Després de Singapur cap a Kuala Lumpur, la capital de Malàisia. Arribàvem a un nou país per la seva ciutat insígnia, ben de nit després d’agafar un bus que es va allargar més de 8 hores.
Per sort ens esperaven 4 nits a l’Ambassador Row Hotel Suites by Lanson Places, uns apartaments ben a prop del centre amb sala d’estar, menjador i cuina. El millor de tot per això és que teníem rentadora pròpia per primer cop en tot el viatge! Com podeu imaginar, vam rentar tot el que portàvem a les motxilles. La nostra experiència AQUÍ.
KL, com li diuen els locals, ens va semblar una ciutat més gris, potser perquè veníem de Singapur i vam veure els contrastos més marcats. És una mescla de modern i clàssic amb els tocs musulmans tan característics de Malàisia. És un punt d’entrada de molts viatgers ja que el seu aeroport permet connexions a tot el continent.
Una visita obligada és a l’edifici més important del país, l’emblema de la ciutat, les Torres Petronas. Aquestes torres bessones havien estat fins el 2003 l’edifici més alt del món amb 452 metres d’alçada. Es van construir el 1998 per una empresa nipona i una coreana que competien per veure qui acabava abans la seva torre. Avui en dia és un símbol a la cultura islàmica del país i es pot pujar fins al mirador per observar les vistes de la ciutat.
Un dels dies vam anar a Batu Caves, també una de les visites més conegudes de la ciutat. És fàcil arribar-hi amb tren des del centre o amb Grab, l’Uber d’Àsia, que funciona més que bé. És el santuari hinduista més important de tot Malàisia format per un conjunt de quatre coves. El més característic només arribar és la immensa estàtua del deu Muguran, amb 30 metres és la segona estàtua hindú més gran del món, seguit de 272 escales que porten fins a la cova principal.
En el moment que hi vam anar estaven en reformes, algunes de les estàtues cobertes amb teles i tot d’obres pel mig. Ara hem vist imatges de com han quedat i no té res a veure. Les escales i l’entrada principal estan pintades amb mil colors diferents i es veu espectacular, hi tornarem. Els veritables propietaris de les coves són els monos que les custodien. Desenes de macacos habiten el santuari intentant agafant el menjar dels turistes despistats. L’entrada al temple principal és gratuïta però es paga per entrar a la resta, a la Dark Cave, per exemple es necessita guia i llanterna per 35RM.
A la zona central de la ciutat hi ha força contrastos. Està Chinatown amb restaurants interessants i varis food courts amb menjar típic de la zona. Igual que Singapur, KL és un molt bon lloc per provar plats nous a molt bon preu, sobretot d’estil àrab, hindú i xinès. Aquí, una bona opció és conèixer la mesquita Mesjid Jamek, fer una volta per la plaça Merdaka i visitar el seu museu tèxtil. Allà al costat vam anar al Temple Sri Mahamariaman, un temple hindú amb una façana de 25 metres decorda de forma espectacular.
La Torre KL és una altre insígnia de la ciutat. En aquesta torre de telecomunicacions de més de 400 metres es pot pujar com a mirador de la capital de Malàisia. Nosaltres no hi vam anar, vam preferir passejar per la zona central mentre provàvem els rotis, una espècie de pa indi que es menja sucat amb salsa de curri, boníssim!
