Després de la calma absoluta del desert, vam continuar la ruta cap al punt més al sud del nostre viatge per Oman. A pocs minuts de la ciutat de Sur, arribàvem a Ras Al Hadd, una petita localitat costanera coneguda per ser un dels indrets més emblemàtics del país on les tortugues marines arriben a pondre els ous.
Ens vam allotjar un parell de dies al Turtle Beach Resort, un complex format per cabanyes i habitacions senzilles però acollidores, ubicat literalment a tocar del mar. La seva ubicació privilegiada, amb accés directe a la platja de Ras Al Hadd, el converteix en un autèntic refugi de tranquil·litat, sobretot a l’època en la que vam estar, amb molt poca gent. Té una infinity pool amb vistes al mar, ideal per combatre la calor durant les hores centrals del dia, i un ambient molt familiar i relaxat. Sens dubte, és el millor allotjament de la zona, i una de les opcions més completes si es busca confort i accés directe a la platja.
Si hi ha un espai que realment destaca és el vaixell de fusta que sembla encallat damunt d’un petit turó de roques just davant del mar. Al vespre, aquest espai es transforma en una terrassa on es serveixen els sopars més especials: a la fresca, sota les estrelles i amb música en directe de fons.
La platja de Ras Al Hadd ens va semblar una de les millors que hem vist mai a tot l’Orient Mitjà. Quilòmetres de sorra rosada, fruit de les diminutes closques que es desfan amb el temps, aigües totalment cristal·lines i una calma absoluta. Una platja pràcticament buida. Com passa sovint a Oman, no és gaire habitual que els locals facin vida de platja durant el dia (la calor hi apreta de valent) però al vespre, quan baixa el sol, alguns s’hi acosten per banyar-se o jugar una estona a futbol i vollei a la vora del mar.
Tot i que no era l’època ideal per veure la posta d’ous de les tortugues, teníem moltes ganes de nedar entre elles. I ho vam aconseguir gràcies a Arabian Sea Adventures, un petit xiringuito de platja al costat mateix de l’hotel, que ofereix immersions i altres activitats aquàtiques. El primer matí, després d’un bon esmorzar, vam preparar l’equipament i ens van portar a una zona de corall propera, a uns 15 metres de profunditat. Allà vam veure tortugues, sípies, pops i centenars de peixos de colors, en un entorn natural i molt ben conservat.
L’endemà els amics de Arabian Sea Adventures ens van venir a buscar per fer una sortida amb barca i veure els dofins en llibertat, que nedaven a pocs quilòmetres de la costa. De tornada, vam parar a observar la feina dels pescadors locals, que recollien les xarxes entre petites embarcacions en unes escenes quotidianes que connecten amb l’essència de la regió.
Una de les tardes, quan el sol començava a afluixar, vam aprofitar per fer una escapada fins a Sur, a uns 30-40 minuts amb cotxe. La ciutat, molt menys turística que Muscat, ens va permetre veure un altre Oman, més tradicional. A la platja urbana hi havia famílies banyant-se (tots vestits, com és habitual), joves jugant i grups conversant mentre el dia s’anava apagant.
Al souq de la ciutat vam notar un canvi important en la vestimenta: moltes dones anaven amb burka, una imatge que no havíem vist a la capital. Sense dubte, una zona menys desenvolupada, més conservadora i molt autèntica. I sí, com sempre que visitem l’Orient Mitjà, vam aprofitar per comprar algun perfum, que mai falla.
Passar uns dies a Ras Al Hadd va ser una sorpresa inesperada. No només per les aigües espectaculars i la vida marina (amb busseig, tortugues i dofins) sinó també per poder connectar amb la vida local, més pausada, més nocturna, més real. Des dels pescadors fins als nens que es banyen a la platja al vespre, tot té un altre ritme. I nosaltres, encantats d’adaptar-nos-hi.
