Kutaisi s’ha convertit en la nostra porta d’entrada i sortida per conèixer Geòrgia gràcies al vol directe que hi ha des de Barcelona. Hem aprofitat una setmana per fer una magnifica ruta amb cotxe pels principals punts del país i conèixer una cultura i una zona, la del Caucas, que no havíem descobert fins ara.
Ha estat el primer contacte amb aquesta àrea que oscil·la entre Europa i Àsia. Hi ha moments en que la sensació és d’estar en algun país del Sud-Est asiàtic; vaques constantment al mig de la carretera, camins destrossats on es difícil circular-hi, comerços a banda i banda de rutes sense asfaltar i zones rurals amb abundància. Hi ha altres moments on es nota les ganes que tenen en formar part de la Unió Europa, amb banderes de la UE a l’aeroport i en els principals edificis de les ciutats.
No és d’estranyar, ja que la situació amb la seva veïna Rússia és especialment tensa des de que en el 2008 aquests envaïssin el 20% del territori georgià. Avui en dia segueix ocupat amb les àrees d’Osetia del Sud i Abjasia.
Ha estat un viatge marcat per aquests contrastos, on hem pogut conèixer de primera mà com es viu en aquesta regió ex soviètica. Una regió marcada per la seva pròpia història, que a base d’ocupacions, lluites, guerres i baralles per aconseguir dominar aquesta ubicació estratègica els ha dotat d’aquesta riquesa cultural. Per exemple, amb un idioma que té un alfabet únic i, que només utilitzen ells, uns 4 milions de parlants.
Ens va cridar l’atenció el gran sentiment religiós de la població, amb petites esglésies i grans catedrals per tot arreu. Un religió ortodoxa que no dista tant de les influencies que han tingut al llarg del temps; les dones tapades per accedir als centres religiosos (igual que l’islam), ofrenes de menjar per les ordres sagrades de la església ortodoxa (igual que l’hinduisme).
Llogar un cotxe per fer una petita ruta pel país creiem que és una gran opció si el que es vol es certa llibertat de moviments. S’ha de tenir en compte que les carreteres no estan en grans condicions (estan acabant de fer l’autopista que va de Kutaisi a Tbilisi) i, com acostuma a passar en aquests països de l’est, no son els millors conductors que haguem vist.
Nosaltres vam llogar amb Royal Car Rental, que ens van proporcionar un 4×4 (recomanadíssim) per poder-nos moure sense problemes. Ens els van deixar a l’aeroport de Kutaisi i ens els van venir a buscar el dia que marxàvem. Un 10 en tota la gestió i en les condicions del vehicle!
Kutaisi és una ciutat petita. És interessant fer una volta pel centre, que gira al voltant de la Colchis Fountain, on hi ha el Teatre Meskhishvilli. Des d’allà es pot pujar fins a la Catedral de Bagrati amb unes grans vistes panoràmiques a la ciutat i a les serralades més properes. Aquesta catedral data de l’any 1003 i, el rei David IV “El Constructor”, un dels més estimats de Geòrgia, va ser coronat aquí.
Els majors atractius de Kutaisi però estan a les afores, a pocs quilòmetres de distància. El Monestir de Geleti, és un des emblemes del país, i una parada obligatòria. Data del s XII, durant l’època daurada de Geòrgia, governada pel mateix David IV. A més a més d’aquest rei, aquí s’hi troben enterrats la gran majoria de reis que va tenir Geòrgia durant la seva historia.
En el recinte, a part de l’església principal, s’hi troba també l’església de Sant Jordi, patró del país (igual que Catalunya, Anglaterra i tants altres), l’església de Sant Nicolàs, un campanar i l’edifici de l’acadèmia.
Abans d’arribar al Monestir de Geleti, en una petita desviació, es pot arribar fins al Monestir de Motsameta. Situat a un penya-segat, amb unes vistes magnifiques al riu Ckalcitela (aigua vermella), aquest monestir significa “lloc dels màrtirs”, gràcies a la llegenda que dos germans van ser llençats al riu en martiri del refús a la conversió a l’islam.
No cal dedicar-li masses jornades a Kutaisi, però si que una bona opció és quedar-s’hi el dia d’arribada i el de la sortida. Nosaltres vam escollir dues opcions per dormir. La primera, la qual vam arribar passades la mitjanit, és l’Hotel Memoire, una petit ubicat just al centre, a pocs metres de la Colchis Fountain, ideal per moure’s pel centre a peu. Té una temàtica poètica d’autors locals i un toc rococó que el fan força místic. A l’esmorzar, servit al costat d’un petit celler de vins, si pot trobar alguns dels menjar típics de Geòrgia.
La nit abans de marxar ens vam quedar a l’Hotel Panoràmic, que com el seu nom indica, té unes espectaculars vistes a tota la ciutat al ser un dels edificis més alts. Vam poder observar des de l’habitació la posta de sol espectacular i a més, vam fer el sopar de comiat del país, la nit abans d’agafar el vol de tornada.
És un hotel acceptable, sense grans pretensions i amb una ubicació força cèntrica on destaca per sobre de tot el restaurant i la terrassa que té a la planta superior. Un lloc ideal per anar a fer una copa o per provar alguns dels plats més tradicionals.
Una recomanació a la sortida de Kutaisi, en direcció a la capital, i amb una desviació d’uns 30 minuts, és visitar Katskhi. Un petit monestir ubicat just a dalt d’una roca, a l’estil de Meteora (Grècia). No es pot accedir a dalt però si a la zona inferior on hi ha un petit museu i una altre capella. És una visita ràpida pel gran desviament que hi ha de la ruta principal, però amb una mica de temps, val la pena!
