Vam llogar un cotxe per passar 4 dies recorrent la costa oest de l’illa fent del poble de Rincón el nostre camp base. Tot i que hi ha autopistes on es necessiten comprar uns permisos per entrar, vam preferir anar per la carretera nord i passar entre pobles, camps i veure una mica més la vida local.
Ens va recordar a Cuba, salvant les distàncies, la seva forma de viure, les construccions i part dels paisatges era molt similar a una illa que no queda massa lluny i que també va tenir influència espanyola.
Després de 4 o 5 hores vam arribar a Rincón, un petit poble a la costa oest amb platja i unes vistes magnífiques a les postes de sol. Nosaltres ens vam quedar tots els dies a l’hotel de Villa Cofresí, un lloc molt agradable amb habitacions a primera línia de mar, amb platja pròpia i un restaurant que ja ens havien recomanat des de San Juan. Tota la nostra experiència AQUÍ.
Des del Villa Cofresí vam poder fer diferents sortides per veure una mica aquesta zona de l’illa. El primer dia vam anar fins al sud, al Cabo Rojo, on hi ha unes salines conegudes per ser de color rosa i a davant de mar on es forma un cap amb penya-segats i ponts de pedra. Vam gaudir de la seva tranquil·la platja i després ens vam dirigir fins a la platja de Buyé que ens quedava de camí i era coneguda per ser un lloc freqüentat per locals.
Està clar que el ser diumenge ajudava i a l’arribar ens la vam trobar tota plena de porto-riquenys amb altaveus i les neveres amb Medalles ben fredes mentre es feien un banyet. Un lloc molt autèntic on es reunien amics i famílies per passar el diumenge mentre uns s’emportaven els tuppers i altres feien la seva barbacoa en unes brases centrals.
Després de passar una estona sota un fort sol de Desembre i després de veure el panorama vam decidir marxar cap a l’hotel on ens esperava una posta increïble just davant de l’habitació. Un espectable natural que tenen cada dia en aquesta part de l’illa.
El poble de Rincón és molt petit. Vam anar un dia al centre a sopar on hi ha una plaça central envoltada d’una església i altres edificis colonials que encara es conserven. Allà venen les típiques crestes locals farcides de carn, pollastre o verdures, ideals per sopar i gastar poc ja que els restaurants acostumen a ser força cars.
Un dels dies vam decidir moure’ns poc per la zona i aprofitar per fer platja i relax en el Villa Cofresí. A Rincón hi havia un petit mercat de menjars amb gastronomies de diferents llocs però aquella nit, l’última, vam decidir sopar al restaurant del Villa Cofresí que ja ens havien recomanat des de l’aeroport. De fet, el menjar estava boníssim, amb cuina local de primera però sobretot amb unes quantitats gegants.
Vam marxar l’últim dia pel matí, després de passar tres magnífics dies, ben carregats de vi, fruita i un parell de samarretes de record que ens havien regalat els de l’hotel. Una de les coses que més ens ha agradat de Puerto Rico és l’amabilitat i l’hospitalitat dels locals que, després de compartir unes paraules volen saber d’on ets i sobretot que hi fas en el seu país.
Aquell mateix matí, abans de tornar el cotxe a San Juan, ens va donar temps per fer algunes petites visites a la zona sud de l’illa ja que vam tornar per a baix. La primera un camp de gira-sols ubicat a Guanica. Ben a prop es troba la petita illa de Gilligan que ens havien recomanat anar però no ens va donar temps.
Pocs quilòmetres més endavant hi ha el poble de Yauco, famós per tenir un barri amb els edificis pintats amb colors llampants. Molt semblant al que vam anar a visitar a Corea i que atrau a turistes i locals i permet activar una mica l’econòmica de la zona.
Ja en direcció a San Juan, abans de tornar el cotxe i donar per acabada la petita ruta per l’illa vam a travessar durant més de dues hores la serralada central de Puerto Rico en una carretera plena de corbes i passant per dins de petits pobles curiosos i amb paisatges increïbles. Aquesta és la petita diferencia de viatjar per llocs poc transitats i sense pressa o fer-ho per autopista i molt més ràpid.
