La ruta Nakasendo era una de les 5 rutes que sortien des d’Edo (antiga Tòquio) fins a diferents punts del país i aquesta concretament es dirigia fins a Kyoto. Els pobles de Magome i Tsumago eren dues parades de descans dins d’aquesta ruta que ara s’ha fet popular pel bon estat de conservació d’aquests pobles japonesos.
El camí és un total de 8km molt fàcils i es pot fer amb menys de dues hores i mitja. És recomanable fer el trajecte de Magome a Tsumago ja que hi ha més distancia de baixada i sempre és més accessible. Els dos pobles han tingut un procés de restauració per augmentar el seu tràfic turístic i així mostrar com era la vida amb els edificis històrics i tradicionals en l’època dels samurais.
Per arribar a Magome és fàcil des de Nagoya on vam passar un parell de dies. Un bus de la companyia Meitetsu va directament fins a les afores del poble en una mica més d’una hora. També hi ha opció de combinar tren + bus o anar amb un bus des de Takayama encara que està més lluny. Per tornar, l’estació de tren de Nagiso es troba a 10 minuts de Tsumago i va directa fins a Nagoya de manera fàcil però cara.
Per nosaltres va ser un trajecte molt tranquil que ens vam prendre amb molta calma per gaudir dels pobles i també dels paisatges. Vam començar per Magome on vam trobar força gent en el seu carrer principal ple de botigues i amb algun museu per visitar.
Tot el camí està perfectament senyalitzat inclús indicant els quilòmetres fins a la següent població. Cada pocs metres ens trobàvem campanes que havíem de fer sonar per espantar els possibles ossos que hi ha per la zona. No ens en vam trobar a cap però el que si que vam veure va ser com una serp es menjava una granota lentament. A part de passar per un parell de pobles vam creuar algun bosc amb els típics arbres altíssims, algun que altre rierol de muntanya i un bosc de bambú maquíssim.
El que més ens va agradar sense dubte va ser Tsumago. Conservant l’essència tradicional amb els seus edificis japonesos de les pel·lícules de samurais, molts d’ells restaurats a la perfecció i amb el cablejat soterrat. Hi havia poquíssima gent ja a última hora de la tarda i ho vam aprofitar per fer fotos i veure la vida local, tota una meravella.
