És el primer any que passem el Nadal lluny de casa. Unes festes lligades a la família, al fred, a les llums pel carrer, a les compres, als menjars contundents i sobretot als regals. Tot i que en tots els llocs que hem estat últimament ens hem sentit molt a gust, volíem celebrar les festes en algun lloc especial, i vam anar a l’Hotel Boutique 17, situat al Cerro Concepción, un dels més coneguts de Valparaíso, amb unes vistes fantàstiques a la ciutat i al mar des de l’habitació. La nostra experiència AQUÍ.
Aquest any, les festes han estat ben diferents bàsicament per 3 motius principals:
1.- Primer de tot per estar lluny de casa. Es vincula el Nadal als dinars i sopars amb la família, segurament l’època de l’any en que més s’ajunten. La nit de Nadal, el dinar de Nadal, el dinar de Sant Esteve i després ja cap d’any i Reis. Nosaltres també vam celebrar els àpats corresponents, més o menys com si es tractés d’un àpat normal però en un millor restaurant.
Per la nit de Nadal a una terrassa amb vistes a la ciutat de Valparaíso. En el mateix Cerro Concepción, veient com es ponia el sol passades les 9 de la nit i com canviaven els colors del cel. Va ser una molt bona experiència, acompanyada de bona música, un menjar molt bo i com no podia faltar a Xile, bon vi.
Pel dinar de Nadal no podia ser a cap altre lloc que a la platja. Un restaurant just a la sorra, en un segon pis i a davant de tot amb unes vistes increïbles. Això sí, ni carn d’olla, ni galets, ni pollastre farcit… vam menjar peix i marisc com l’ocasió ho demanava. Com no hi havien ni torrons ni neules ens vam conformar amb un tiramisú de postres.
2.- També ha estat molt diferent el fet de que estiguem per primer cop a l’hemisferi sud i per tant, faci calor! És l’únic cop que hem celebrat les festes en màniga curta i banyador. Sí, banyador perquè desprès del dinar de Nadal vam anar a la platja i, tot i estar l’aigua molt freda degut a les corrents que venen de l’Antàrtida, ens vam remullar una mica. Ha estat un desembre on hem anat a la platja varies vegades, ens hem banyat a la piscina i sempre hem tingut temperatures agradables mitjanament altes. Una sensació total d’estiu i cap sensació de Nadal.
3.- Per últim, hem trobat molt diferent la forma de viure el Nadal que té la gent aquí. Al menys a Xile no hi ha un esperit nadalenc tant intens com a Europa o com podria ser als Estats Units. Ens va recordar una mica més al esperit asiàtic. Poques decoracions pel carrer i les llums escasses. De tant en tant veiem algú disfressat de Pare Noel a 30 graus i ens feia gràcia però poca cosa més. Això, sumat a que per nosaltres els dies de la setmana no existeixin i pràcticament no sabem a quin dia vivim, ha fet que el Nadal se’ns tiri a sobre sense donar-nos compte.
El Cerro Concepción és una de les millors zones de Valparaíso que tothom ha de visitar si es troba a la ciutat o quan es viatja a Santiago. Un dels 40 cerros que té Valpo, ben a prop del centre. El que més destaca són els graffitis que hi ha repartits per les edificacions de la zona. S’han convertit en alguna cosa més que una simple afició, ara ja les propietats privades contracten els millors especialistes per decorar les façanes. El paseo Atkinson, és conegut per tenir les cases pintades de diferents colors, pintura que antigament feien servir de la que sobrava quan pintaven les embarcacions. I és que no fa tan de temps, Valparaíso havia estat el port més important de Sud Amèrica, tenint en compte que abans que existís el canal de Panamá, els vaixells passaven per l’estret de Magallanes i feien parada a Valpo abans d’emprendre ruta cap al nord.
