Lima, no és simplement la capital del Perú, és el centre financer, cultural, comercial i industrial del país. És la ciutat on viuen un terç dels peruans i on es troben la majoria de serveis, els millors hospitals i universitats, els organismes de govern i justícia i on van a parar la major part dels impostos de tots els peruans; el Perú està fortament centralitzat i això causa força ressentiment arreu del país.
La ciutat es va fundar al 1.535 pels colons espanyols sota les ordres de Francisco Pizarro amb el nom de Ciudad de los Reyes, no en nom als reis d’España sinó en honor dels Reis Mags per la proximitat a la data del dia de Reis en que es va arribar a aquelles terres. Aquesta regió era coneguda pels indígenes com Rimaq, nom que la ciutat va adquirir amb el temps, adaptat a la llengua espanyola fins a dia d’avui, Lima. Va ser la capital del Virregnat del Perú i la més gran i important ciutat d’Amèrica del Sud durant el règim espanyol.
La capital peruana ha estat la nostra primera presa de contacte amb aquest país. Ens vam trobar una ciutat molt més caòtica del que esperàvem. Les seves carreteres són segurament les més descontrolades que hem vist fins al moment i els conductors… tot un perill al volant. Els mateixos locals bromegen amb que l’esport nacional és tocar el clàxon i és que en no separen la mà. El soroll, el desordre, el fet que ningú segueixi les normes de trànsit, la temeritat dels conductors i el terrible trànsit fa que els desplaçaments siguin tota una aventura.
El clima de la ciutat és especialment particular donada la seva situació. L’anomenen la ciutat gris. Combina una absència gairebé total de precipitacions amb un altíssim nivell d’humitat atmosfèrica. Una gran quantitat de núvols, a causa de la baixa temperatura del oceà que banya la seva costa, fa que el cel de Lima sigui gris la major part de dies de l’any.
Al centre de Lima és on es troben els grans edificis colonials, la majoria envoltant la Plaza de Armas -la plaça central en la que durant la colònia els espanyols hi guardaven les armes, soterrades, d’aquí el nom-. Els edificis més destacables que envolten aquesta plaça són la Catedral i l’edifici de govern en el que cada dia a les 12 del migdia fan un canvi de guàrdia digne de veure, ja no tant pels soldats en si com pels músics de l’orquestra que toca des de les cançons més tradicionals peruanes a l’últim single del panorama musical actual mentre s’efectua el canvi.
Nosaltres vam conèixer el centre fent un Free Walking Tour, cosa que acostumem a fer a totes les ciutats que podem ja que és una molt bona manera de conèixer la ciutat mitjançant les explicacions i anècdotes d’una persona local. A Lima els tours surten tant al matí com a la tarda i el seu punt de trobada és la font del centre de la Plaza de Armas. Hi ha varies companyies que l’ofereixen.
Un dels atractius turístics de la ciutat és el Circuito Mágico del Agua ubicat dins el Parque de la Reserva, es tracta d’un conjunt de 13 fonts ornamentals i interactives en les que l’aigua, la música, la llum, les imatges projectades i els efectes làser es combinen per oferir cada dia tres espectacles a les 19:15h, 20:15h i 21:30h. Aquest parc va guanyar al 2009 el Record Guiness pel complex de fonts més alt del món dins un parc públic. L’entrada costa 4 soles i val la pena visitar-lo en horari d’espectacle.
Miraflores és el barri chic de la ciutat i el que la majoria de turistes escullen per allotjar-se. És junt amb Barranco la zona més segura de la ciutat però també la més cara. El seu centre és al voltant del parc Kennedy, on es troben la majoria de botigues, bars i restaurants. El seu malecón (passeig marítim) és famós entre els locals per passejar o córrer.
La zona més bohèmia i de moda, Barranco, és famosa pels seus graffitis i bars i restaurants amb encant. Va ser un petit poble que degut al creixement de la ciutat ha acabat incorporant-se a ella. Hi ha un Free Walking Tour pel barri que vam fer però no ens va acabar de fer el pes. Aquest barri rep el seu nom per què és una zona elevada que acaba en un enorme barranc seguint el litoral. La seva platja, de pedres en la seva majoria, és una de les millors zones de la ciutat per practicar el surf. La platja de Lima no é una meravella pels banyistes però ofereix unes onades llargues i constants que atrauen a surfistes de tot el país.
Nosaltres vam optar per no allotjar-nos on ho fan la majoria de turistes, i vam tenir així una experiència més real del que Lima és en major part. Vam allotjar-nos a Katori Guest House, al barri de Magdalena, un barri de classe mitja on el turisme és pràcticament inexistent. Allotjar-nos aquí ens va donar una visió més real de com és i com es viu a la major part de Lima, la nostra experiència AQUÍ.
