Per visitar Pai s’ha d’anar expressament, a no sé que es vulgui fer la volta circular per Mae Hong Son. Aquest petit poble no queda a prop de res, està al mig de la muntanya i es tarden unes 3 hores per una carretera infernal de corbes, moltes corbes, unes 750 des de Chiang Mai. Les mini vans surten cada hora des de l’estació principal de Chiang Mai i et deixen al centre del poble, just al carrer més transitat de tota la localitat. Allà cada nit s’organitza el night market, amb desenes de parades de menjar, roba, souvenirs, artesania i varis bars i restaurants amb música, fan que sigui molt agradable donar-hi una volta i aprofitar per picar de les diferents paradetes.
Pai és un destí generalment per gent jove, amb fama d’acollir artistes, bohemis, hippies i motxillers que volen escapar de la ciutat. Per moure’s és imprescindible llogar una moto, la majoria de punts d’interès estan a les afores i les distancies no són curtes.
Es pot visitar el Pai Grand Canyon, situat a la mateix carretera abans d’arribar al poble. Seria massa exagerat dir-li gran canyó però pot ser un bon lloc per anar a veure la posta de sol, en mig del bosc i amb aquestes formacions del terreny tan peculiars. També està el poble xinès de Santichon. Originàriament va ser format per antics republicans de la xina que van fugir del Yunnan al perdre contra els comunistes i es van refugiar en aquesta part de Tailàndia. Avui en dia s’ha convertit més en un reclam turístic pels propis thais que van a visitar un petit chinatown que han construït abans d’arribar-hi. Es pot visitar també el Pai Memorial Bridge, antic pont construït pels japonesos en la segona guerra mundial i moltes cascades que hi ha per la zona on et pots inclús banyar.
El que més ens va agradar apart del night market, van ser els seus locals cool que hi ha al poble. Per una banda The Pedlar amb un cafè i uns dolços de primera. No havíem provat aquest cafè en tot Tailàndia i es va salvar el matí ja que no teníem esmorzar inclòs. Està al carrer principal, en el mateix carrer que el mercat. A l’hora de dinar vam anar al mexicà Cafecito i vam sortir encantats. Feia temps que no menjàvem mexicà i anys que no era tan bo. Ens vam compartir tres plats per provar més coses i casi no ens ho podíem acabar de lo gegants que eren. Un burrito, un chilaquiles, una torta mexicana i per acabar ens van portar un postres de la casa per xupar-se els dits: gelat artesanal entre mig de dues cookies fetes per ells mateixos, impressionant!
