Mandalay és una de les 4 grans atraccions a Myanmar juntament amb Bagan, Yangon i el Llac Inle. Altre cop un bus nit de 13 hores ens va deixar a les 4 del matí a la segona ciutat més gran del país. Un bus atrotinat, fet pols, on tremolaven els vidres, on hi havia les maletes i una moto tirada a la part final dels seients però amb l’astúcia de ser els únics forasters i els únics que teníem dos seients cada un, al menys per estirar una mica les cames. Sembla que els busos nit a Myanamar siguin una broma. Amb lo fàcil que seria, dona la sensació a vegades que ho fan expressament. La música a altíssima, perquè ningú pugui descansar tranquil, i uns horaris mal organitzats que et deixen en el destí sobre les 3 o 4 del matí. Una cosa sense sentit!
A Mandalay li vam dedicar tres dies amb molta calma per recorre els punts més interessant que ofereix no només aquesta antiga capital del país sinó també les ciutats adjacents com són Innwa, Mingun i Amarapura. Mandalay és la segona ciutat més gran de Myanmar i alberga avui en dia més de 700 pagodes pel seus voltants. Només fa falta pujar en un edifici alt o en una turonet per veure els centenars de pagodes a l’horitzó. Nosaltres ho podíem veure cada matí des de la nostra habitació del The Hotel Nova a la vuitena planta. Aquest hotel és tot un edifici alt que sobresurt del resta que té al voltant. Està situat força cèntric, i és important en una situat caòtica com Mandalay. El millor de tot són les vistes que té en una panoràmica de 360 graus, sobretot si l’habitació està en una de les plantes superiors, tal i com teníem nosaltres. Cada matí i cada tarda veiem com el sol reflectia en les diferents stupes que hi ha repartides per la ciutat. A dalt de tot es serveix l’esmorzar, molt bàsic i a la planta superior estan acabant de construir una terrassa que pot ser ideal pel vespre quan la calor sufocant dona una mica de treva. Nosaltres vam arribar ben d’hora pel matí, abans que s’obrissin els carrers i tan bon punt van tenir l’habitació llesta en la van donar. A més ens van reservar una moto que ens va anar ideal per moure’ns per la ciutat i per recorre les antigues capitals del país.
A Mandalay les distancies a peu són llargues, i molt més encara quan es vol explorar les rodalies. La millor opció és llogar una moto i vigilar molt a l’hora de conduir ja que sembla, sovint, una jungla de cotxes. Dins la ciutat vam anar a conèixer el Mandalay Palace, dins la gegant muralla, i el que s’ha de pagar els 10 mil kyats revolucionaris com a impost turístic, les Kuthadaw i Sanda Muni pagodes, des d’on es poden fer unes fotos increïbles a les estupes i la Su Taung Pyae Pagoda per veure la posta de sol des de les alçades. A més ens vam escapar al mercat de Jade, per veure com comercialitzen aquesta pedra verda tan valuosa pels xinesos i vam visitar una fàbrica de làmines d’or, les que fan servir els locals per enganxar a les figures de buda. La feina manual que porta arribar a fer aquestes petites làmines és inhumana!
A l’hora de menjar podem recomanar dos grans restaurants. Un és menjar local barrejat amb indi, el Spice Garden Restaurant estàsituat ben a prop de la muralla dins de l’hotel Red Canal. Ofereixen menús tancats com el que vam escollir nosaltres per provar diferents tipus de plats. El típic thali indi amb arròs i rotti, amb sopes i algun altre entrant per picar abans.
L’altre, el Eighteen Restaurant Mandalay més les afores a només 10 minuts en moto. Ofereix menjar occidental de qualitat amb carn de la bona importada d’Austràlia. És el menjar que més trobem a faltar, el que més feliços ens fa ara mateix. Vam compartir una pizza de salmó boníssima i un entrecot amb la seva salsa i espàrrecs que es desfeia a la boca. Això sí, pel Marc el millor postres possible.. un pastís sencer de Red Velvet fet per la dona del propietari. Sense paraules!
Un dels dies vam decidir recórrer en moto les rodalies per explorar les ciutats que havien estat, en el seu dia, capitals de l’imperi. La primera parada va ser al Sutone Pyae Monasteri, on cada matí a les 10 surten els monjos a demanar menjar per esmorzar. Malauradament s’ha convertit més en un circ que una altre cosa. Desenes de busos amb xinesos fan cua per veure els monjos mentre li posen la càmera a la cara per una foto. Vam veure poc respecte i massa gent per observar aquesta costum ja cada cop més bolcada a ser una atracció turística.
La següent parada va ser Mingun per veure les seves restes arqueològiques i la pagoda blanca de Hsinbyume que simula el Mt Meru, sagrat pels budistes. Aquesta pagoda té 7 terrasses en forma d’onada en representació a les 7 serralades que envolten el mont Meru.
La estupa incompleta de Mingun Pahtodawgyi destaca només arribar, on et fan pagar 5 mil kyats per tot el complex. Aquest havia de ser un projecte ambiciós per construir l’estupa més gran del món amb 150 metres d’alçada però que es va paralitzar a principis del segle XIX per la mort del rei Bodawpaya. Alguns deien que per problemes amb mà d’obra esclava i altres per una predicció de la fi de l’imperi quan aquesta s’acabés. Avui en dia és la major pila de maons del món. Aquí també s’hi pot trobar la campana de Mingun, del 1808, que s’havia de posar dalt de l’estupa inacabada. Aquesta campana de bronze de casi 4 metres pesa 90 tones i és la segona més gran del món després de la del Kremlin.
De camí de tornada vam parar a Soon U Ponya Shin Pagoda, a la ciutat de Sagaing, des d’on s’observen una vistes magnífiques al riu i al conjunt d’estupes que pinten el cel d’aquesta ciutat. Ja abans d’arribar a Mandalay vam parar al famós pont de teca més llarg del món amb 1,2 quilòmetres sobre el llac Taungthaman. El U Bein és tot un espectacle per veure la posta de sol. Tot i que estava ple de gent, l’estampa és preciosa amb els camps d’arròs al fons.
Per anar de Mandalay cap a Bagan ho vam fer la millor manera possible. Ni per terra amb les maltractades carreteres, ni per aire amb els caríssims vols interns sinó per aigua, pel riu Irrawaddy. És un riu que travessa el país de nord a sud, navegable en la seva major part i que ofereix l’opció de moure’s per dues de les seves ciutats més importants en un dia de trajecte. Vam sortir d’hora pel matí amb els amics de Alliance Myanmar River Cruise que amb el seu vaixell RV Panorama ens van oferir una jornada d’allò més entretinguda. Durant el trajecte vam anar observant tots els pobles i la gent local que fa vida al peu del riu. Després d’esmorzar vam fer parada en un d’aquests pobles per veure de primera mà la com era el seu dia a dia. Una vida molt austera, on tot gira entorn al camp i al riu i on alguns començaven a fabricar barrets i bosses de palla pels estrangers que els visitàvem. És un trajecte força amè, on a més de dinar a bord ens van explicar i ensenyar com fer servir la Thanaka, una crema que es posen els locals al rostre per prevenir cremades del sol i que s’ha quedat també com a part del maquillatge local que porten els homes, les dones i els nens. Es treu de l’arrel del arbre Thanaka i es mescla amb aigua per aconseguir aquesta pasta groguenca. També ens van explicar sobre el Longyi, la faldilla que encara avui en dia fan servir la gran majoria de la població local. L’anèctode que vam tenir quan vam treure el drone al mig del riu per fer algunes fotos quedarà per una altre ocasió… això sí hem après la lliçò!
