Al gener de 2016 vam decidir anar a Xina quinze dies a passar un part de les vacances de Nadal. Vam arribar per celebrar el cap d’any i va ser el primer cop que ho fèiem dues vegades: a les 00h de Beijing, i després al cap de set hores ens vam menjar el raïm mentre la resta de catalans celebraven l’any nou. Si més no, va ser curiós.

Doncs durant aquests dies vam decidir anar a fer una excursió a Harbin i veure el International Ice and Snow Sculpture Festival que organitza cada any aquesta ciutat.

Harbin és la capital de la província més nord-oriental de Xina, tocant a la sibèria Russa, amb més de 10 milions d’habitants, es troba a més de mil quilòmetres de distancia de la capital.

Durant els mesos de gener i febrer, cada any s’organitza un festival d’arquitectura amb gel i neu recreant els edificis més coneguts del planeta, entre altres obres. Bàsicament perquè la temperatura mitjana per aquestes èpoques és de -20ºC!!!

Nosaltres vam agafar un tren des de Pequín per passar-hi tota la nit en un compartiment per 4 persones i en uns llits bastant còmodes. Al cap de 12 hores vam arribar Harbin, tot just quan es començaven a obrir els carrers.

La roba que portàvem era tot un panorama. Tres parells de mitjons, pantalons tèrmics, pantalons de xandall i pantalons d’esquí, samarreta tèrmica, samarreta llarga, suadora, jaqueta i anorac. A més de guants, gorro i bufanda. Teníem pensat passar-hi tot el dia fins a la nit, que tornàvem a agafar el tren per dormir-hi i al cap de 12 hores despertar-nos a Pequín.

La ciutat té una gran afluència russa per la proximitat en la que es troba. De fet, li diuen la Moscú d’orient per l’estil barroc i neobizentí dels edificis.

Vam començar el dia esmorzant en el carrer principal Zhongyang Dajie on es troba la vida de la ciutat amb botigues i restaurants. Al final es creua amb el riu Songhua, el que el vam trobar tot congelat i on es feien activitats com patinatge, rutes amb 4×4, amb cavall i amb trineus.

Un cop s’entravessa el riu s’arriba al primer parc. Cal dir que n’hi ha dos: un més petit amb la majoria de construccions fetes de neu, i que vam visitar de dia i l’altre que és el més conegut, més gran, amb construccions de gel i que vam visitar a la tarda quan ja no teníem la llum del sol.

Tot i que ens va costar, en el primer parc i vam poder entrar amb els carnets d’estudiants, i s’agraeix ja que el preu és la meitat. Aquí es poden trobar gran figures de neu i menys afluència de gent.

En el segon parc l’afluència de gent era molt més alta, hi havia cua per entrar i en aquest cas no vam poder aconseguir un descompte per estudiants. Un cop dins la il·luminació inunda el paisatge, la gran majoria dels edificis són de gel i a molts si pot entrar fins a dins. A més hi ha activitats com tobogans de gel, skating i altres.

Ens va semblar excitant l’opció de fer una excursió d’un dia sencer a Harbin, no només per visitar la ciutat, sinó per aprofitar i veure el festival de gel i tenir l’experiència d’estar a menys 20 graus.

La ciutat en sí es nota diferent a la resta que ja havíem visitat, molt marcats pels aires de Sibèria i la cultura russa.

El festival en canvi el vam trobar una xinada més. Una entrada molt cara pel que s’ofereix. Si que és veritat que els edificis estan realment treballats i són de grans dimensions amb un punt de majestuositat, suficient per veure-ho una vegada. En canvi, tota la il·luminació i el muntatge amb que ho farceixen és massa exagerat. Molt turista xinés i masses aglomeracions com és habitual.