La Paz és la capital administrativa de Bolívia però no la capital històrica, que és Sucre i manté el poder judicial. Aquest país en té dues de capitals però la ciutat on es troben tots els organismes d’estat i la majoria de serveis és La Paz.
Es tracta d’una de les ciutats més caòtiques que hem vist a Sud-Amèrica fins al moment. Els seus carrers estan plens de gom a gom. Entre els vianants; els milers de cotxes, taxis i mini busos de fa 40 anys que circulen de formar totalment descontrolada; i venedors ambulants que ocupen les voreres i part de la carretera; creuar el carrer és tot un esport d’aventura, sobretot en hora punta. És una ciutat que creix muntanya amunt i els seus carrers ho acusen amb pujades vertiginoses que, a 3.640 metres sobre el nivell del mar, et deixen sense respiració. Sobta bastant d’una capital veure com la majoria de les seves vivendes, d’obra vista quasi totes, estan inacabades.
El punt més cèntric de la ciutat és la Plaça Murillo, on es troba la Catedral i el Palau del Govern de Bolívia. Com a curiositat, a l’ajuntament de la ciutat, situat també en aquesta plaça, hi ha un rellotge en el que els números estan a l’inrevés i les agulles van en sentir contra horari. Va ser una iniciativa d’Evo Morales per mostrar que es podia anar “al revés” del món i seguir funcionant correctament. És una al·legoria contra l’imperialisme i una afirmació de que es pot seguir el propi camí.
Al bell mig de la ciutat hi ha la plaça Central, com el seu nom indica, els principals carrers i l’activitat de la ciutat va a parar en aquest bulliciós espai. Dia sí dia també, s’organitzen diferents fires amb paradetes com si fos un mercat exterior. De mercats en trobem el Mercado Lanza, un dels més grans on s’hi pot trobar de tot. Els menús de migdia costen 10 bolivianos (1.20€) i són molt recomanats els sucs de fruites. Finalment hi ha l’esglesia de Sant Francesc, que destaca per la seva sincronia on els estils purament catòlics es mesclen amb els estils i creences indígenes.
El nostre hostal, el York Vintage B&B, es troba a menys de 10 minuts a peu de la plaça Murillo, en una zona molt comercial rodejada de bars, restaurants, molts altres hostals i perruqueries, moltes perruqueries on el Marc va aprofitar per tallar-se els cabells per 15 bolivianos (1.80€) i la veritat és que el perruquer era tot un artista. És una zona que recomanem per allotjar-se a la ciutat ja que està situat en un lloc estratègic a prop de tot. No vam agafar ni un sol bus, es pot arribar caminant a totes els punts claus de la ciutat. Si voleu saber més sobre la nostre experiència al York Vintange feu click AQUÍ.
A nosaltres ens agrada conèixer les ciutats a través de Free Walking Tours però a Bolívia això no és del tot possible. Fa uns anys es va prohibir fer activitats turístiques només basades en propines així que els Free Tours es van convertir en tours a preu fixe. Tot i així, el preu és més que assequible, segurament és menys del que deixaríem en propines (20 bolivians per persona, és a dir 2.40€) però l’essència ja no és la mateixa. Aquest és el primer d’aquests tours que no recomanem, potser vam tenir mala sort amb la guia, però no va ser gens interessant ja que les seves explicacions i coneixements sobre la ciutat i el país deixaven molt que desitjar.
Una bona manera de veure la ciutat és agafant alguna de les línies de telefèric. Nosaltres vam escollir la Taronja ja que ofereix molt bones vistes des de la part més alta i no ens vam arrepentir, tot i que a l’hotel ens van recomanar la línia groga. Es tracta d’un tipus de transport públic, no és un recorregut turístic i això es nota i molt en el preu (3 bolivians per viatge, 0.35€). Les vistes que ofereix de la ciutat són immillorables.
Uns dels punts turístics més famosos de La Paz es el mercat de les bruixes. Es tracta d’un carrer comercial on antigament es venien remeis naturals, ingredients per realitzar rituals en honor als Deus Inques i encanteris. Entre aquests ingredients, el que més impacta són els fetus de llama dissecats que tenen exposats a totes les botigues i que són imprescindibles pels rituals a la Pachamama (la Mare Terra). Actualment, es segueixen venent però ara ja enfocat al 100% al turisme i els venedors ja no són experts en la matèria sinó botiguers. Si es vol visitar un mercat de les bruixes real, s’ha d’anar la ciutat de dalt, el Alto, on a dia d’avui tant els seus habitants com els de La Paz i els pobles del voltant segueixen acudint a aquests locals en busca de remeis naturals/màgics per solucionar els seus problemes, atraure la bona sort, els diners, l’amor… i sobretot per comprar els ingredients necessaris per tal de realitzar els rituals ancestrals que encara avui en dia es celebren.
El que per nosaltres va ser el més interessant i més recomanable de tota la ciutat és anar a la plaça San Pedro, on es troba la presó homònima que és la més gran del país. Aquesta presó però, no és interessant per ser la més gran sinó per la pseudo-llibertat en la que els seus presos hi viuen. Cada dia a les 13h, al bell mig de la plaça, en Dave, un antic presidiari nord-americà explica a qui vulgui escoltar la seva experiència. L’home és tot un show-man i sap com cridar l’atenció del públic però el millor de l’experiència és tenir l’oportunitat de conèixer la vida en aquesta peculiar presó de primera mà. Encara avui en dia es fan tours il·legals per entrar a la presó però ets pots buscar un gran problema, inclús no poder-hi sortir. Es pot llegir un reportatge sencer sobre las seva història i anècdotes de la presó en el post SANT PEDRO, LA CIUTAT EMMURALLADA.
