Macau és conegut a tot el món per ser Las Vegas del continent asiàtic. Nosaltres encara no hem estat a la ciutat americana però en aquesta casinos i hotels no li falten!
Macau és una ciutat-estat del sud de la Xina, que havia estat colònia portuguesa fins el 1999 que va tornar a la sobirania xinesa. Avui en dia disposa d’un grau de autonomia diferent a la Xina, com Hong Kong, i la seva economia es basa, principalment, amb el joc i les apostes de les desenes de casinos que hi ha per la ciutat.
El ferri des de Hong Kong ens va deixar després d’una hora a la part més antiga i colonial de Macau, on ens allotjàvem durant dos dies per descobrir les restes culturals portugueses i, òbviament, per visitar els casinos i els hotels de luxe que hi ha en tota la ciutat.
Un dels atractius principals es viure aquesta mescla tan insòlita com és la portuguesa i la xinesa en un mateix espai. Una barreja que es palpa en el carrers plens d’esglésies i de temples xinesos, en el menjar amb parades de pastissos portuguesos i de fast food asiàtic, en la llegua on la població parla pràcticament tothom el xines però els cartells oficials i els anuncis del busos també estan en portuguès i en la moneda on s’utilitzen d’igual manera el dollar de Hong Kong o la pròpia petaca de Macau. És una mescla curiosa sí, però molt interessant.
Aquesta ciutat-estat està dividida en dos parts; la part peninsular, l’antiga on estan la majoria d’hotels convencionals, les restes colonials i la cultura tradicional xinesa. I la part nova que és una illa al sud connectada per tres ponts i on s’ubiquen la gran majoria de cadenes hoteleres immenses amb els seus respectius casinos i centres comercials.
El primer dia pel matí el vam dedicar a conèixer la part més nord de Macau. La Plaça del Senat amb els seus carrers peatonals i edificis europeus és un bon lloc per començar. Està ple de botigues, restaurant i pastisseries on provar els típic pastissets portuguesos de nata. Una mica més al nord es troba l’edifici més conegut de Macao, les Ruines de la Catedral de St Paolo. És una façana d’una antiga església del 1640 que es va cremar i només va conservar la façana principal. Just al costat es troba la Fortaleza Do Monte, un edifici de defensa militar que servia com a estructura de protecció de la colònia.
Una de les parts que ens va agradar va ser la Casa do Mandarim, una residència antiga amb estil arquitectònic cantonès, on vivia l’últim reformista de la dinastia Qing. Ben a prop es troba el tremple de A-Ma i els dos llacs amb la torre de Macao al fons.
Pel que fa a Casinos, el primers que vam visitar a la zona peninsular van ser el Lisboa Casino i el Casino Wynn. S’ha de dir que no en tots es pot jugar al pòquer, només en alguns tenen les taules habilitades però el preu elevat per seure a jugar va fer que desistíssim. Hi ha infinitats de jocs que ni coneixíem amb miler i milers de xinesos jugant les 24 hores del dia.
Els millors per això estan la l’altre banda de la ciutat, a la zona de Cotai. La gran majoria de cadenes hoteleres i casinos ofereixen busos gratuïts entre els diferents punts de la ciutat i l’establiment de manera que és més fàcil moure’s. El nostre preferit va ser The Venetian, amb les torres venecianes a l’exterior i un centre comercial decorat com si fossin els canals de Venècia, amb góndoles incloses. Ens va agradar molt també The Parisien amb la Torre Eiffel a l’entrada i una decoració clàssica francesa a dins amb totes les botigues de luxe.
Allà vam anar un dia a sopar en el Windows, un restaurant casual del Four Sesons Macao situat a dins del propi centre comercial. En un espai molt ben aconseguit amb una decoració clàssica i agradable vam poder compartir una amanida cèsar, hamburgueses de les grans, pasta amb marisc. De postres un bon carrot cake i cheescake i un suc de fruites natural. Un sopar distès en un lloc molt acollidor i amb un servei característic de tot un hotel com aquest.
El segon dia vam anar a veure a Taipa, un barri més residencial amb molt encant. Cases colonials, carrers adoquinats i botigues i restaurants per tot arreu. Està bé fer-hi una volta i visitar alguns dels seus museus com el Casa-Museu o el d’Història. Per la nit ens vam quedar a sopar allà en un restaurant que ens va encantar, el Goa Nights. Menjar autèntic de l’Índia amb una matèria prima de boníssima qualitat i una presentació acurada. A més, tenen una carta de còctels de signatura que estan deliciosos. Vam menjar a base de recomanacions de la carta, amb una plat de cloïsses mango i la seva salsa, curri de Goa i porc desmanegat a l’estil indi. Ho vam acompanyar tot amb un parell de còctels per cada un i un clàssic postres de pastís i gelat. Un local nou amb uns propietaris joves que van ser molt hospitalaris en tot moment, un encert!
Marxem de Macau després d’un parell de dies de mescla entre tradició i modernitat. Macau és una molt bona opció si es visita Hong Kong ja que es troba molt a prop. A més, també és bona idea veure-ho en un sol dia o passar-hi una nit per viure l’ambient nocturn dels casinos i els grans hotels.
