Puerto Princesa, la nostra primera parada a Filipines després de 6 mesos per visitar les illes de Palawan, Coron i Mindoro. Ens feia especial il·lusió tornar a Filipines, no només perquè ha estat un dels països que més ens ha agradat i perquè ens vam quedar amb les ganes de veure aquestes illes a l’agost, quan la pluja i els tifons van fer nota de presència, sinó perquè ens venien a veure i s’unien a la nostra ruta per segon cop l’Anna, la meva mare, i la Cuca.
Ja van venir durant el mes de maig a Bali, per fer un viatge més cultural amb molts temples i només quatre dies de platja a les Gili. Aquesta vegada, sortien de l’aire fred de Barcelona per passar dues setmanes saltant d’illa en illa i de platja en platja.
A dir veritat, no vam visitar el poble de Puerto Princesa en cap moment. Sabem que les ciutats de Filipines no valen res i els pobles, ens agraden aquells que estan perduts enmig del no res i en els que la gent, hospitalària com poca, t’obren les portes de casa, de les escoles, dels comerços i, on hi ha una proximitat extraordinària.
Vam estar allotjats en un dels millors resorts de Puerto Princesa, durant tres dies l’Astoria Palawan va ser casa nostra. Queda ubicat a les afores de Puerto Princesa en direcció nord, un oasis en mig del no res. Davant de la platja, amb un parell de piscines, ideal per descansar després d’un llarg viatge i per gaudir dels primers dies d’una temperatura estiuenca. La nostra experiència AQUÍ.
Teníem un objectiu molt clar a Puerto Princesa, visitar els rius subterranis catalogats com una de les 7 meravelles Naturals del món. Ens posat el repte de visitar les 7 Meravelles del Món, les Naturals i les finalistes, i aquesta, tenint-la tan a prop, no ens la volíem perdre. Així doncs vam organitzar una excursió a través de l’Astoria Palawan que ens va portar durant tot el dia a veure aquesta obra natural. Vam arribar a primera hora a la zona on s’agafen les barques que t’acosten fins les coves i ja hi havia moltíssim cua. És un dels atractius principals de l’illa així que era d’esperar que estigues tot ple, per sort el nostre temps d’espera es va reduir a 30 minutets que van passar volant. Després d’una petita travessia amb el típic vaixell filipí, el vaixell aranya, ens van deixar en una platja on només s’arriba per mar, era el punt d’inici de la ruta per l’interior de la cova amb una canoa amb capacitat per unes 10 persones.
El Parc Nacional del Riu Subterrani es tracta d’un riu navegable en 8km però molt més llarg en el seu total, que com el nom indica està ubicat a dins d’una muntanya de pedra càrstica. El seu punt més baix desemboca directament al mar, per tant, a l’inici es troba una mescla d’aigua dolça i salada. El recorregut dura uns 45 minuts i la barca només s’endinsa al voltant d’un quilòmetre. A dins tot és fosc, només la llanterna que porta el guia local que rema va il·luminant algunes parts de la cova. El més interessant és que ofereixen una àudio-guia (inclosa amb l’entrada) amb l’explicació del que vas veient; la roques, la fauna i una mica d’història. És una bona experiència, recomanable de visitar si estàs a Puerto Princesa, però això sí, no ens costaria trobar 7 llocs naturals més espectaculars al món que aquest.
L’últim dia va ser de relax total a l’Astoria, vam combinar una mica de piscina amb el petit parc aquàtic que hi ha darrera l’hotel. Un cop es va fer fosc vam celebrar la nit de reis amb un bon sopar els quatre i els regals que venien aquest cop d’occident. El nostre preferit va ser, sens dubte, el fuet i el pernil del bo que ens van portar, juntament amb turrons, polvorons, panettone,.. i dues ampolles de vi blanc! Com trobem a faltar el menjar!
El dia següent ens vam llevar d’hora perquè havíem contractat una de les excursions organitzades que ofereixen des de l’Astoria; Island Hopping per Port Barton! Marxàvem a aquest petit poble coster a una hora i mitja de distància per conèixer les platges i les illes de sorra blanca que hi ha a les seves aigües. El fet és que nosaltres ja ens quedàvem allà per seguir la nostra ruta cap a nord.
