El nostre pla inicial era recórrer un parell de països de les illes del pacífic. Teníem clar que Fiji havia de ser un d’ells i l’altre no ens importava gaire fins que un dia, en un hostel de Bogotà, un noi ens va ensenyar uns vídeos d’un volcà en erupció a través del YouTube. Ens va explicar que a Vanuatu hi havia el volcà en erupció més accessible del món i va ser aleshores quan vam decidir visitar aquest arxipèlag.
Aquestes petites illes que formen aquest país, per molts desconegut, està ubicat entre Fiji i Nova Caledònia. No hi ha gaires vols directes, només des d’Austràlia, Nova Caledònia, Fiji, Nova Zelanda i les illes Salomó. Tots els vols internacionals arriben a Port Vila, la capital del país a l’illa d’Éfate. Així doncs aquesta era la nostra primera parada abans de volar fins a Tanna en busca del volcà.
La nostra intenció era almenys conèixer un parell d’illes més. Per exemple, Espíritu Santo, coneguda per les platges i el fons marí i també Pentacosta, on cada dissabte de Maig a Juny es celebra el N’gol, un ritual on els locals es llencen al buit lligats amb unes lianes. Això però van quedar reduït només a intencions perquè quan vam veure els preus dels bitllets d’avió entre illes vam haver de desestimar-ho. Vanuatu és molt car, molt. És un país poc desenvolupat amb preus de transport, menjar i allotjament extremadament alts. Com no hi ha molta oferta és difícil trobar altres opcions on escollir. Air Vanuatu ofereix un pass combinat per agafar 4 vols entre les illes però no surt a compte ja que pràcticament a cada desplaçament s’ha de passar per Port Vila a fer transbord i ja compta com un vol més.
Després de perdre el vol de Fiji cap Port Vila, i haver d’esperar-nos 24h a agafar el següent perquè no ens van deixar fer el check-in 50 minuts abans de que sortís l’avioneta d’hèlices en un aeroport francament petit, vam arribar a la capital de Vanuatu, molt cabrejats amb Fiji Airways però amb ganes de passar pàgina. Ens vam quedar a Mangoes Resort, un dels millors allotjaments de tota la ciutat. Una mica apartat del centre però de fàcil accés. Un complex amb 3 piscines i un restaurant per agafar energies pels propers dies a Vanuatu. La nostra experiència AQUÍ.
Port Vila no té res d’especial. És un bon lloc per tenir el primer contacte amb la gent local, del que diuen que és el país més feliç del món. És interessant el seu mercat central, ple de menjar que els locals cultiven i preparen per vendre. Molta fruita i moltes verdures barrejat amb peix i carn, just davant del mar. El carrer principal, l’avinguda Lini, està ple de comerços i és on hi ha una mica més d’animació, sobretot quan atraca un creuer ple d’australians i kiwis.
Divendres a la nit vam anar a The Beach Bar, un bar a peu de platja a les afores de la ciutat on cada divendres fan un espectacle local amb focs i danses. Prou entretingut i recomanat. Per sortir una mica de la ciutat vam anar a les Mele Cascades, on el preu de 15€ per persona no justifica l’entrada, tot i ser un bon lloc per anar a caminar per la muntanya i a banyar-se al llacs petits d’aigua dolça que formen aquestes cascades. Molt més lluny de Port Vila hi ha el Blue Lagoon Hole, un llac d’aigua cristal·lina que es veu espectacular. Nosaltres no hi vam anar perquè les agencies demanaven un ronyó i quan teníem intenció de llogar una moto pel nostre compte el temps no ens va acompanyar.
Així doncs, una mica sorpresos per l’elevat preu del país, vam dirigir-nos a Tanna, amb ganes de seguir coneixent la cultura més personal dels poblats més aïllats i trobar-nos cara a cara, per fi, amb el Mt Yasun.