Maafushi és sens dubte la capital turística de Maldives. L’illa local més turística de totes, almenys a la part sud de Male. Per un costat fa que perdi una mica d’encant però per altre banda fa que baixin molt els preus de les excursions, així que val la pena passar-hi al menys un parell de nits per fer alguna sortida organitzada.
Havíem sentit a parlar que Maafushi estava sobreexplotat i que no valia la pena però ni tan sol en temporada alta que hem estat nosaltres l’hem trobat massa ple. Sí, hi ha gent però sense grans massificacions.
L’illa és petita, es pot fer tota caminant ens pocs minuts. No hi ha asfalt ni cotxes però sí algunes motos dels locals i algun que altre vehicle privat. Hi ha un parell d’edificis alts però la majoria són cases baixes on hi viuen els residents, que tenen negocis com supermercats o botigues de roba i souvenirs. La Bikini Beach aquí és força petita i està sempre molt plena, nosaltres només hi vam anar per veure-la i passejar per la sorra blanca mentre es pon el sol.
Vam compartir els nostres dies a Maafushi amb l’Israel, un madrileny resident a Mallorca que vam conèixer a Gulhi i en seguida vam fer amistat. El primer dia el vam dedicar a bussejar, ens moríem de ganes de veure les profunditats de Maldives i després de 5 dies al país ja tocava.
Ho vam fer amb Eco Dive Club, una escola local en la que tots els treballadors, guies, instructors i el propietari són encantadors. Tant que 2 dies més tard el propietari ens va convidar al seu casament! Una pena que ja no estàvem a l’illa, ens hagués encantat anar-hi!
Vam sortir aviat al matí per fer dues immersions, amb la sorpresa que vam anar a parar a Guraidhoo, el nostre següent destí. No és d’estranyar que les escoles de Maafushi acabin bussejant allà perquè alguns dels millors spots de l’arxipèlag es troben als voltants d’aquesta illa.
La primera immersió va ser al punt estrella, Kandooma Thila. Aquest cop però no vam estar de sort, la corrent era massa forta i no seguia la direcció adequada per atraure als taurons, així que vam veure més aviat poca cosa. La segona, a Loshfushi, va estar força millor! Vam veure alguns taurons de punta blanca, tortugues, ratlles, un parell de napoleons, i molts peixets de tots els colors i mides. A més a més, vam poder compartir la immersió amb l’Israel que havia fet un recordatori prèviament.
El segon dia el vam dedicar a la que va ser sense dubte l’excursió estrella de les Maldives i que recomanem al 100%: un day trip per veure els nurse sharks, un tipus de tauró que tot i ser gran i carnívor no és gens violent. Vam fer-ho amb Holiday Lodge Maafushi i l’hotel Shadow Palms en el que va ser un dia rodó.
Vam sortir al matí amb una barca ràpida camí a la Dolphin Lagoon, una zona profunda entre illetes on hi ha centenars de dofins. De seguida vam llençar-nos a l’aigua per nedar amb ells, una meravella poder estar tan a prop d’aquests animals i veure com salten, juguen i interactuen.
Vam haver de nedar molt i molt ràpid per atrapar-los, però vam aconseguir tenir-los a dos pams en varies ocasions. Màgic, res a veure amb la primera vegada que ho vam intentar. Aquí l’aigua era cristal·lina, amb visibilitat a molts metres de distància i podíem veure de forma clara com venien i ens passaven els dofins pel costat.
Tot seguit vam anar a una llengua de sorra força maca però després dels dos bancs als que vam anar des de Gulhi on estàvem completament sols, ara aquesta plena de gent ens quedava molt descafeïnat.
Va anar bé per descansar i reposar forces per la següent activitat: tornar a nedar però aquest cop amb taurons! I no un o dos, més d’una desena de taurons nurse shark, alguns de més de tres metres de llarg. Els guies ens van estar fent fotos i vídeos sense parar, que després del tour et donen sense cap cost! Una practica poc habitual ja que la majoria d’agències et cobren per enviar-te quatre fotos.
Per acabar vam anar a Fulidhoo a dinar. Una altra illeta local, molt petita i tranquil·la que ens va agradat molt. Creiem que pot ser una bona opció per passar-hi un parell de nits. El més divertit són les ratlles que s’acosten al trencaonades al veure les persones. Durant generacions, els pescadors han llençat les sobres al tornar de pescar i aquests animals s’han acostumat de tal manera que sempre que veuen a gent s’acosten a veure si hi ha sort. Després de menjar una tonyina boníssima i de fer algun banyet a les aigües cristal·lines, de volta cap a Maafushi per acabar un dia perfecte al paradís!
