Komodo és conegut arreu del món per tenir una espècie única de rèptils endèmics juntament amb l’illa de Rinca, una altre d’aquest petit arxipèlag. Ens feia especial il·lusió conèixer tot aquest territori ja que havíem sentit a parlar mil meravelles de la zona, no només per veure els dracs sinó també per les seves platges i pel seu món subaquàtic.
Per arribar a Komodo s’ha d’anar fins a Labuan Bajo, la ciutat que queda més a prop del parc natural i la que ofereix totes les sortides a les illes. Labuan Bajo en sí no te res, i no cal dedicar-li més que el temps necessari entre el tour del vaixell i el submarinisme. Nosaltres ens hi vam quedar tres nits al Dorme Tree un petit hostel a prop de l’aeroport regentat per dues noies de Java encantadores tant que ens van convidar a sopar amb elles i ens van portar al que és segurament l’únic lloc de Labuan Bajo que val la pena, el seu night market on hi ha desenes de paradetes amb peix fresc que et cuinen a la brasa al moment per un preu més que raonable. De fet, ni el peix comprat directament al pescador a Barcelona sortiria tant econòmic, això sí, després de regatejar.
Nosaltres vam decidir agafar una excursió privada amb Come To Komodo, una empresa que organitza sortides de diferents dies per la zona i que podem recomanar amb els ulls tancats. El Victor, un antic ranger del Parc Natural ofereix aquests tours tant privats com compartits. [+62 821 4701 3040]
Si la intenció també és bussejar per aquestes aigües, nosaltres recomanem fer primer les immersions i després l’excursió del dracs ja que si es fa al revés, s’ha de deixar unes hores abans d’agafar un vol i la ciutat no ofereix massa cosa com per quedar-s’hi. Nosaltres vam fer un dive trip d’un dia amb 3 immersions a diferents punts del Parc Natural amb iDive Komodo i podem dir que han estat una de les millors que hem fet mai.
La nostra visita al Parc Natural de Komodo va ser tot un èxit. Un tour de 2 dies i 1 nit amb tot el menjar inclòs, un vaixell amb camarot per nosaltres dos, un guia, el capità i dos ajudants de tripulació. Ens van passar a buscar pel Dorme Tree per portar-nos fins a l’embarcació, molt típica de fusta, on passaríem una nit i els dos dies següents. El Victor ens va fer una petita explicació del que faríem durant aquests dies i vam sortir cap a la primera parada: l’illa de Rinca a veure els dracs.
El sol fet de navegar amb un vaixell tradicional per les aigües cristal·lines del parc natural de Komodo ja és una meravella en sí mateix. Els paisatges et deixen amb la boca oberta. Un cop a Rinca, començava l’aventura! Només entrar, i pagar la taxa del Parc Natural (val per tot un dia i es pot anar a les dues illes), ens van presentar al que seria el nostre guia i protector. Sí, protector; no ens oblidem que el que anem a veure són dracs de Komodo, uns rèptils enormes amb una mossegada letal ja que tenen neurotoxines a la saliva que poden acabar amb la vida d’una persona en qüestió de poques hores, minuts si hi ha varies mossegades. La nostra sorpresa va ser que el noi escanyolit i de metre i mig que ens havia de protegir anava armat ni més ni menys que amb un pal, que tenia tot l’aspecte de trencar-se al mínim cop; molt tranquil·litzador.
El petit trecking de mitja horeta al voltant de l’illa que vam fer, no va ser massa necessari, per que vam trobar-nos tots els dracs junts just a l’inici de la ruta. En les cabanyes dels rangers estaven cuinant i l’oloreta els atreia. No hi ha poblacions a Rinca però els rangers hi viuen mentre treballen. Passen dues setmanes a l’illa i dues a casa. És espectacular veure aquestes bèsties en el seu habitat natural. Son molt més grans del que pensàvem i tenen més aspecte de dinosaure que de qualsevol altre animal. Acostumen a moure’s lentament però quan corren, corren i molt. S’ha d’estar alerta, han mossegat a més d’un turista desprevingut però tampoc cal alarmar-se, si es té sentit comú no passa res.
Després de Rinca, i tot prenent un espectacular suc de mango natural amb xocolata que ens van preparar al vaixell, vam posar rumb a cap a la Pink Beach, una platja, que com el seu nom indica té la sorra rosa. Des del mar no s’aprecia del tot el fenomen però un cop a la platja sí, la sorra és totalment rosa a causa de la mescla quasi en parts iguals de sorra blanca i pols de corall vermell. Segurament una de les platges que més ens ha sobtat fins ara. A més hi ha molt bon snorkel amb un escull de corall a poc metres del trencaones.
Després de dinar, vam posar rumb cap a l’illa de Komodo per provar de veure més dracs. Havíem llegit que no era fàcil veure’ls però no sé si vam tenir molta sort o que aquests animalons estan cada cop més acostumats a les visites i ja no s’amaguen com feien abans, però a Komodo també en vam veure un bon grapat. Alguns pràcticament immòbils prenent el sol, altres molt actius i un parell fins i tot barallant-se.
Aquella nit la vam passar al vaixell sota el cel estrellat de Komodo. Ens vam aixecar ben d’hora al matí per veure la sortida del sol i pujar abans que la calor apreti massa i els turistes s’aglomerin, a l’illa Padar, sens dubte les millors vistes del parc natural. La pujada, tot i que no és molt llarga, es fa dura ja que vam anar-hi en un dia de molta calor, però les vistes des del cim bé ho valen.
Tot just després, vam anar a Manta Point, un punt on és fàcil trobar manta ralles però aquest cop sense sort ja que no en vam veure ni una. La probabilitat de veure-les és molt alta ja que allà hi ha un punt de neteja on les mantes hi van a diari per que els peixets més petits les netegin mentre s’alimenten. Per sort, al costat de Manta Point hi ha un dels llocs més bonics que hem vist fins al moment. Un banc de sorra blanca i una illa deserta en miniatura rodejades de les aigües més turqueses i cristal·lines que poden haver. Allà vam passar una bona estona nedant i vam dinar gaudint de les vistes.
De tornada cap a la ciutat ja acabant el tour vam fer parada a un altre punt de snorkel preciós. I és que el fons marí de Komodo és un espectacle com pocs.
