Sovint les experiències més autèntiques són les que no planifiques i és això el que ens va passar al llac Titicaca. Després de conèixer la cultura dels Uros i viure uns dies amb ells ens va sorgir la possibilitat de passar-ne un parell més a Luquina Chico, un remot poblet dins la península de Cuchuito a la vora del llac Titicaca.
Ens va servir per descansar, acomiadar-nos del Perú, un país que ens ha encantat, i també per saber com es viu encara avui en dia en aquests indrets tan allunyats de tot. Luquina Chico és l’últim poble d’aquesta península, a 2 hores en bus de Puno per carreteres de terra o 1 hora i mitja en barca.
Nosaltres ens vam allotjar a Utama Lodge, una casa familiar on en Guido lloga habitacions als pocs turistes que s’acosten a la zona. En el preu de l’habitació hi va inclòs el menjar, que és casolà, de proximitat i autèntic. Aquesta família va guanyar un projecte de Perú Turismo Emprende i avui en dia estan construint 3 habitacions més per acollir viatgers. Són cases humils, molt familiars i amb unes vistes increïbles al llac navegable més gran del món.
En Guido ha estudiat turisme i ara es dedica a tirar endavant aquestes visites rurals que alguns viatgers realitzen per tal de conèixer com es viu en aquest racó de món. Tot just està començat però dins les activitats a fer hi seran: visitar les illes flotants dels Uros més apartades de Puno, observació d’aus, bicicletes aquàtiques i totes aquelles activitats relacionades amb el seu dia a dia; és a dir, activitats relacionades amb l’agricultura, ramaderia i pesca. Només arribar ja el vam anar ajudar, ni més ni menys que anant a buscar un remat d’ovelles i una vaca que tenia pasturant a 15 minuts de la casa.
La vida aquí és molt tranquil·la, tot el poble es regeix amb l’horari solar, es desperten a les 4 i van a dormir a les 7 de la tarda. Al poble hi ha una escola infantil però els nens de secundaria han de caminar 1 hora i mitja per trajecte per arribar al col·legi més proper. Casetes fetes d’adob, petits camins entre prats, ovelles pasturant, vaques, burros i unes 10 famílies que allotgen forasters, és el màxim que podem trobar a Luquina Chico, un lloc molt autèntic per venir a desconnectar i sobretot a conèixer altres formes de vida.
Entrar i sortir del poble és fàcil però es necessita molta paciència. Hi ha un mini bus que passa de tan en tant i sense cap mena d’horari establert, cap a Puno tot i que la manera més ràpida -i la escollida per la majoria dels turistes- per arribar-hi és amb barca. Tots els tours que surten de Puno fins a l’illa Taquile passen per davant del poble. Es pot anar a visitar l’illa i al tornar demanar que parin a Luquina Chico. Nosaltres però havíem anat per viure l’experiència i volíem fer com els locals així que vam triar la mini van i, després de més de dues hores esperant a peu de carrereta, vam aconseguir fer-nos un lloc cap a la ciutat.
