Si buscàvem un lloc de platja més o menys accessible en la nostra ruta, aquest lloc era Ngapali Beach. Situat al golf de Bengala, en direcció oest, és una zona costera amb platges molt maques, sorra blanca, algunes roques i una aigua ben transparent. El desenvolupament d’aquesta regió ha estat molt accentuat. Una costa amb grans resorts a peu de platja contrasta amb els locals i els homestays que hi ha a l’altre banda de la carretera.
Per arribar aquí no és gens fàcil. La cara brillant de Myanmar, amb la seva gent, la seva hospitalitat i amabilitat que hem trobat durant aquestes últimes tres setmanes, destaca amb aquesta cara més fosca del poc desenvolupament logístic i l’explosió recent del turisme. No hi ha busos directes que vagin de Bagan a Ngapali, una ruta molt transitada per viatgers en un sentit o en l’altre. Per tant, les opcions que queden són:
1.- Mini van fins a Pyay i una altre fins a Ngapali. Això suposa 9 hores de Bagan fins aquesta ciutat, una espera de 4 -5 hores i unes 8 hores més fins a Ngapali. Anar amb mini van implica un espai molt reduït, on gairebé no es pot reclinar el seient. Una situació molt incòmode per gairebé 24 hores de viatge.
2.- La segona opció que vam valorar és anar des de Baga fins a Yangon. Aquí si hi ha busos VIP que durant 8-9 hores et deixen a la capital. Són seients molt còmodes i on es pot passar bé la nit. El problema és un cop a Yangon, pel matí, agafar un altre bus durant 12 hores fins a Ngapali. Es perd massa temps i no ens compensava.
3.- Volar des de Bagan al aeroport de Ngapali. Seria l’opció ideal si els preus dels avions no fossin desorbitats. Desorbitats pels estrangers, i aquí és on ve el dilema moral si els locals han de pagar la meitat o millor dit els estrangers han de pagar el doble pel mateix bitllet d’avió. Més de 100$ per un vol que dura poc més d’una hora fent escala a Heho. Un avió petit d’hèlices, molt còmode però massa car com per moure’s sempre amb avió pel país.
Tot i que ens va fer ràbia aquesta diferencia de preus tan exagerada entre locals i estrangers vam acabar comprant el vol per arribar a Ngapali. És lògic i acceptable que els locals no paguin per entrar als temples, als museus o temes culturals del propi país. Però els transports? Ens va recordar molt a Cuba i seria una pena que també acabés traspassant a altres fronteres com el menjar o l’allotjament.
Ngapali és un lloc de relax, venir a conèixer la part costera de Myanmar amb bones platges i molt bon temps. Nosaltres vam escollir Blue Oceanic Bay Hotel per passar-hi 4 dies magnífics. Un resort davant del mar, amb una piscina a peu de platja, molt bon esmorzar i vistes a l’horitzó des de l’habitació. Aquesta vegada teníem el resort per nosaltres sols ja que va coincidir que no hi havia ningú durant els dies que ens quedàvem. La nostra experiència AQUÍ.
L’activitat més destacada aquí és gaudir de les platges amb les impressionants postes de sol a l’hortizó, conèixer els pobles de pescadors i la seva gent, anar amb vaixell per les illetes i fer snorkel. Però sobretot molta calma i menjar molt peix i marisc. Està ple de restaurants que ofereixen el peix fresc del dia. Nosaltres vam anar al 3 Pots, i ens va encantar. Una amanida de pop, un calamar gegant a la brasa i un peix King per fer una mica més especial el primer sopar a Ngapali.
Com el nostre resort ofereix bicis, en vam agafar una per moure’ns per tota la costa. Vam arribar fins al sud de la carretera, on hi ha l’autentica població de Ngapali. Just al sud hi ha un petit poble de pescador molt autèntic. Tot el poble pràcticament treballa en la industria del peix. Mentre els homes vam els vaixells a pescar, les dones i els nens es queden a la platja, on preparen unes xarxes damunt de palla per assecar la pesca del dia. Centenar de petits peixos es queden al sol tot el dia per deshidratar-se i conservar-se d’aquesta manera per futurs guisats. Està clar que l’olor és increïblement fort però és curiós veure com cada família prepara de la mateix manera el peix.
