Desembarcàvem en una illa especial i ens feia il·lusió passar-hi 10 dies recorrent una petita part amb aquella essència llatina i caribenya que caracteritza Puerto Rico.
Teníem pensada una ruta de 5 dies per la costa oest i sud i uns altres quants a la capital del país per impregnar-nos de la seva cultura, historia i gastronomia més particular.
Puerto Rico no és un país oficial, és un estat lliure associat a Estats Units i, això vol dir tenen autonomia fiscal i gestionen tot els seus impostos locals però els ciutadans són estatunidencs amb el passaport americà.
Puerto Rico va ser colònia espanyola des de l’arribada de Colón fins a la guerra hispanoamericana de 1898. Quatre segles de cultura hispana amb l’idioma espanyol imposat durant la colonització, la religió catòlica i un urbanisme amb forts i esglésies molt marcat.
Els dos països mantenen ara per ara una relació tensa amb un alt creixement de l’independentisme de Puerto Rico. Aquí tothom es sent porto-riqueny i es troben decepcionats amb les polítiques centrals de la gestió de l’illa i la corrupció política i econòmica sobretot des de l’huracà Maria del 2017.
Un clar exemple són els preus, molt elevats en comparació a la resta del carib i als Estats Units. Totes les importacions de l’illa han de passar per llei per un port Americà (normalment Miami) abans d’arribar i això enquereix el producte.
Vam passar els primers dos dies al San Juan Airport Hotel per explorar la zona de Isla Verde i Piñones abans de llogar un cotxe i començar la ruta. Tota la nostra experiència en aquest hotel AQUÍ.
Des de l’hotel, vam poder visitar durant un dia aquestes dues zones a l’est de la capital, amb molts locals i gens de turisme. Vam passejar per tota la costa de Isla Verde, on si que hi ha hotels, fins al barri de Piñones. Allà el paisatge va canviar per complet amb la gent local al carrer menjant les típiques empanadilles fregides fetes de carn, pollastre, vegetals o inclús de pop i bevent la famosa Medalla que surt a totes les cançons de reggaeton.
Puerto Rico és conegut per ser una escola de cantants de reggaeton. Molts dels cantants locals són famosos per les seves cançons que s’han gravat a l’illa i els locals n’estan ben orgullosos així que és fàcil escoltat aquest tipus de música a totes les cantonades.
Ens vam lamentar del temps perquè no feia prou calor per banyar-nos al mar que teníem allà mateix però passejant pels carrers ens vam adonar d’una de les insígnies més importants i més identitàries que tenen els porto-riquenys, la seva bandera.
