Kyoto és, juntament amb la capital, la ciutat més visitada del país. La que va ser capital de l’imperi a finals del s. XIII i durant més d’un mil·lenni encara conserva trets culturals únics de Japó i és una visita indispensable en qualsevol ruta pel país.
Tot i que nosaltres ens vam quedar gairebé una setmana perquè vam voler visitar la ciutat amb molta calma, descansar en un mateix lloc durant un dies i aprofitar per visitar Nara, una antiga capital de l’imperi, recomanem que com a mínim es dediquin 3-4 dies. A Kioto no només es troben temples històrics, santuaris o carrers tradicionals amb construccions típiques japoneses sinó que també es poden viure experiències gastronòmiques o culturals com tot el que envolta el món de les geishes o dels antics emperadors.
La nostra etapa a Kyoto es va dividir en dues parts; la primera ens vam allotjar força cèntrics en el The Westin Miyako Kyoto, sent la primera vegada que ens quedàvem en un Westin i que ens va servir per explorar tota la zona del centre caminant. Teníem una habitació gegant, molt ben decorada i amb una terrassa amb vistes a tota la ciutat. La nostra experiència al The Westin Kyoto AQUÍ.
Vam començar explorant tota la zona del centre, on es troba el Nishiki Market, una carrer peatonal amb parades de menjar japonès a banda i banda. Això connecta directament amb el Shinkyogoku Shopping Street Union, unes galeries comercials amb les típiques botigues freaks on es pot trobar absolutament de tot. Dins de les pròpies galeries es troba el Takoyakushido Eifukuji Temple decorat amb els típics fanalets nipons.
Una molt bona opció es aprofitar per recorre tota la zona de la vora del riu ja que la zona està plena de carrers tradicionals amb els edificis de fusta amb un arquitectura molt marcada i on es poden trobar autèntics restaurants locals i galeries amb exposicions.
Perdent-nos per aquests carrerons direcció nord vam arribar al Palau Imperial de Kyoto. A dins hi ha un part que està oberta al públic i on es pot fer un recorregut per visitar les diferents dependències que hi ha. Es pot veure la sala de coronació Shishinden, jardins tradicionals on encara quedava algun cirerer amb flor, l’antiga residencia de l’emperador, molts temples a l’interior amb sales de cerimònies,… una molt bona opció per impregnar-se de la cultura i veure edificis de l’època.
Ben a prop caminant es troba el Castell Nijo de l’època Edo (1603) primer com a residencia i després com a Palau Imperial, és una mostra clara de les construccions amb sales altament decorades i jardins impol·luts.
Seguint direcció nord-oest, més apartats de la ciutat hi ha un conjunt de temples que nosaltres no vam anar perquè ens quedaven lluny. Hi ha el Kinkaku-ji, un pavelló recobert d’or al costat d’un estany, un dels temples més famosos que ens guardem per quan hi tornem i el Ryoan-ji, un temple budista zen amb un jardí sec a l’interior. També podem trobar el temple Nanna-ji o el temple Myoshin-ji de camí.
No gaire lluny d’aquesta zona vam anar una de les nits a provar una de les experiències gastronòmiques que teníem ganes de fer. Un sopar al Kitchen Rakuraku, un petit local on el seu propietari Akira serveix un menú segons les preferències de cada un. Una barra al voltant de la cuina on 6 o 7 comensals seuen mentre es veu com el xef prepara les diferents plats. Un menjar de primera qualitat, porcions petites per servir 5 o 6 plats i fer d’aquesta una experiència gastronòmica immillorable. Menjar de veritat del Japó acompanyat de cervesa, vi o sake.
El fet de quedar-nos en el Westin Kyoto en va permetre conèixer perfectament la zona est de la ciutat, just on estava ubicat l’hotel, en el barri de Higashiyama. Un dels dies ens vam llevar d’hora pel matí per conèixer el barri sense aglomeracions. La primera parada va ser el Chion-in Temple, al costat del parc Maruyama. Un temple budista amb més de 100 edificis a l’interior i pel que s’accedeix per l’espectacular Porta Sanmon. És gratuït i està obert sempre tot i que els seus edificis acostumen a tancar per la tarda. A dins es pot trobar joies com sales de pregaries, mausoleus, cases per convidats, jardins esculpits al mil·límetre i una petita pagoda.
