Luang Prabang és, de llarg, la ciutat més atractiva de Laos. Pot ser que aquesta ciutat al nord de Laos sigui la més coneguda del país ja que és Patrimonini de la Humanitat per la Unesco i una visita imprescindible en el país. L’antiga capital de Laos té una mescla entre el colonialisme francès i els tocs budistes que s’assenten a la costa del riu Mekong.
La nostra arribada a Luang Prabang va ser fàcil, de la manera més fàcil que hi ha, volant. Vam agafar un vol d’hèlices que en gairebé dues hores ens va deixar de Pakse a la capital del nord. Luang Prabang està bordejat per muntanyes, i des de la cima d’alguna d’elles es pot veure ja el territori xinès.
Ens vam allotjar una mica a les afores del centre, en el que segurament ha estat el més fluix de tot el viatge a Laos fins el moment, el Mittapah Hotel 2. Ens van tractat molt bé i l’hotel en sí no està malament, el fet és que era d’un estil molt xinès. I amb això em refereixo, per exemple, al matalàs dur com una pedra i al esmorzar pràcticament tot menjar xino. Això sí, net i agradable.
Com de costum vam llogar una moto per poder-nos moure i descobrir tots els atractius que ofereix aquesta zona. Només arribar al centre de Luang Prabang ja vam notar aquella espiritualitat budista que havíem sentit tan a parlar. Monjos amb el vestit taronja caminant descalços pel carrer en busca de les donacions diàries i temples budistes amb aquella olor a encens ens van rebre en el casc antic. També s’ha de dir que és la ciutat més turística i es nota de lluny, no només pel nombre d’estrangers que es veuen a tot arreu sinó pel tipus de restaurants, bars i botigues que hi ha. Molt forns de pa i pastisseries amb dolços ens van fer feliços durant quatre dies a Luang Prabang.
El que més crida l’atenció al centre és el mercat nocturn que munten a partir de les 6 de la tarda. És molt gran, molt llarg i s’hi poden trobar bastantes coses, encara que moltes repetides. Bàsicament són objectes de decoració, souvenirs, roba i complements i és agradable caminar entre les paradetes mentre es regateja per adquirir algun record. Al sortir per un dels extrems comença la zona de menjar al carrer. Moltes parades amb diferents plats, la majoria barbacoes de carn i molts sucs de fruites naturals. Al centre també hi ha la possibilitat de visitar algun temple, com són el Palau Reial i el Wat Mai dins del mateix recinte. Caminant per allà vam veure com preparaven una festa de funeral, amb un multitudinari dinar en una casa particular i tot de flors i adornaments per acomiadar el difunt.
Un dels dies vam anar a fer una excursió direcció sud per veure les cascades Kuang Si, la visita estrella de Luang Prabang. El trajecte fins allà en moto és maco ja que es va passant entre poblets molt locals. Les cascades d’aigua cristal·lina cauen d’una alçada de 60m formant petits llacs amb aigua turquesa on banyar-se. És pot pujar a dalt de la principal per veure les vistes que ofereix però s’ha d’anar preparat en trobar-se a molta gent en general a totes les cascades.
El següent dia vam tornar agafar la moto per anar, aquesta vegada direcció nord fins a les coves Pak Ou. Sincerament la cova en sí no té res especial, potser perquè ja estem acostumats a veure tants temples dins d’una cova que no ens va semblar cap visita obligada. N’hi ha dos, una de principal allà on paren totes les barques amb més de 4 mil estàtues de Buda i si es segueix les escales amunt s’arriba en una altre de molt més gran i profunda que l’anterior.
Un dels plats forts, turísticament parlant, és anar ben d’hora pel matí al carrer principal de Luang Prabang per veure l’entrega de menjar als monjos budistes. Aquests passen en fila per l’entrada principal del temples reben ofrenes en forma d’arròs, dolços o inclús diners que, majoritàriament els turistes ofereixen. Es interessant veureu i participar-hi però ho vam trobar massa com atracció turística en busca de la fotografia i no tan com a element espiritual o cultural. Potser seria millor anar a veure els temples menys famosos i amb menys gent al carrer.
Per menjar a Luang Prabrang està ple de llocs molt acollidors, nosaltres vam anar a menjar la millor hamburguesa de tota la ciutat al Dexter. A més també fan pasta autèntica italiana i és que de tant en tant hem d’aparcar el menjar local i alimentar-nos del occidental, el necessitem!
L’últim dia a Luang Prabang va ser el comiat amb el Toni i la Marisol, que després de dues setmanes fent ruta amb nosaltres per Angkor i Laos havien de tornar cap a casa. Va ser una gran alegria que ens vinguessin a veure i compartir part de la nostra volta al món amb ells. Sempre ens alegrem de veure la família i sobretot quan fa tant de temps que estem fora de casa. Esperem que no sigui l’última vegada!
