El segon dia de la nostra ruta per Oman vam deixar enrere la capital per endinsar-nos al nord del país, direcció Nizwa, un dels centres històrics i culturals més importants del sultanat. Antiga capital del país al segle VI, Nizwa va ser durant segles un epicentre religiós i intel·lectual, coneguda per la seva gran escola d’estudis islàmics i la seva vitalitat comercial.
El casc antic de Nizwa respira aquesta història: passejant pels seus carrers reformats, entre murs de tova i portes de fusta tallada, es pot transportar a una altra època. El seu zoco és famós per la venda de dagues khanjar, espècies, or i ceràmica.
Quan cau al sol, és ideal recorre els seus estrets carrers i entrar a cada una de les parades. Igualment, just al costat, està el majestuós Fort de Nizwa, construït al segle XVII pel sultà Bin Saif Al Ya’arubi, presideix la ciutat amb la seva torre circular des d’on s’obtenen vistes espectaculars de la vall. És recomanat entrar-hi, tot i que quan ja n’has vist dos o tres tots segueixen el mateix patró, però sobretot pujar a dalt de la torre per veure Nizwa a vista d’ocell.
Per la nit ens vam allotjar al Nomad Inn, un petit allotjament amb encant just al centre, ideal per explorar la ciutat a peu. L’arquitectura segueix el patró tradicional omanita, amb detalls de fusta, arcs i façanes de fang, integrat completament amb l’entorn.
La primera nit, deixant-nos portar per la curiositat, vam tastar una hamburguesa de camell al mateix mercat —una sorpresa deliciosa i una experiència molt local. L’endemà, vam sopar al restaurant Al Aqr, un dels més emblemàtics de Nizwa, perfecte per tancar el dia amb plats típics i vistes al casc antic.
Igual que a Muscat, el millor pla a seguir era gaudir de la piscina de l’hotel durant les hores puntes del matí i, sortir a mitja tarda per explorar la ciutat.
Tot i que teníem al cap arribar fins a Jabal Shams, conegut com el “Gran Canyó d’Aràbia”, la manca de 4×4 ens va fer replantejar la ruta. En lloc d’això, vam fer una escapada molt recomanable cap a Bahla, on vam visitar el seu fort (Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO), i també el Castell de Jabreen, una joia de l’arquitectura omanita envoltat de palmeres i poblets amb encant.
Amb aquesta immersió en la part més tradicional i muntanyosa del país, vam posar rumb cap al desert, on ens esperaven un parell de dies més per descobrir un altre dels grans paisatges d’Oman.
