veure aurores boreals. La previsió no era gaire prometedora, amb una intensitat de només 1 sobre 8 però amb un cel completament clar. Ens vam dirigir cap a Abisko, organitzat per 90º North, un lloc reconegut internacionalment com un dels millors per observar aquest fenomen. La seva ubicació, envoltada de muntanyes que bloquegen els núvols, crea condicions òptimes per gaudir d’un cel clar fins i tot en dies difícils.
Al mig camí, vam fer una parada en mig d’un bosc per sopar, i aleshores va succeir la màgia. El cel, fins aleshores fosc i aparentment buit, va començar a il·luminar-se amb tons verds i morats que ballaven d’un extrem a l’altre. Les aurores boreals van aparèixer com un regal inesperat, amb un moviment fluid i hipnòtic que ens va deixar impressionats. Una dansa de llums captivadora, vam quedar meravellats per l’espectacle natural que es desplegava davant nostre.
Quan vam reprendre el camí cap a Abisko, el cel es va tapar completament, i no vam tenir més oportunitats de veure-les. Tot i així, aquells minuts de pura màgia van fer que l’esforç i l’espera valguessin completament la pena.
El nostre últim matí a Kiruna, encara emocionats per les aurores, el vam dedicar a llogar esquís de fons i explorar el llac congelat. Tot i ser la nostra primera vegada, l’experiència va ser molt divertida, encara que més cansada del que esperàvem. Just quan ens acomiadàvem del campament i ens preparàvem per marxar, la natura ens va regalar un altre fenomen extraordinari: un núvol estratosfèric polar. Aquests núvols, rars i espectaculars, es formen a l’estratosfera a temperatures extremadament baixes, per sota dels -78 °C. La seva aparició crea un espectacle visual de colors vius que es reflecteixen al cel, semblant a les aurores però amb una textura més definida i iridescent. Aquesta visió va ser el colofó perfecte per un viatge ple de moments emocionants.
Visitar la Lapònia sueca a l’hivern no només és una oportunitat per admirar paisatges únics, sinó també per connectar amb una cultura i una forma de vida arrelades a la natura. Allotjar-se en un campament com el Camp Alta i viure activitats autèntiques són experiències que fan d’aquest viatge una aventura inoblidable.