Seguint direcció sud vam passar per carrers tradicionals japonesos, antics i reformats amb aquesta arquitectura que caracteritza les construccions baixes i amb molta fusta. Un dels llocs més bonics de la ciutat és aquesta zona de Ninenzaka i Sannenzaka, amb els carrera empedrats, comerços de mercaders amb restaurants japonesos autèntics i tot amb una espiritualitat nipona que s’hi es visita sense gaire gent es gaudeix molt. Allà està la pagoda típica de postal envoltada de totes les cases tradicionals i un dels temples més curiosos, el Kongo-ji Temple, on es poden trobar petits sacs de colors penjats al voltant.
Una de les finalistes a la votació de les 7 Meravelles del Món es troba en aquesta mateixa zona, el Kiyomizudera Temple. Significa temple de l’aigua pura i forma part del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Un cop més vam estar de pega perquè a l’edifici principal, la Sala Hondo, hi estaven fent obres de rehabilitació i el seu balcó de 13 metres fet amb 410 taulons de fusta estava tot cobert amb una tela.
És un lloc per conèixer amb calma i poder-li dedicar una bona estona per visitar les seves pagodes, les diferents sales, una petita cascada amb aigua espiritual o els seus jardins. Acostuma a estar sempre ple de gent i quan vam anar nosaltres no va ser cap excepció.
Vam aprofitar que estàvem en aquesta zona per visitar el barri de Gion, conegut per ser un dels barris de geishas més famosos de tot el país. En aquest barri que està dividit en dos hi ha gairebé un centenar de cases de té on hi treballen les geishes i les maikos així que no resulta massa difícil trobar-ne alguna entrant en algun d’aquests portals. És un molt bon lloc per fer un passeig i perdre’s com vam fer nosaltres entre els comerços tradicionals i transportar-se en el temps.
Allà mateix vam viure una de les experiències més agradables de tot el viatge a Japó, una experiència única que vam fer a través de Enchanted Time with Maiko. Ens van convidar a sopar en un restaurant propi de la zona on preparen una trobada amb una Maiko. Un cop vam acabar un menú degustació de primera a base de plats tradicionals japonesos van venir una jove maiko i una traductora en sala privada on estàvem per poder xerrar amb ella i que ens expliques de primera mà com era la seva vida.
Cal recordar que una maiko és una aprenent de gesiha, una noia jove que encara no té tots els coneixements ni el prestigi i que s’està preparant per arribar a ser geisha en un temps. Els pentinats, el kimonos i el maquillatge són diferents i es pot veure a simple vista. Les gesihes dediquen la seva vida a les arts tradicionals japoneses i utilitzen el seu talent per entretenir els clients en banquets o espectacles. Dominen diferents tècniques com la dansa, el cant, tocar instruments tradicionals, la poesia,..
El que més ens va sobtar del que ens va explicar la maiko va ser el sacrifici que han de fer per arribar a ser geishas, per arribar a tenir una professió amb molt de prestigi entre la societat i amb un gran poder adquisitiu. A ella d’adolescent la van portar a viure en una casa amb altres maikos i regentada per una geisha que els hi feia les classes i els hi buscava espectacles per poder pagar l’estància i la manutenció. Durant el dia assoleixen els coneixements i per la nit ho practiquen a les cases de té amb clients locals o turistes.
El tema dels pentinats són un món a part. De fet són tant laboriosos que s’ho fan un cop per setmana i els hi ha d’aguantar durant tots els dies. És per aquest motiu que dormen sobre un petit suport de fusta en comptes d’un coixí. Molt i molt dur.
Així doncs ens va explicar temes personals de la seva vida, del seu dia a dia i vam compartir un moment molt agradable amb demostracions de les seves danses i fent jocs tradicionals d’entreteniment entre nosaltres. Una autèntica experiència inoblidable.
