La nostra estada a Las Vegas es va dividir en dues etapes diferents. Una inicial quan vam començar la ruta per la West Coast amb campervan, després de visitar els parcs de Joshua Tree i Mojave i, una altre, al cap de 10 dies, després de visitar els parcs de Utah i Arizona i abans de continuar el recorregut cap a San Francisco.
En la primera etapa vam arribar per la I-15 i vam parar a veure la posta de sol en dels punts més coneguts que es troba en mig del desert de Nevada, només a cinc milles de la capital del pecat, les Seven Magic Mountains.
Són 7 escultures de nou metres d’alçada de pedres pintades de colors vius que sobresaltes en una zona àrida abans d’entrar a Las Vegas.
Vam passar els primers dos dies a la ciutat dormint en un pàrquing en la nostra campervan de Travellers Autobarn. Acabàvem de començar la ruta així que no necessitàvem cap hotel on quedar-nos. Una opció són els pàrquing dels grans hotels que estan al centre i cobren uns $10 per un dia sencer. Si es vol aparcar de franc es pot fer en els pàrquings del supermercats Wallmart, que tenen els banys oberts fins ben tard.
A la primera nit vam aprofitar per anar al Fremont Street que es troba al nord de la ciutat. Una zona que ja coneixíem de les pel·lícules i de programes sobre la ciutat i que ens va servir per donar-nos compte del que significava la bogeria de Las Vegas. Un carrer peatonal amb concert a banda i banda, gent bevent alcohol a cada passa i una cúpula de leds que anava projectant imatges i música al mateix temps.
A més, un munt de casinos amb noies joves gairebé sense roba, tirolines que travessant tot l’avinguda de punta a punta i, tot s’ha de dir, molta gent demanant pel carrer. Senyors, benvinguts a Las Vegas!
El propi carrer en sí ja es un espectacle però també es pot gaudir d’alguns dels concerts que van creant durant tota la nit en els escenaris que hi ha repartits. Hi ha moltes botigues de souvenirs i bars on ofereixen còctels explosius. Fremont St és una visita obligada des de les 21h fins ben entrada la nit.
El dia següent vam aprofitar per recórrer la zona de Las Vegas Bulevard on es troben el mega casinos que ens van recordar molt als que ja havíem vist a Macao. Molts d’ells com el The Venetian o el Paris són els mateixos i potser per aquest motiu no ens va sorprendre tant com esperàvem.
Vam fer una volta pels centres comercials més imponents, vam anar a veure les fons del Bellagio, vam entrar en alguns casinos i vam tenir la gran sort de trobar una cadena hotelera que per assistir en una xerrada informativa ens regalaven un parell d’entrades per anar a veure un espectacle. No ens ho vam pensar gaire i vam anar en busca de dues entrades per veure, durant la nostra segona etapa a la ciutat, el Cirque Du Solei.
Aquella mateixa nit vam anar a sopar en un restaurant just al costat d’on teníem aparcada la campervan, en el Carlos ‘N Charlie’s, un mexicà que es troba dins del hotel casino Flamingo.
I quin sopar! Només seure ja ens van portar un parell de margarites de mig litre a cada un per anar bevent. Poca estona després de demanar, mentre baixaven les margarites i anàvem picant nachos amb guacamole i salsa picant, va venir un mag d’aquells que va trotant pels restaurant i ofereix trucs a canvi d’una propina. Bé doncs, va venir a la nostra taula i li va fer un truc a l’Estel que ens vam quedar els dos al·lucinats. Màgia de la bona just davant dels nostres ulls, una passada!
En seguida ens van portar la teca per sopar, unes fajitas de carn de vedella sensacional i uns tacos gegants per llepar-se els dits. Feia molt temps que no anaven a un mexicà i vam menjar de meravella a més d’un tracte espectacular. Ens anaven portant xupitos de tequila i ens vam veure tres margarites de mig litre cada un.
A la nit, després de sopar, transformen el local amb una discoteca i ens hi vam quedar una bona estona ballant i fent festa, abans d’arribar, sense saber com fins a la camper.
El dia següent, amb una bona resseca a sobre, vam aprofitar per anar de compres en un dels centres comercials de la ciutat. Havíem vist que hi havia moltes ofertes de marques locals i sí, vam trobar alguna cosa, però no tant com pensàvem. Sense perdre massa temps vam agafar la carretera per continuar la ruta pels parcs nacionals de Utah i Arizona, el primer de tots: Zion Canyon.
