El primer que vam fer un cop estàvem a Bohol va ser llogar una moto just al costat del port. La idea era que l’últim dia sortíem amb ferri des d’allà mateix, per tant ens interessava tornar-la directament al port i estalviar-nos el desplaçament fins a Panglao que està a 30 minuts en tuc-tuc. La moto es pot trobar per 250 pesos al dia (4,5€).
Així docs, els dos damunt la moto i amb les motxilles, ens vam dirigir cap a l’hospital on ja teníem la reserva feta per veure que tenia en Marc en el seu dit del peu. El tracte va ser molt correcte, ens van fer esperar a que vingués l’encarregat de les radiografies i un cop allà van veure que el dit no estava fracturat. Ens van donar uns inflamatoris i el van immobilitzar per fer “repòs”. La nostra primera experiència amb IATI SEGUROS va ser immillorable.
Els dies a Bohol i Panglao van ser d’allò més entretinguts ja que vam estar acompanyats de l’Aina i l’Albert en tot moment. Ens vam allotjar en el Coco Farm Hostel, uns bungalows al mig del bosc amb molt ambient jove i distès. Eren molt senzill però vam estar molt còmodes. Des d’allà fèiem totes les sortides per conèixer les dues illes que estan connectades per un pont.
El primer dia vam anar a veure les Chocolate Hills, uns turons al centre de l’illa que en temporada seca es tornen marrons i d’aquí el nom. Són molt coneguts i això implica un munt de gent a l’hora d’accedir-hi. Per visitar-los es puja en un d’ells que ja està preparat amb escales per observar la resta des de dalt. Autocars sencers de xinesos que arriben en manada i ho col·lapsen tot. Per arribar-hi en moto són unes 3 hores llargues i entre mig vam fer varies parades. Una d’elles en el Phillipine Tarsier Sanctuary, a Corella. Es troba a mig camí i diuen que és el millor dels dos que hi ha a l’illa. Els tarsers són primats originaris d’aquestes illes, d’una mida molt petita, concentren la seva activitat de nit per anar a caçar, d’aquí la mida dels seus ulls. Són territorials així que es poden trobar normalment sempre en el mateix arbre. Aquest centre en tenia 5 en el seu bosc i previ pagament d’una entrada, et porten a fer una volta de 10 minuts per veure’ls. Acostumen a dormir de dia així que gairebé es troben inactius.
Vam parar per dinar, direcció als famosos turons, en un restaurant on feien un pollastre a l’ast boníssim. Va donar la casualitat que estava just al costat d’un centre de lluites de galls. Vam voler entrar per veure que hi feien i quin era aquest ambient 100% local. Hi havia un gran escenari amb grades al voltant, a l’estil dels rings de boxa, on dos galls lluitaven a mort amb una fulla de ganivet lligada en una de les potes. Aquestes lluites a Filipines podríem dir que són l’esport nacional. Aposten quantitats de diners molt elevades en combats que duren a vegades només alguns segons. Veure els combats va ser força desagradable però l’ambient que es vivia a dins no podia ser més intens.
En el camí de tornada vam parar a fer una de les turistades de la zona. Una tirolesa doble que travessa el riu Loboc en dues ocasions. La velocitat no era massa elevada però les vistes no podien ser més espectaculars.
A Panglao es on s’acostuma a allotjar tothom qui visita les illes, concretament a la zona de Alona Beach. El lloc més turístic de tots, on es troben la majoria de restaurants més cars i les agencies per anar a fer qualsevol dels tours pels voltants. Nosaltres vam anar a veure l’ambient una nit però no ens va acabar d’agradar. Un dels dies vam anar fins a Población, on darrera de l’església van sortint barques locals que t’acosten fins a Virgin Island. Un banc de sorra en mig del mar, on hi han posat una verge i han construït desenes de figures religioses per tota l’illa. Ens esperàvem una altre cosa i no val gens la pena. Una de les excursions que recomana la gent és la de Belicasag, nosaltres no la vam fer.
L’últim dia vam anar a la Momo Beach. Tot i que no és de les millors platges que hem estat hi vam passar una bona estona. Acompanyats de l’Aina i l’Albert, vam arribar fins al final on hi ha l’últim allotjament i que el seu propietari, molt amablement ens va convidar a fer servir les seves instal·lacions. Així doncs vam comprar-li unes cerveses i vam combinar platja i piscina. A l’hora de dinar, ens va proposar anar al mercat i comprar peix frec per fer-lo a la seva barbacoa a peu de platja. Dit i fet, vam tenir el millor àpat de tots els dies que vam estar a les illes.
Aquests van ser els últims dies de viatge que vam compartir amb l’Aina i l’Albert ja que nosaltres seguiríem la nostra ruta cap a Siargao i ells cap a Palawan, però de ben segur ens retrobarem a Barcelona, si no coincidim pel món abans. El millor que ens emportem de cada lloc on anem és la gent amb qui ho compartim i amb ells dos vam compartir uns dies genials. De fet, van tenir un súper detall amb nosaltres que només els que heu estat molt de temps fora de casa podeu apreciar realment. Una nit, al hostel, quan anàvem a sopar els quatre plegats ens van sorprendre amb un paquet de pernil del bo que havien portat des de Barcelona i van voler compartir amb nosaltres. Més d’un any feia que no el tastàvem! Moltes gràcies nois!