Teníem moltes expectatives per conèixer la capital turística de Brasil. Si algú pensa en una ciutat d’aquest gran país sudamericà, aquesta és Rio. Tan sols fa un any dels Jocs Olímpics que es van celebrar aquí i això es nota, de forma més negativa del que s’esperaven els propis carioques.
Primer de tot hem de dir que hem estat 4 dies a Copacabana, la zona principal juntament amb Ipanema per allotjar-se i segurament la platja més famosa del tot el món. Si una cosa necessites per visitar Rio és bon temps. I bon temps no significa només calor per poder anar a la platja, també vol dir el cel clar per pujar a les muntanyes que envolten la baia i veure les magnifiques vistes. Bé doncs, nosaltres no hem tingut bon temps cap dia. La majoria plovent i tots els dies amb el cel tapat amb una boira que impedia qualsevol visita des de les alçades. Això ens ha fet fer un canvi de pla. Hem decidit tornar a Rio abans de marxar de Brasil. Serà la nostra ciutat pont per anar cap a l’oest i aprofitarem per quedar-nos un parell de dies i treure’ns aquest mal sabor de boca.
L’impacte negatiu dels Jocs és evident i es palpa en la gent local. Guies, venedors i la pròpia gent del carrer ens explica la seva decepció. Hi havia molta il·lusió abans de fer els Jocs per fer un canvi a la ciutat, per fer un canvi a la població i sobretot un canvi als dirigents i la corrupció generalitzada. S’havien emmirallat en Barcelona i la transformació que va tenir després dels Jocs. De fet, una part de construcció està inspirada en la zona del Moll Olímpic de la capital catalana. Aquest Jocs han costat més de US$ 12.000M, molt més del pressupost inicial i amb una aportació del Govern Federal per complir amb les garanties. Les conseqüències només han trigat 5 mesos des que van acabar els Jocs. Una fallida de l’economia de l’Estat de Rio ha fet que molts empleats públics no cobrin els seus salaris. Sense policies al carrer la criminalitat ha augmentat (40% robatoris, 21% assalts a camions i 15% assassinats). Moltes faveles pacificades han estat recuperades pels narcos i això ha fet sortir l’exercit militar al carrer.
El gran número d’escàndols de corrupció, molts derivats de la preparació dels Jocs, fan que la crispació de la gent augmenti i encara més quan les propostes de projectes per la ciutat no arriben. Transport, urbanització i ajudes a les classes baixes.
Tot i que la ciutat va de baixada, segueix sent tant impressionant com ens pensàvem. La gent, els llocs i la vida que es viu a cada barri. Santa Teresa és una visita obligatòria, passejar pels carrers i entrar a les botiques d’artesania. El Bonde és el tramvia groc que puja fins a dalt, obert un altre cop després de l’accident del 2011. Per anar costa R$20 però per baixar és gratuït i arriba fins als arcs de Lapa.
A Lapa és recomanable no anar-hi durant el dia. Però per la nit la cosa fa un gir de 180º, sobretot els divendres i dissabtes quan la gent surt a menjar i prendre una caipirinha a les parades que posen sota els arcs i als locals de música del carrer. El carrer principal està tant ple de gent que costa passar, hi ha gent bevent, gent ballant amb la música que surt dels nombrosos locals, gent fent cua per entrar a alguna discoteca i grups molta gent a les terrasses, ja que a Rio pràcticament tots els locals són semi oberts i la gent fa vida a les terrasses fins i tot a l’hivern i amb no massa bon temps.
Nosaltres hem fet servir per primer cop Uber, segur pels desplaçament a dins la ciutat. El vam fer servir divendres a la nit per anar a veure un assaig de la primera escola de samba de Brasil: Estácio Da Sa. A falta de carnaval, és molt recomanable anar-hi. Un munt de gent es vesteix amb l’uniforme de l’escolta i la roba del carnaval i comencen a ballar al ritme de la samba. Genial!
Conèixer les faveles de Rio ha estat una de les coses que més ens ha impactat. Es pot llegir la nostra experiència i opinió al post VISITAR UNA FAVELA DE RIO DE JANEIRO. El millor de tot? L’estona que vam estar amb l’Emigeo i com ens dels explicava l’orgullós que es sentia de tots els nois que han aconseguit convertir-se en advocats i així han pogut sortir de la comunitat i viure a la ciutat.
Pel centre vam fer un Free Walking Tour amb Rio By Foot, i la veritat és que va valdre la pena. Una petita introducció històrica de Rio i després una caminada de 3 hores pel Centro fins a les escales de Selarón. Salerón era un artista chilé que va col·locar rajoles a les escales de davant de casa seva i que pugen fins a Santa Teresa. Les comprava amb diners que treia dels seus quadres. Al principi només dels colors de Brasil; groc, verd, blau i blanc. Després ja vermell pel color del seu país i va anar afegint rajoles de diferents llocs i ciutats del món que la gent li anava portant i enviant. Va fer diferents mosaics, els quals són un dels atractius més fotografiats de la ciutat. Pels més futbolers, conèixer el nou Maracana rehabilitat pel Mundial, és una visita obligada.
Passejar pel passeig de la platja que uneix el litoral carioca és un bon pla de tarda. Fins i tot, asseure’s a les roques de l’Arpoador per veure la posta de sol amb les muntanyes i la ciutat de fons. A Copacabana es troba el Bip Bip, un bar molt autèntic. Cada nit sobre les 22.30h un petit grup d’amics es posen a tocar samba, mentre la gent escolta i balla amb la cervesa a la mà.
